Continuant amb la riquesa del món de la Deessa Terra a la illa de Sardenya, tal com indicàvem en l'entrada anterior dels pous sagrats, avui parlarem sobre una altra mostra molt important del seu univers simbòlic: les Domus de Janas.
Aquest és el nom popular que reben unes curioses estructures sepulcrals excavades a roques, que en algunes ocasions arriben a ser autèntiques necròpolis. Tenen una antiguitat considerable; van ser excavades ni més ni menys que entre el IV i el III mil·lenni a.C. El nom de Domus de Janas té un significat similar al de cases de fades. Les fades o goges que precisament apareixen en el imaginari popular com a recordatori de que determinats llocs ja eren sagrats des de temps immemorials o que reflecteixen alguna energia especial imperceptible pels humans actuals (tal com ja vam explicar en la nostra entrada de les goges o dones d'aigua). No és d'estranyar que la mitologia i les rondalles populars embolcallin els records que en els nostres ancestres quedaven sobre aquella vella religió de la Terra.
 |
| 1. Interior de la Domus de Janas de la Roca de l'Elefant, amb les banyes gravades de toro. Fotografia de l'autor del bloc. |
En el meu recent viatge a Sardenya vaig poder visitar un parell de Domus de Janas summament interessants i que són una mostra de la varietat i bellesa d'aquestes construccions excavades en la pura roca amb eines de pedra prehistòriques. Si voleu fer una recerca en el mapa de Sardenya, us deixo aquest enllaç on consten ni més ni menys que 153!!
La primera d'elles està a l'interior d'una de les roques més conegudes del patrimoni turístic sard, la Roca de l'Elefant. Aquesta roca de grans dimensions, a la que l'erosió ha anat donant forma fins al que sembla a ulls humans com un elefant (no s'ha tenir gaire imaginació ja que realment té aquesta aparença des de alguna perspectiva) és famosa i rep moltes visites diàries de turistes que s'acosten per fer les fotografies de rigor. Apareix en totes les guies turístiques com a punt destacat de la part nord oest de la illa, relativament a prop de la població costera de Castelsardo.
 |
| 2. La Roca de l'elefant. Fotografia de l'autor del bloc. |
El que molts turistes desconeixen és que aquesta singular pedra amaga un tresor en el seu interior. Les formes capricioses de la seva silueta van ser cisellades pel vent i l'aigua, però les perforacions interiors ho van ser per mans humanes amb estris de l'Edat de Pedra. Per això també era coneguda antigament com "Sa Pedra Pertunta" , és a dir la pedra perforada.
 |
| 3. Roca de l'elefant amb les entrades de les Domus de Janas. Fotografia de l'autor del bloc. |
En aquesta altra perspectiva de la Roca de l'elefant podeu observar dues de les entrades quadrades perforades, en les que s'hi troben les seves Domus de Janas.
El tresor que "amaga" és el que podeu contemplar en la primera fotografia d'aquesta entrada. Una de les petites cambres, que suposadament tenia un caràcter funerari, mostra un gravat considerable amb les dues banyes de brau, que sovint han interpretades com les del Deu Toro, paredre de la Deessa Terra. Pel seu caràcter fèrtil, la forma de les banyes que han estat assimilades amb la lluna creixent o les trompes de Falopi femenines, és una de les formes que apareixen sovint en aquesta època prehistòrica. Les trobem representades en moltes cultures prehistòriques de la Mediterrània; a la cultura minoica, al megalitisme de la illa de Menorca, a la ciutat neolítica de Çatal Huyuk. Quan les banyes, a més tenen funció d'altar reben el nom de banyes de consagració.
Però no és la única Domus de Janas que conté gravats insculpits a la roca mare que evidencia la importància de la figura del toro, el paredre de la Deessa Terra. Hi ha altres exemples, amb un caràcter misteriós i amb inestimable valor artístic, com són els la necròpolis de Su Crucifissu Manu (Porto Torres) o el de Sa Pala Larga.
 |
| 4. Banyes de toro en el Domus de Janas de Su Crucifissu Manu. ENLLAÇ |
 |
| 5. Columna amb cap de toro i espirals de la Domus de Janas de Sa Pala Larga. ENLLAC |
Un altre exemple, dels més interessants, és el Domus de Janas que es troba sota al poble de Sennori, sota l'església de San Basilio. Es tracta d'un conjunt de nou tombes excavades a la pedra calcària, datades d'entre el 3500 i el 2700 a.C. En una de les sales s'hi troben insculpits diversos caps de toros, de grans dimensions i força esquemàtics, gairebé idèntics al que heu pogut observar de la Roca de l'elefant. Aquest cas és força interessant pel fet d'estar emplaçats a sota d'un temple cristià, el que podria tenir a veure, com tantes i tantes vegades hem anat dient, amb la intenció de voler substituir la tradició sagrada que podria existir pels vilatans de la zona a aquest lloc ancestral. Ho es pot tractar també d'una casualitat funcional. No podem obviar les múltiples funcions que han tingut els espais amb el pas del temps, com ho testimonien els grafits de color negre que hi ha als sostres d'aquesta Domus, que sembla ser que van ser realitzats durant la Segona Guerra Mundial, quan es feien servir de refugis.
 |
| 6. Domus de Janas sota l'esglesia de San Basilio (Sennori, Sardenya). ENLLAÇ |
Els caps de toros han estat interpretats com una referència a la regeneració de la vida i la fertilitat, i el pas a la mort. Una relació entre el sexe, la natura i el més enllà. Cosa que té el seu sentit i tenim en compte que les Domus de Janas, amb molta seguretat, tenia una funció primordial sepulcral. Fins i tot hi ha qui ha anat més enllà i ha volgut veure en la silueta dels caps de brau una al·lusió al símbol també representat en alguns Domus de Janas de la doble espiral que parteix d'un únic tronc i que s'ha volgut veure també com una simplificació del dibuix de la trompa de Falopi de l'òrgan reproductor femení. Si us interessa podeu seguir aquest enllaç.
 |
| 7. Doble espiral en la Domus de Janas de Chiaramonti. ENLLAÇ |
 |
| 8. Doble espiral en el Domus de Janas de Perfugas. ENLLAÇ |
Tot i que en un primer moment pugui semblar una idea força rebuscada i portada totalment a l'extrem de la imaginació, ja que per arribar a aquest punt seria necessari que en el Neolític és tingués coneixement de la forma interna de l'aparell reproductor femení, hem trobat un parell de testimonis arqueològics i artístics que ens permeten entendre perquè es pot haver arribat a aquesta conclusió. El primer que us aporto té relació amb la assimilació de la doble espiral com a trompa de falopi. Es troba també a Sardenya, a l'entrada d'una tomba de la Cultura de Castellaccio, (primera meitat del segon mileni a.C.) on trobem la mateixa doble espiral, i que ha estat interpretat com una al·lusió a l'acte sexual.
 |
| 9. Doble espiral en la tomba de Castelluccio. ENLLAÇ |
L'altre imatge no es troba a Sardenya, però sí a Itàlia, i es força posterior. En aquest cas la adjuntem ja que fa referència a la relació entre el cap de toro i la doble espiral. Pot ser una de tantes i tantes casualitats, però tal com veieu, trobem en una mateixa representació artística el cap de toro i a sota una filigrana artística en un capitell de columna molt similar a la doble espiral de Perfugas. En aquest cas es pot observar en la façana de la famosa catedral de Florència.
 |
| 10. Cap de bou i a sota la doble espiral. Portal esquerra del Duomo de Florència. ENLLAÇ |
Per no estendre'ns més en aquesta entrada, i com vulgui que volem mostrar-vos més contingut interessant sobre les Domus de Janas, ho deixarem per una segona propera part.
