Els esperits femenins de l'aigua a Catalunya: les goges o dones d'aigua (The feminine spirits of water in Catalonia: the goges or water women)

Un dels aspectes destacats de la sacralitat de la Deessa Terra des de la nit dels temps són les essències, esperits o energies de l'aigua que transcorre per la seva superfície. Una mostra de la universalitat d'aquest fenomen són la gran quantitat de noms que han rebut els éssers mitològics que s'assimilen al poder de les aigües: fades, aloges, paitides, nimfes, ondinas, xanas, náyades, etc. En molts indrets del mon tenen sempre unes característiques semblants. Viuen en llocs solitaris i feréstecs on corre l'aigua o s'acumula en fonts, basses, llacs, torrents, coves amb aigua, salts i pous...

1. Pedra de les Goges.  Menhir prehistòric que es troba dins del camp de golf d'Aro Mas (Platja d'Aro, Baix Empordà) 

Sovint (tal com contempla una de les tendències de la Deessa Terra que comentàvem en una de les primeres entrades) tenen un caràcter ambivalent. Fugen el contacte amb els humans, però els que se les han trobat de forma inesperada els hi poden aportar la felicitat i la riquesa, com també la desgràcia i la mort. Qui les troba es pot quedar embadalit, encantat o "engojat" al observar aquestes dones de gran bellesa que juguen amb l'aigua, ballen o que es pentinen els seus llargs cabells assegudes a les pedres, a vegades a la llum de la lluna. També hi ha llegendes en que apareixen filant, cosa que ens les relaciona amb altres figures mitològiques de les que ja vam parlar en la nostra entrada de la deessa aranya.

2.Goja, dibuix d'Apel·les Mestres en el seu llibre Liliana

El gran representant del modernisme Apel·les Mestres (1854-1936) en la seva obra poètica Liliana va descriure el mon fantàstic i mitològic de fades i gnoms. En els seus dibuixos apareixen representades també les goges o dones d'aigua. Tal com podem observar en aquesta imatge típica d'aquests éssers mitològics de llacs i estanys.




Un dels trets característics dels llocs on apareixen llegendes de goges o dones d'aigua és que solen ser indrets de gran interès plàstic i paisagístic. Llocs amb un encant especial.

A vegades, per donar més solidesa a la nostra teoria de que estan relacionades amb un caràcter màgic i sagrat que prové de temps immemorials, estan relacionades amb indrets que disposen vestigis prehistòrics. 

• Un exemple és el que disposeu en la primera fotografia de la nostra entrada d'avui: el menhir prehistòric anomenat Pedra de les Goges o Sa Pedra Aguda. Aquest megàlit neolític disposa de diversos elements que ens permeten suposar amb molta certesa la seva sacralitat. Per una banda les diverses cassoletes gravades neolítiques (inscultures en forma de mitja circunferència que hom interpreta que eren utilitzades a vegades per abocar ofrenes líquides) i la creu llatina gravada, així com l'orifici de la seva part posterior on estava col·locada una creu de ferro(ambdues creus ens indiquen de la seva posterior cristianització).  

3. Pedra de les Goges, amb el forat on estava la creu que el "cristianitzava"

• Un altre exemple és el Cau de les Goges, de Sant Julià de Ramis. Es tracta d'una cova habitació de petites dimensions amb troballes arqueològiques del paleolític superior. Les llegendes sobre aquest indret són molt significatives. Deien que rebia aquest nom perquè temps ençà havien viscut les goges de la contrada i que solien rentar la roba en una balma profunda que havia existit molt a prop de l'entrada de la cova. Si algun mortal hagués pogut agafar una de les peces de roba que rentaven les goges hagués esdevingut ric per sempre més. També es diu que les àvies de la comarca deien als seus nets: "A toc d'oració, cap a casa, no fos cas que us trobéssiu a prop del Gorg Blau i les goges us tiressin a dins del seu cau".

Per reforçar encara més la seva importància farem un petit recull de llocs catalans amb presència de la figura de les goges:

• Al llac de Banyoles. Entre d'altres al paratge de Les Estunes, al municipi de Porqueres. Les llegendes parlen de que el darrer veí de Banyoles que va quedar "engojat" va ser trobat a prop de les Estunes dos dies després de desaparèixer de casa. Tenia la mirada perduda, estava garratibat i la única cosa que era capaç de dir era: deixeu-m'hi tornar, jo me'n vull anar.

4. Paratge de Les Estunes (Pla de l'Estany, Girona), lloc on trobem llegendes de goges o dones d'aigua.

• El Pou de les Goges (Llagostera, Gironès). Una de les llegendes refereix una història similar a les demés: un pastor anava a veure com es banyaven les goges i es va arribar a casar amb una d'elles, amb la que va tenir una filla. Un dia es van discutir i la goja es va tornar a la gorga amb la filla. Les nits de lluna plena surt a pentinar a la seva filla.

5. Pou de les Gojes (Llagostera, Girona)

• La Cova dels Encantats o la Cova del Cingle de l'Avenc (Rupit, Ripollès). Diuen les tradicions que en aquestes coves, a prop dels corrents d'aigua hi viuen les goges o aloges, que tenen roba estesa i que, en cas que algú pugui sostreure alguna peça obtindrà un gran poder. 

• El Gorg de les Dones d'Aigua (Sant Iscle de Vallalta, Maresme). La llegenda sobre aquest indret parla de goges que canten i ballen en les nits de lluna plena. Es repeteix la historia sobre el pastor que acaba tenint un fill amb una d'elles i com aquest perd la raó intentant trobar de nou a la seva estimada. A prop del Gorg de les Dones d'Aigua trobem el Pla de Forcs, on hi ha diverses roques plenes de cassoletes o cúpules (una altra coincidència sobre possibles vestigis megalítics neolítics).

6. Gorg i cova de les Dones d'Aigua (St. Iscle de Vallalta). Foto de l'autor del bloc.

• La Dona d'aigua de la Font de Can Gordi (Sant Cugat del Vallès). De forma similar a altres llegendes, parla sobre la relació entre una dona d'aigua que vivia a prop d'aquesta font i un jove pagès d'un dels masos propers. A partir de casar-se amb la dona d'aigua la prosperitat ompla la masia i les seves terres. Troben una mina d'aigua (cosa també habitual i que reforça el poder de les aigües d'aquests esperits de la natura) i terres i bestiar creixen en abundància. La promesa de la dona d'aigua al seu marit una nit no es compleix. La dona l'havia fet prometre que mai la seguiria per la nit i la curiositat va perdre al masover. Una nit segueix a la seva dona, que s'endinsa en el bosc fins que la veu despullar-se i ficar-se dins de la bassa de la Font d'en Gordi. Quan el marit la crida i intenta que no s'hi fiqui la seva dona fa un crit esgarrifós i ja no la torna a veure mai més. 

• Les Dones d'Aigua de l'estany de Lanós (Cerdanya). Al fons de l'estany de Lanós, el més gran de la Cerdanya diuen que habiten les dones d'aigua, que surten a ballar i a cantar en les Nits de Sant Joan. Si algun jove es capaç de tenir-hi contacte l'arrosseguen fins al fons del llac. Diuen també que sota l'estany hi ha la ciutat de goges més gran de Catalunya.

7. Estany de Lanós (Cerdanya)