 |
| 1. Venus de Willendorf (Baixa Aústria, 24.000 anys aC) |
Aquestes petites escultures i gravats (més de dues-centes representacions) que van començar a aparèixer en les excavacions i en les prospeccions de coves i jaciments paleolítics durant el segle XIX, van fer sorgir tota una sèrie d'explicacions especulatives sobre la seva funcionalitat. Des de les argumentacions més grolleres o simples, com que eren art eròtic paleolític, a les que creien que representaven ideals de bellesa, la Gran Mare, l'àvia del clan o fins i tot les més elaborades en les que es tenien en compte tota la resta símbols i dibuixos de l'entorn on es van trobar (com ho són les interpretacions binàries d'André Leroi-Gourhan) per tal de determinar un sentit .
La varietat de tipus d'imatges que ha passat a rebre l'etiqueta de Venus paleolítica és considerable. Trobem un bon grup que s'ajusta al clàssic esquema que tots recordem dels llibres de text; amb els atributs sexuals molt marcats (natges, pits, ventre i vulva), amplis malucs, mans i peus gairebé inexistents, trets facials no representats (excepte la Dama de Brassempouy i el cap de Dolni Vestonice), etc.
 |
| 2. Venus de Monruz (Suïssa, 11.000 aC) |
Però hi ha algunes que s'aparten una mica d'aquests patrons. Unes són més esquemàtiques, com és el cas de la Venus de Monruz o les figuretes de Gönnesdorf.
 |
| 3. Venus de Gönnesdorf (Alemanya, 11-15.000 aC) |
D'altres no són figures en cos rodó, són relleus o dibuixos.
 |
| 4. Venus de Laussel (Dordonya, França 20.000 aC) |
L'àrea de distribució d'aquestes representacions és molt gran; han aparegut des de Sibèria, diversos païssos de l'antiga Europa de l'Est, Alemanya, Suïssa, França, o fins i tot a Ningxia (Xina), entre d'altres. Però no hi ha cap exemple conegut a Catalunya ni a la resta de la Península Ibèrica. En canvi si que tenim un cas molt interessant de temps neolítics, que volem explicar en detall: es tracta de l'anomenada Venus de Gavà.
Al municipi barcelonès de Gavà, als anys 70 es van descobrir per casualitat les mines subterrànies més antigues d'Europa,que es mereixen per si soles una bona visita.Parc arqueològic Mines de Gavà
Es van començar a excavar fa uns 6.000 anys per tal d'extreure de les entranyes de la Mare Terra un preuat mineral de color verd que era utilitzat per fer collarets, polseres i altres joies. Van estar extraient variscita uns 1.000 anys aproximadament (una autèntica barbaritat vist des dels nostres ulls actuals) i pel que sembla aquest mineral era exportat a llocs de tota Europa.
Entre tot el laberint de pous i galeries, que ocupen actualment una superfície aproximada de 280 camps de futbol, els arqueòlegs es van anar trobant diverses sorpreses. Les més interessants van ser entre d'altres, diversos enterraments i també la joia de la corona: la Venus de Gavà.
Es van començar a excavar fa uns 6.000 anys per tal d'extreure de les entranyes de la Mare Terra un preuat mineral de color verd que era utilitzat per fer collarets, polseres i altres joies. Van estar extraient variscita uns 1.000 anys aproximadament (una autèntica barbaritat vist des dels nostres ulls actuals) i pel que sembla aquest mineral era exportat a llocs de tota Europa.
 |
| 5. Collaret de variscita. Museu de Gavà |
Entre tot el laberint de pous i galeries, que ocupen actualment una superfície aproximada de 280 camps de futbol, els arqueòlegs es van anar trobant diverses sorpreses. Les més interessants van ser entre d'altres, diversos enterraments i també la joia de la corona: la Venus de Gavà.
Aquesta figura, que veieu reproduïda a sota, es va trobar fragmentada en un dels pous de les mines neolítiques de variscita de Can Tintoré (Gavà, Baix Llobregat).
Les seves particularitats la destaquen com una autèntica deessa mare. El seu ventre prominent en estat de gestació i les dues mans descansant al damunt, els seus ulls en forma de Sol que ens indiquen que veu des de la foscor de la mort, el nas prominent semblant al de la deessa ocell (figura que ja hem esmentat en l'entrada de Les característiques de la Deessa Mare), els seus pits, el color negre de la fertilitat (el de la terra fèrtil) i finalment un detall que no podem apreciar en la nostra fotografia, però que els especialistes que l'han estudiat en profunditat ressalten: la seva vulva en forma d'espiga de cereal; el que al·ludeix directament a la fertilitat.
I es que les entranyes de les mines de Can Tintorer on va ser trobada la figura havien de ser fa milers d'anys un lloc fonamental en la vida dels homes i dones que treballaven sota terra. Aquelles mines de les que treien el mineral verd que era símbol de renaixença i vida, però que moltes ocasions havia de provocar més d'un ensurt i condemnar a la mort a alguns dels nostres llunyans avantpassats, per les freqüents esllavissades de pous i galeries.
Tal com refereix Mircea Eliade, les mines i cavernes són sovint referides com assimilacions de la matriu de la Mare Terra i els minerals extrets són llavors els embrions que creixen lentament, madurant en les tenebres tel·lúriques
Finalment us deixo un enllaç a un article científic sobre aquesta figura interessantíssima, que és per nosaltres un petit compendi de simbologia de la Deessa Terra, elaborat per Josep Bosch Argilagós i Alícia Estrada Martín.
La Venus de Gavà (Barcelona): Una aportación fundamental para el estudio de la religión neolítica europea
Hem trobat del tot escaient la comparació de la Venus de Gavà que fan els autors amb el culte que tenen els miners quetxues bolivians cap a la deessa de la Terra Pacha Mama, figura de la que parlarem en un altre moment. Nosaltres però hem fet una altra comparació, tal com indica el títol d'aquesta entrada: l'avantpassada de la Moreneta (deessa mare, de color fosc i trobada en una cova, entre d'altres...).
Fotografies
1. Venus de Willendorf, http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
2. Venus de Monruz http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
3. Venus de Gönnesdorfhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
4. Venus de Lausselhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
5. Collaret de variscita. Museu de Gavà http://www.parcarqueologic.cat/cat/imgpcn/m_b.asp
6. La Venus de Gavà: avantpassada de la Moreneta. Fotografia de l'autor del blog
7. Vetes de variscita, mines de Gavà. Fotografia de l'autor del blog
 |
| 6. La Venus de Gavà: avantpassada de la Moreneta |
Les seves particularitats la destaquen com una autèntica deessa mare. El seu ventre prominent en estat de gestació i les dues mans descansant al damunt, els seus ulls en forma de Sol que ens indiquen que veu des de la foscor de la mort, el nas prominent semblant al de la deessa ocell (figura que ja hem esmentat en l'entrada de Les característiques de la Deessa Mare), els seus pits, el color negre de la fertilitat (el de la terra fèrtil) i finalment un detall que no podem apreciar en la nostra fotografia, però que els especialistes que l'han estudiat en profunditat ressalten: la seva vulva en forma d'espiga de cereal; el que al·ludeix directament a la fertilitat.
I es que les entranyes de les mines de Can Tintorer on va ser trobada la figura havien de ser fa milers d'anys un lloc fonamental en la vida dels homes i dones que treballaven sota terra. Aquelles mines de les que treien el mineral verd que era símbol de renaixença i vida, però que moltes ocasions havia de provocar més d'un ensurt i condemnar a la mort a alguns dels nostres llunyans avantpassats, per les freqüents esllavissades de pous i galeries.
 |
| 7. Vetes de variscita, mines de Gavà |
Tal com refereix Mircea Eliade, les mines i cavernes són sovint referides com assimilacions de la matriu de la Mare Terra i els minerals extrets són llavors els embrions que creixen lentament, madurant en les tenebres tel·lúriques
Finalment us deixo un enllaç a un article científic sobre aquesta figura interessantíssima, que és per nosaltres un petit compendi de simbologia de la Deessa Terra, elaborat per Josep Bosch Argilagós i Alícia Estrada Martín.
La Venus de Gavà (Barcelona): Una aportación fundamental para el estudio de la religión neolítica europea
Hem trobat del tot escaient la comparació de la Venus de Gavà que fan els autors amb el culte que tenen els miners quetxues bolivians cap a la deessa de la Terra Pacha Mama, figura de la que parlarem en un altre moment. Nosaltres però hem fet una altra comparació, tal com indica el títol d'aquesta entrada: l'avantpassada de la Moreneta (deessa mare, de color fosc i trobada en una cova, entre d'altres...).
Fotografies
1. Venus de Willendorf, http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
2. Venus de Monruz http://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
3. Venus de Gönnesdorfhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
4. Venus de Lausselhttp://ca.wikipedia.org/wiki/Venus_prehist%C3%B2rica
5. Collaret de variscita. Museu de Gavà http://www.parcarqueologic.cat/cat/imgpcn/m_b.asp
6. La Venus de Gavà: avantpassada de la Moreneta. Fotografia de l'autor del blog
7. Vetes de variscita, mines de Gavà. Fotografia de l'autor del blog
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada