Tal com exposo en el meu treball La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització, la Deessa Mare Terra conté en les seves
entranyes el misteri de la vegetació (mort hivernal i ressorgir primaveral),
del conreu dels camps, de l’home que ve de la terra i a ella retorna.
 |
| 1.Camps de conreu de Gallecs, petit pulmó verd del Vallès Oriental (a 25 km de Barcelona) |
Tal com passava amb deesses clàssiques com Gea o Rea i altres divinitats va tenir un sentit similar.
Els ritus de Demèter o Ceres i de la seva filla Persèfone o Core són també
representacions religioses amb el mateix caràcter, tal com ja ha estat
destacat en alguna entrada del nostre bloc.
 |
| 2. Representació grega de Demeter (400 aC) en una placa d'or. Porta una fruita a la ma i espigues de cereals. |
La divinitat de la Terra inclou el ritme estacional i el profit humà
dels seus cicles. Manuel Guerra Gómez ho explica d'una manera brillant en la seva obra El
sacerdocio femenino (en las religiones greco-romanas y en el cristianismo de
los primeros siglos).
“La
progressiva secularització de la terra incapacita l’home occidental del nostre
temps
per captar el missatge de la “terra” en tot allò que la fa numinosa o divina, fet amb
el qual sintonitzaven amb nitidesa pels homes i dones de tots els continents del
món arcaic. La Terra no és una deïtat conceptual com per ex.- en gran mesura-
Gea o Rea, altres divinitats de la “terra”, amb la paraula “terra” afegida al seu
nom. La deessa mare Terra amaga en les seves entranyes el misteri de la
vegetació -mort hivernal i el ressorgiment primaveral-, del cultiu dels camps
(deessa agrària), de l’home que ve de la
terra, viu sobre la terra (durant el paleolític, etc., dins de les seves entranyes,
a les cavernes) i hi retorna (fecunditat humana, creences escatològiques).
Les deesses del gra són, però, molt antigues. Es perden en la nit dels temps i es remunten com a mínim als moments del Neolític, quan es va començar a tenir el control sobre els conreus i els cicles estacionals.
 |
| 3. Deessa de la vegetació acàdia entregant espigues de cereals. 2350-2150 aC |
En la mateixa línia de moltes de les nostres entrades del bloc, vull insistir en que la imatge de la Mare de Déu l'Església va poder cristianitzar els cultes al gra, als cereals i als conreus que s'havien mantingut com a sagrats gràcies a grecs i romans. Per això es pot afirmar que sota diverses advocacions de la Mare de
Déu, i també la figura d'alguns sants, es continuen mostrant els antics cultes agraris dels nostres avantpassats. Fins i tot la mateixa transformació eucarística de Jesucrist en el Pa diví no deixa de ser una clara al·lusió a aquests antics cultes.
La Gran Mare del gra i de la terra està
present en la gran aparició d’imatges en terres de conreu, dins de les garbes
de cereals o entre espigues de blat. Les festes del blat són un exemple evident
de la seva sacralitat, igual que les ofrenes de pans a les imatges. Un altre
element interessant són les ermites cristianes construïdes sobre sitges de
cereal; dos exemples clars ho són les ermites de Santa Maria de Gallecs (Mollet
del Vallès, Vallès Oriental) i Santa Coloma de Marata (Les Franqueses del
Vallès, Vallès Oriental).
 |
| 4.Ermita romànica de Santa Maria de Gallecs, en el terme municipal de Mollet del Vallès i dins del parc rural de Gallecs. |
L'ermita de Santa Maria de Gallecs és doncs un d'aquests exemples extraordinaris de cristianització d'un antic lloc sagrat. Extraordinari perquè si la veiem des de la perspectiva de la seva construcció exterior no podem evidenciar cap característica que ens ho faci pensar. És un petit temple aixecat dins del parc rural de Gallecs, petit pulmó verd dins del Vallès Oriental (entre Mollet del Vallès, Parets del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Palau Solità i Plegamans, Lliça de Vall i Montcada i Reixach) i afortunadament gaudeix de la protecció del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) des de l'any 2009.
Perquè diem llavors que l'ermita de Santa Maria de Gallecs és extraordinària? Precisament pel que hi ha a sota del temple. Per molt estrany que pugui semblar hi trobem quatre sitges romanes de cereals, dues d'elles de grans dimensions.
 |
| 5.Plànol de l'ermita de Gallecs que mostra les sitges subterrànies. |
Les excavacions arqueològiques que s'hi van realitzar l'any 1962 (Santa Maria de Gallecs. Estudi de materials, tècniques constructives i estat de conservació. Joan Carles Ortiz i Chacon, Centre d'estudis molletans) van permetre descobrir restes de construccions anteriors al temple romànic aixecat entre els segles XII i XIV: un paviment paleocristià dels segles V-VI, fragments de ceràmica romana, un paviment preromànic, un paviment medieval, les sitges romanes del subsòl, unes sepultures rectangulars, un dipòsit (piscina d'aigües residuals sagrades), entre d'altres. Si us fixeu en el plànol, en la secció longitudinal podeu observar els paviments paleocristians i medievals (números 1 i 3). Aquests dos nivells del terra estan per sota de la boca de les sitges romanes, el que mostra l'evidència de que les sitges eren plenament visibles en els antics temples cristians. Més encara, les boques de les sitges havien de sobresortir del terra que trepitjaven els fidels.
La presència de sitges dins de temples cristians és explicat pels especialistes amb un sentit de lloc d'emmagatzamatge de l'excedent agrari de la comunitat. Hi ha casos similars a Castella, Navarra o el País Vasc. Possiblement pel fet de ser un espai sagrat permetria la protecció del preuat cereal davant del pillatge dels convulsos anys medievals. Però es desconeix en canvi el significat o sentit social (Arqueologia III. Arqueologia Medieval y Posmedieval. UNED p.324) També pot tenir relació amb la conversió genèrica de les esglésies en centres de recaptació de rendes, sobretot a partir del segle X. Això en el cas de Santa Maria de Gallecs es podria contemplar a partir doncs del segle X, però no tindria sentit abans, en temps paleocristians, en els que ja existien les sitges romanes dins del mateix temple.
Amb molta possibilitat estaria assignat un sentit màgic i religiós al voltant dels cereals acumulats, tal com passava en temps de grecs, romans i ibers, i tal com ho demostren algunes ofrenes que han estat trobades dins de sitges.
Veiem una bona explicació sobre la sacralitat dels espais cerealístics del mon iber (en aquest cas es refereix al jaciment iber de Mas Castellar de Pontós, Girona) que es pot traslladar de forma idèntica a les sitges de cereals en els temples cristians:
La interpretació d'aquest conjunt de troballes (es refereix a ofrenes dins de sitges de cereals) és molt complexa. En primer lloc, s'ha de valorar la presència d'un lloc sagrat presidint un camp de sitges, el que implica una relació d'entre ambdós i permet suposar la seva dedicació a divinitats relacionades amb les grans deesses gregues protectores dels cereals: Demeter i Core-Persèfone, tal com semblen indicar algunes terracotes i restes vegetals trobades.
Però, al mateix temps, aquest lloc sagrat s'associa a un magatzem de control del mercat cerealístic que s'ha suposat que es realitzaria entre ibers i grecs des dels segles IV al II aC. Aquest fet fa suposar la concentració d'excedents agrícoles en un lloc protegit pel caràcter sagrat de la divinitat, que segurament estaria controlat per l'elit social."
Santuarios urbanos en el mundo ibérico. Martin Almagro-Gorbea y Teresa Moneo. Real Academia de la Historia, Madrid. p.108.
 |
| 6.Sitges del poblat iber de Mas Castellar de Pontós (Alt Empordà, Girona) |
