La Mare de
Déu de Lledó i l’ídol neolític de Tell es-Sawman
Un dels punts centrals de l’espai
que esteu consultant gira sobre la figura de la Deessa Terra com a Deessa Mare.
La Terra és, i ha estat per moltes cultures, la mare de tots els essers vius
que venen i se’n van. La figura de la
Mare de Déu, evidentment, va recollir aquesta llavor i la va assimilar amb gran
força. Sembla ser que els representants de l’Església van utilitzar les imatges
marianes sincretitzant aquests cultes anteriors (en la meva obra La Deessa Mare i les empremtes de la seva
cristianització exposo alguns casos documentats històricament del procés de
cristianització de llocs concrets) i aconseguint així que els fidels “pagans”
fossin uns bons fidels cristians.
Sota el meu punt de vista un
dels casos més evidents, sorprenents i
paradigmàtics és el de la patrona de Castelló, la Mare de Déu de Lledó.
 |
| 1.Postal de la MDD de Lledó |
 |
| 2. Imatge de la MDD de Lledó de ceràmica |
Aquí tenim un parell de
representacions de la Mare de Déu de Lledó, de Castelló de la Plana. A la
segona, que és un dibuix sobre ceràmica, apareixen tres dels atributs típics de
la Deessa Mare i de la Mare de Déu; l’arbre (el lledó on segons la llegenda va
aparèixer la Verge), els bous i la lluna creixent sota els seus peus.
Però també podem veure en aquestes imatges, que es pot
observar una finestreta al mig del cos de la Verge de Lledó. Que és el que hi
ha en el seu interior?
 |
| 3.Figura que està col·locada al cos de la Imatge de la Mare de Déu de Lledó i que també es coneix amb el mateix nom. |
Aquesta imatge que veieu és una
figura de 6 centímetres que fins l’any 1922 era coneguda com la Mare de Déu de
Lledó. Segons la llegenda, un pagès anomenat Perot la va trobar sota un lledó
(arbre) gràcies als seus bous. A partir del 8 de novembre de 1922 el papa Pius
XI la va proclamar patrona de Castelló i va ser instal·lada en el pit de
l’escultura de més grandària, sent vestida des de llavors amb els mantells
bordats que avui s’hi poden veure (tal com apareix en les diverses
representacions).
Aquesta petita figureta no és una
altra cosa que un ídol neolític amb molts símbols gravats. Molt probablement a aquesta imatge divina neolítica
se li retia culte antigament en el lloc on va aparèixer l’any 1366,
possiblement en un arbre també sagrat.
Tal com podem observar en el
dibuix següent, està plena de símbols estranys. Algun estudiós afirma que té
una certa semblança amb les estatuetes d’alabastre procedents del jaciment
neolític de Tell es-Sawman, al costat del Tigris, datables del VI mil·lenni aC,
que representen a la deessa mare unes vegades, i a exvots orants, altres.
 |
| 4. L'antiga Mare de Déu de Lledó |
Figures molt semblants es van trobar a Anatòlia, Mesopotàmia i Síria. I per
fer-ho encara més interessant, podem afegir que alguns dels símbols que té la
figura (concretament els dos trapezis superposats) són assimilables a la doble
destral, un dels emblemes utilitzats amb el culte de la Deessa Mare. Per tot
plegat estem davant sense cap mena de dubte d'una imatge de la Deessa Mare. Algun estudiós com el doctor Campos Herrero es decanta per una representació de la deessa Ishtar.
 |
| 5. Petita escultura de la deessa babilònica Ishtar |
La deessa babilònica Ishtar va ser una de les deesses principals de l'antiga Mesopotàmia. Entre d'altres estava vinculada a la fertilitat, a la vida, a l'amor i també a la victòria sobre la mort.
Com a senyora dels estels i el firmament duia a vegades representada la mitja lluna, tal com observem en el cap d'aquesta imatge, de la mateixa manera que la MDD de Lledó disposa als seus peus. En altres ocasions se la veu agafant-se els pits, de forma similar a la figura anterior.
Tot i això, els fidels cristians
segueixen veient a la Mare de Déu o fins i tot el Nen Diví en la figura de
Lledó, tal com es pot observar en aquesta felicitació nadalenca de l’any 2010.
 |
| 6. Felicitació de Nadal de la MDD de Lledó |
Finalment, cal destacar, que la Mare de Déu de Lledó de Castelló de la Plana no és la única que ostenta aquest nom i que, segons les llegendes, va ser trobada sota un lledoner. Tenim algunes més, una de les més conegudes és la del santuari de la Mare de Déu de Lledó de Valls. I és que el lledoner és reconegut a vegades com l'arbre dels santuaris (tal com exposa el professor Ferran Zurriaga Agustí) http://metode.cat/Revistes/Dossiers/El-lledoner/El-lledoner-l-arbre-de-les-forques, ja que sol crèixer prop de coves i avencs, així com a llocs ferestecs i amagats. Això li va atorgar en el seu moment una aura d'arbre màgic i misteriós. Ja qui diu també (Paul Aebischer entre d'altres) ,que fou introduit precisament per acompanyar els llocs on hi havia algun tipus de culte a la Deessa Mare.
El mateix professor Zurriaga afirma que hi ha una relació d'aquest arbre amb els mites de la Mare Terra i que potser va ser sagrat des del temps de l'aparició de l'agricultura, encarregat de protegir els llocs de culte de la Deessa Mare. Entre d'altres coses perquè la seva fusta flexible era utilitzada des del Neolític per fer les eines agrícoles.
Fotografies:
1. Postal de la MDD de Lledó
2. Imatge de la MDD de Lledó de ceràmica
3. Figureta de la Mare de Déu de Lledó
4. L'antiga Mare de Déu de Lledó
6. Felicitació de Nadal de la MDD de Lledó
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada