Encentem avui nous comentaris sobre llocs màgics i sagrats de la Deessa Terra, en aquest cas d'algunes valls que han tingut una gran importància en diverses cultures i periodes històrics.
Si fem una recerca sobre totes les entrades anteriors del nostre bloc, que vam iniciar a principis de l'any 2014, podreu observar que ja hem fet esment d'alguna vall que els nostres avantpassats van considerar que tenia un poder o encant força especial. Podem esmentar per exemple una de les nostres entrades més visitades, la del santuari de la Vall de Núria, o també el Santuari de Sant Miquel del Fai, que presideix una vall estreta i amb salts d'aigua espectaculars.
Avui, però, parlarem d'una altra vall força diferent, però no menys interessant. Diferent perquè ens hem de desplaçar fins a un dels llocs més septentrionals habitats de la Deessa Terra, i per algun motiu més que ara explicarem i que el fa únic en el món. Ens referim a la vall de Þingvellir, a la illa d'Islàndia.
1. La vall de Thingvellir, Islàndia- ENLLAÇ |
Thingvellir, un dels parcs narcionals islandesos, és únic per diversos motius. Primer de tot a nivell històric. La seva etimologia amb islandès ja ens indica la seva peculiaritat: Thing: assemblea i Vellir: esplanada. Es sol traduir doncs com a Camps de l'Assemblea o Planes del Parlament.
No sé si coneixereu el cèlebre discurs de Pau Casals davant de les Nacions Unides, l'any 1971, en motiu de l'estrena del Himne de les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. En aquest discurs ens deia el geni del violoncel, que Catalunya havia tingut el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Tot i que en part Pau Casals tenia raó sobre la gran antiguetat d'aquesta institució catalana (les primeres Corts catalanes és remunten a l'any 1283, i tenen uns antecedents en les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal del segle XI), al segle X ja va existir en un altre lloc un parlament on es decidien litigis. Els víkings de Islandia, l'any 930 d.C. van establir el primer parlament democràtic del món en aquesta vall, que possiblement havia de ser un lloc sagrat, com ho havien estat també els arbres que per molts llocs d'Europa congregaven els consells municipals dels pobles i veïns. Just mil anys després, Thingvellir va ser declarat per les lleis d'Islàndia com "santuari nacional de tots els islandesos", i l'any 2004 la UNESCO el va declarar com a lloc patrimoni de la humanitat.
2. Lloc de la vall de Thingvellir on es reunia el parlament víking al segle X. ENLLAÇ |
Els víkings van escollir aquest lloc per a dirimir els conflictes entre els diversos caps i les seves gents, per diverses raons. Una d'elles podria ser la sonoritat natural que afavoria la gran paret rocosa que hi havia just al darrera del lloc on es realitzaven els debats. Tot i que el punt exacte es desconeix es sap que existia un promontori anomenat "la Roca de la LLei". En l'actualitat s'aixeca una bandera islandesa com a testimoni de la importància nacional i simbòlica, d'identitat nacional, en el que es suposa que era la Roca de la LLei. En aques punt és on probablement es reunia l'Althing, l'assemblea que representava a tots els habitants d'Islàndia.
3. En el lloc on oneja la bandera islandesa es suposa que estava la Roca de la Llei. ENLLAÇ |
Altres raons poden ser l'antiguitat com a lloc sagrat, ja que fins l'any 1000 els vikings d'Islandia no es van convertir al cristianisme. Cristians i pagans van arribar a tenir enfrontaments en aquest indret de reunió, i tal com ja hem anat relatant en diverses entrades anteriors, el cristianisme es va imposar per la força. Segons es descriu en l'Islendingabók (El Llibre dels Islandesos),l'any 1000,l'orador Þorgeir va llençar els ídols o icones paganes a les aigües de les cascades de Gooafoss (literalment les cascades dels déus), que es troben en la part septentrional de la illa.
4. Representació figurada de la Roca de la Llei i l'assembla vikinga. ENLLAÇ |
El mateix Þorgeir va
anunciar des de la Roca de la Llei de Thingvellir que tots els islandesos
havien de ser batejats i ser cristians de forma pública, però que de forma
privada podien seguir amb els ritus pagans. Però com va passar tristement amb la resta de llocs on es va estendre el cristianisme, el paganismen a partir d'aquell moment va ser perseguit i erradicat. Això permet suposar que el lloc de
Thingvellir tenia una importància capdal a nivell polític i també
religiós en els antics pagans, i potser per això ara és un lloc molt important en la religió neopagana nordica anomenada Asatrú, que es centra en les antigues divinitats nòrdiques com Odin o la deessa de la fertilitat Freyja, com també en la Mare Terra.
Per encara hi ha una altra singularitat en aquest lloc sagrat pels víkings i pels actuals islanedoso, que té una rellevància especial pel que respecta a l'essència del nostre blog, és a dir per la pròpia Deessa Terra. La vall on es troba Thingvellir és a la confluència entre dues parts vives de la pell de la Mare Terra: dues plaues tectòniques continentals. La placa tectònica nord-americana i la placa tectònica euro-asiàtica es toquen en aquesta vall màgica. En la imatge superior podeu observar a la part inferior esquerra assenyalat amb un símbol de color blanc la vall de Thingvellir (a uns 40 quilòmetres al nord-est de la capital d'Islàndia) i en color vermell la confluència de les dues plaques tectòniques esmentades.
5. Mapa d'Islànda i la confluència de les plaques. ENLLAÇ |
Per encara hi ha una altra singularitat en aquest lloc sagrat pels víkings i pels actuals islanedoso, que té una rellevància especial pel que respecta a l'essència del nostre blog, és a dir per la pròpia Deessa Terra. La vall on es troba Thingvellir és a la confluència entre dues parts vives de la pell de la Mare Terra: dues plaues tectòniques continentals. La placa tectònica nord-americana i la placa tectònica euro-asiàtica es toquen en aquesta vall màgica. En la imatge superior podeu observar a la part inferior esquerra assenyalat amb un símbol de color blanc la vall de Thingvellir (a uns 40 quilòmetres al nord-est de la capital d'Islàndia) i en color vermell la confluència de les dues plaques tectòniques esmentades.