Bruixes i xamans (Witches and shamans) (Les bruixes: hereves d'una antiga religió de la Terra? (2))

Tal com ja avançàvem en una entrada anterior sobre les bruixes catalanes, comentàvem i la possibilitat de que en alguna ocasió pogués haver existit una relació entre aquesta figura llegendària (però també històrica en molts casos) i una antiga religió de la Terra. Vam deixar pendents alguns punts interessants, tal com pot ser les coincidències entre algunes de les manifestacions i creences populars sobre les bruixes a Catalunya i les característiques del fenomen del xamanisme. 

Abans d'entrar en detall, i a mode de curiositat (o potser no), en les dues imatges inferiors tenim la representació de la dona xamana que va ser trobada l'any 1993 al planell d'Ukok, a Sibèria. Les anàlisis indiquen una antiguitat de 2500 anys. Si voleu consultar un article interessant al respecte el teniu aquí.
Els experts consideren que era una dona xamana que va morir per càncer de pit. El més curiós és la seva indumentària: no es pot negar una enorme semblança entre el seu barret allargat i el famós barret de les bruixes que trobem en el folklore popular europeu. Altra tema és com va traspassar aquesta relació...

 

 

1 i 2 Recreacions de la dona xamana del planell siberià d'Ukok, 2500 aC

Per reforçar encara més aquesta relació dels barrets cònics allargats amb el xamanisme femení i la seva transmissió a la indumentària folklòrica de les bruixes tenim un altre exemple, encara molt més clar, que és el de la mòmia de Subashi, Xinjiang (al noroest de Xina actual, a la regió autònoma iugur). A part del misteri que comporten les quatre mòmies de característiques caucàsiques, una d'elles porta un barret idèntic al que duen les bruixes de les tradicions populars. És tanta la semblança que precisament ha estat batejada com "la bruixa de Subashi). El més sorprenent és que aquestes mòmies (tres dones, un home i un nadó amb un estat de conservació excel·lent) són de l'any 1000 aC. La seva semblança amb la figura de la bruixa la podeu valorar en aquestes dues fotografies següents.



3. La "bruixa de Subashi"                                          4. Cap de la "bruixa de Subashi"

 


Un cop feta aquesta petita consideració sobre la vestimenta "bruixeril", primer de tot hem de tenir present que s'entén per xamanisme. Tal com diu Mircea Eliade, a la seva obra El xamanisme i les tècniques arcaiques de l'èxtasi, des de principis del segle XX els etnòlegs van adoptar el costum de utilitzar el terme xamà, home-metge (medicine man), bruixot o mag, per designar a determinats individus dotats de prestigis màgics-religiosos i reconeguts per tota societat "primitiva". Eliade refereix també que stricto sensu és per excel·lència un fenomen siberià i central-asiàtic, però que també s'observen a Amèrica del Nort, Indonèsia, Oceania i altres parts fenòmens màgic-religiosos similars. Insisteix en que el xamanisme comporta una especialitat màgica particular; el domini del foc, el vol màgic, el domini dels esperits (entre aquests esperits trobem els de la Natura) per poder curar.

Si voleu consultar un bon material fotogràfic sobre el xamanisme podeu entrar a la pàgina de la Velleta Verda on hi ha tres entrades sobre l'exposició que es va realitzar a València l'agost del 2013, amb el nom de Fotografiant el Far East, Les bruixes i el seu món i Amulets. El material provenia del Museu Rus d'Etnografia de Sant Petersburg.

5. Foto de l'exposició. Vestit i tambor de xamà siberià, principis del XIX

    
Javier Tomeo, en la seva obra La bruixeria popular catalana ho diu d'aquesta manera: "Hereves de les divinitats arcaiques, sacerdotesses de cultes més antics, les bruixes van conservar a través dels segles tota la seva saviesa i tots els seus coneixements sobre les virtuts terapèutiques de les herbes i les plantes.


 

6. Representació de bruixa preparant el brou "màgic"

Anem a veure doncs a comparar algunes de les característiques de les bruixes que poden assimilar-se clarament amb els xamans que refereix Eliade en la seva obra.

El vol màgic

De tota la simbologia associada a la figura de la bruixa, evidentment la més coneguda és el seu vol amb l'escombra, actualment fins i tot s'han posat de moda a Catalunya algunes enganxines amb aquesta imatge.

El seu significat, com passa sovint, és molt difícil de poder descobrir. Una de les versions més acceptades és que el vol en sí te a veure precisament amb el mateix "vol" que feien els xamans cap a les diversos espais mitjançant diversos mètodes, principalment la  música, els cants i els balls o bé a través de plantes al·lucinògenes (o enteògenes, tal com són anomenades per alguns antropòlegs com Josep Maria Fericgla, pel fet de la seva connexió amb les "divinitats"). La utilització de les substàncies al·lucinògenes o enteògenes pel xamanisme està més que demostrat. Els xamans són capaços de volar als espais superiors i inferiors, també es poden desplaçar fins a llocs molt distants de l'emplaçament on es troben quan inicien el "viatge".

 

7. El vol del xamà, cultura Inuit. Amèrica del Nord.

8. Bruixa volant, il·lustració de l'exposició "Per bruixa i metzinera".

La utilització de substàncies amb propietats altament transformadores de la consciència a través del contacte cutani, també és un fet que consta en alguns dels processos en contra de les bruixes a l'edat mitjana. En alguns d'aquests processos els mateixos botxins o torturadors van trobar algunes de les substàncies que portaven les "bruixes" en pots i altres recipients. Fins i tot en alguna ocasió van provar aquestes substàncies amb dones que van coincidir en afirmar que s'havien desplaçat "anímicament" fins a altres llocs on s'havien celebrat les típiques reunions bruixerils desenfrenades.  Els inquisidors estaven dividits entre els que creien que volaven realment amb cos i ànima, i els que creien que els seus vols eren (tal com diu en Javier Tomeo a la seva obra "La bruixeria popular catalana") exclusiva conseqüència del somni pesat en que entraven després d'empastifar-se amb els seus frígids ungüents. Fins i tot alguns inquisidors, com el pare Ciruelo van admetre la doble possibilitat. Però, de que estava compost el ungüent que s'aplicaven? Doncs, efectivament sempre tenia ingredients de plantes o arrels amb components altament enteògens; la cicuta, el jusquiam, la morella o la mandràgora eren alguns d'ells. Un exemple el trobem en el recull d'un dels llibres dels inquisidors dominics del segle XIII, on es recull el següent fragment:


"Al revisar les golfes de la casa de la dona es va trobar un pot d'ungüent. la dona va confessar que amb ell es fregava les axil·les, el sexe i un bastó, i que llavors, es pujava en ell, cama aquí i cama allà sobre el mateix, i podia viatjar i cavalcar a través de tots els obstacles a on i com ella volgués." "Es serveixen d'aquesta pomada, amb la que s'unten l'entrecuix i altres parts pudentes".   

Per nosaltres queda bastant clar quin és el significat del vol de les bruixes damunt de l'escombra...
 

9. Representació de bruixes  fent un brou amb serps

10. Antic gravat on apareix representada molta imagineria bruixeril.

En aquest gravat anterior hi ha detalls força interessants sobre la imagineria de la bruixeria. Volem destacar la relació directa entre els vols de les bruixes i el seus animals de poder, que surten de la mateixa caldera on bullen els ingredients màgics, i també a la part superior dreta una espècie de mussol tocant un tambor, al·legoria evident del mon del xamanisme. No podem obviar a la banda dreta inferior les dones consultant els llibres màgics, connotació habitual en les bruixes populars que evidencia el saber arcà.




A Catalunya, tal com referia el folclorista Joan Amades, les bruixes sempre tenien una caldera "plena de mil herbes estranyes barrejades amb serpents, escurçons, salamandres, escorpins, etc". Per descomptat que les dones que realment tenien coneixements sobre les herbes i plantes,que haurien passat de mares a filles, no es dedicaven a fer aquests brous grotescos. És una manera més en que les tradicions i llegendes exageren o transformen el que hi ha de veritat, és a dir persones que coneixien l'autèntic poder de la Mare Terra per curar, guarir o fer "viatges" d'estil xamànic.

La transformació en animals

Les tradicions afirmen també que les bruixes podien aconseguir altres poders amb els ungüents i brous que preparaven. Podien encantar, fer el mal i transformar-se en animals.

Encara que pugui semblar increïble, el folklorista Cels Gomis i Mestre, en la seva obra La bruixa catalana, recull les creences i supersticions sobre bruixeria a Catalunya entre els anys 1864 i 1915. En dates tant relativament recents es seguien creient histories en que encara es mantenia la creença de que algunes bruixes i bruixots podien transformar-se en animals, tal com succeeix en els univers xamànic. L'animal més comú era el gat, preferentment de color negre. Gomis, refereix que a la seva època fins i tot a França es mantenien paral·lelismes amb aquest antic aforisme: "Tous les chats ne sont pas des sorciers" (és a dir, no tots els gats són bruixes).

Gomis destaca diverses creences sobre aquest fenomen, a Blanes el 1886, Dosrius el 1882 o a Torrelles de Foix el 1885, entre d'altres. També esmenta casos en que les bruixes es transformen en altres animals com són gallines, mules, porcs o guilles. Els bruixots, en canvi tenen la fama, com no podia ser d'una altra manera de transformar-se en llops (una llegenda interessantíssima és la de Sant Llop, que es mereix per si sol una entrada a part).

Jordi Torres i Sociats, en la seva obra Bruixes a la Catalunya interior, també destaca les mateixes creences, els animals són en el seu cas els gats, galls i també algun gos.

11. Bruixot anglès, s. XIII. Museu britànic

En aquesta representació del Museu Britànic del segle XIII tenim la síntesi clara i diàfana sobre el que estem parlant. Un bruixot saxó està sincretitzat amb l'arrel de la mandragora, i no només això; posseeïx la forma i esperit del gos, ja que està de peu sobre ell i el seu enllaç ha estat reafirmat amb una especie de corda en forma de símbol de l'infinit.

Aquestes idees o coneixements arcans, que es remunten a temps prehistòrics seguien presents en les creences de la Catalunya de finals del segle XIX i principis del XX.

La creació de les tempestes

Una de les capacitats assumides en el mon del xamanisme és que els bruixots tenen la capacitat de convocar les tempestes. És del tot conegut, sobretot gràcies al cinema, les invocacions dels homes medecina nadius americans per fer ploure, els cèlebres balls o cants de la pluja.

12. Ball de la pluja dels indis americans

Un altre exemple el trobem en la desapareguda cultura del poble amerindi charrua, que va ser exterminat entre els segles XVI i XIX, que vivien a la conca del Riu de la Plata (Urugai). En el seu cas els xamans podien ser benignes o malignes. Si els primers eren coneguts com a consellers de la comunitat, els segons tenien la capacitat de deslligar les forces negatives de la Mare Natura; podien convocar les tempestes o fer que els rius es desbordessin.

Aquesta capacitat seguia sent reconeguda a les bruixes catalanes en el segle XIX.

Totes aquestes creences venien de molt lluny i l'Església havia estat incapaç d'erradicar-les. Ja en el segle VIII i IX, hi ha constància que Sant Agobard de Lió va escriure obres en que s'oposava a les creences de les bruixes i contra el caràcter que les tempestes tenien un caràcter màgic.

Les diverses obres consultades mantenen aquesta creença generalitzada, sobretot en el mon de la pagesia, però també en entorns d'algunes ciutats. En alguns punts del Maresme, per exemple es considerava que les tempestes que provenien del Turó del Infern, al costat de Cabrera de Mar, eren provocades per les bruixes. Aquesta era una de les raons per les que es va instal·lar una gran creu en aquest turó.

Les bruixes convocaven les tempestes i fins i tot hi havia persones que mantenien afirmacions tals com que les havien vist dins dels núvols. Per aquest motiu, tal com reflecteixo amb la primera entrada que tracto sobre les bruixes, es van construir comunidors en molts punts de la nostra geografia, amb la finalitat de que els capellans exorcisessin les plujes torrencials, pedregades i calamarsades que les bruixes provocaven per malmetre els conreus i matar el bestiar.  

Les narracions que trobem són diverses; que les bruixes anaven dins dels vents bufaruts feien pedregar, que l'aigua que quedava quan es desfeien les pedres era maligna i per tant no s'havia de deixar mai beure al bestiar ja que si ho feien emmalaltien i moria, que feien adormir a la pagesia abans de congregar les tempestes per tal que no poguessin reaccionar cremant herbes beneïdes o tocant campanes, etc.

 

12. Representació de bruixa conjurant les tormentes

Un exemple, entre molts d'altres és aquesta narració extreta del llibre Bruixes a la Catalunya interior, de Jordi Torres i Sociats:

"Les reunions que celebraven els dissabtes de lluna plena a la nit les bruixes lluçaneses eren conegudes amb el nom de "samaniat".

Un d'aquests indrets era la bauma de les bruixes de la Quintana d'Oristà. Allà es diu que hi preparaven les malifetes que farien fins que la lluna tornés a fer el ple. En aquest lloc també congriaven fortes pedregades a l'estiu.

Quan hi havia un temporal sortien de la bauma i anaven fins a la Gavarresa, concretament en el revolt que fa la riera davant mateix de la Quintana, un lloc d'aigües tranquiles i manses, cosa que les bruixes aprofitaven per fer els seus conjurs. Quan el temporal arribava damunt mateix de la Gavarresa, sortien de l'aigua i pujaven damunt de les bromes que anaven davant del temporal per tal de provocar grans pedregades. Si el temporal no travessava la Gavarresa, no hi tenien res a fer; en canvi, si aconseguien que el temporal travessés la Gavarresa de llevant a ponent, pedra segura. La pedregada que queia destrossava les collites: era un temporal amb gran quantitat de pedra, molta aigua, vents huracanats i molts llamps i trons. La pagesia de la banda de ponent de la Gavarresa, quan hi havia temporal de la banda de llevant, afirmava: "Ja podeu anar a fer fum de llorer i encendre el ciri del monument, que les bruixes no puguin travessar la Gavarresa i, d'aquesta manera, puguem aturar la pedregada". Si els campaners dels pobles tocaven ben fort les campanes les bruixes quedaven molt atabalades i perdien el control de la tempesta i no pedregava.

Aquesta creença va arrelar de tal manera que encara avui hi ha persones que quan veuen temporal a l'altra banda d'Oristà, solen dir: "Si arriba a travessar la Gavarresa, pedra segura"."

Un exemple final seria el que es constata en un dels judicis de les bruixes penjades a Terrassa al segle XVII. Una d'elles reconeix que "fetes aigües menors en un clot, amb unes vergues a modo de salpassers espargiren aquelles pels camps i terres, i d'allí es creà una boira que assecà i gastà els esplets de terra".


Fotografies

 1 i 2 Recreacions de la dona xamana de la meseta siberia d'Ukok, 2500 aC
 3 i 4. La "bruixa de Subashi"  
 5. Foto de l'exposició. Vestit i tambor de xamà siberià, principis del XIX

 6. Representació de bruixa preparant el brou "màgic"
 7. El vol del xamà, cultura Inuit. America del Nord. 8. Bruixa volant, il·lustració de l'exposició "Per bruixa i metzinera"
 9. Representació de bruixes  fent un brou amb serps
 10. Antic gravat on apareix representada molta imagineria bruixeril. 
 11. Bruixot anglès, s. XIII. Museu britànic
 12. Ball de la pluja dels indis americans 13. Representació de bruixa conjurant les tormentes