Tellus Mater

Segur que alguna vegada haureu escoltat la paraula tel·lúrica o tel·lúric, referint a aquella cosa que prové de la Terra; forces tel·lúriques, energies tel·lúriques, moviments tel·lúrics, etc.

Potser sabeu la procedència d'aquest mot, si és així sabreu que el seu origen neix de la deessa romana Tellus, la deessa de la Terra.

1. La deessa Tellus (Terra) en un dels frisos de l'altar de l'Ara Pacis

2. Relleu complert del fris de l'Ara Pacis on apareix Tellus

La deessa Tellus era pels romans la representació de la Terra. La seva grandesa era tal que en algunes ocasions va ser reconeguda també com a Mare dels Déus (tal com podeu llegir en la lloa del segle II d.C que teniu a sota). 

Santa deessa Tellus, 

Mare de la Naturalesa Vivent,

aliment de la vida;

Tu dones en eterna lleialtat i, 

quan la vida ens ha deixat, 

trobem refugi en Tu,

Tot quant reparteixes

al teu ventre retorna.

En justícia T'anomenen Mare dels Déus,

perquè amb la Teva lleialtat has conquerit  

el poder dels Déus, 

verdaderament ets també Mare

dels pobles i dels Deus.

Ningú pot florir ni existir sense Tu;

Tu ets poderosa; dels Déus

Reina i Deessa.

A Tu i al Teu poder invoco, oh Deessa;

Tu pots concedir-me tot el que et demano,

i a canvi jo Et donaré, oh Deessa, 

les meves més sinceres gràcies.

Realment, tal com comenta Martin Careaga a la seva obra Mariolatría, aquests versos es podrien confondre amb algunes de les lloances a la Mare de Déu i és que, tal com sostenim també nosaltres al nostre treball La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, la figura mariana cristiana aglutina totes les característiques pròpies de la antiga Deessa Mare.

Sense anar més lluny, en la fotografia 1 en que apareix la deessa romana Tellus podem observar una estampa que ens recorda plenament algunes de les representacions de la Mare de Déu i el Nen. En aquest cas assegut a la seva falda i sostenint en la seva ma un fruit esfèric, tal com fa en moltes imatges romàniques, gòtiques i barroques. En la fotografia 2 apareixen les al·legories que fan referència al domini de la deessa Tellus sobre el cel, la terra i l'aigua. Aquests mateixos espais també seran assumits per la Verge Maria més endavant, com el seu inseparable bou que està representat als seus peus (company de la deessa Tellus i de les imatges trobades de la Mare de Déu).

3. La Verge i el Nen, de Sandro Botticelli

En aquest quadre del Renaixement italià, de  Sandro Botticelli, podem observar representats la Verge i el Nen sostenint un fruit, tal com fa Tellus en l'Ara Pacis.















També és interessant destacar que a l'Antiguitat Clàssica es tenia a la deessa Terra com a la mare dels éssers humans. De les Faules mitològiques d'Higí (Gai Juli Higí), volem escollir aquesta faula que així ho delata:

Quan Cura (en llatí Inquietud) creuava cert riu, va veure que el llot era ric en argila, el va agafar pensativa i va començar a modelar un home. Mentre estava meditant que fer amb ell, va aparèixer Júpiter. Cura li va demanar que li insuflés vida, el que va obtenir de Júpiter fàcilment.
Cura volia posar-li el seu propi nom, però Júpiter li ho va prohibir i va dir que havia de donar-li el seu nom. Mentre Cura i Júpiter discutien sobre el nom, va aparèixer Tellus dient que se li hauria de posar el seu nom, ja que ella havia aportat el seu propi cos.
Van escollir a Saturn com a jutge i sembla que va actuar amb equitat: "Tu Júpiter, donat que li vas insuflar vida rebràs l'ànima després de la seva mort; Tellus, donat que li vas proporcionar el cos, que rebis el seu cos. I donat que Cura va ser la primera en modelar-lo, que el posseeixi en vida; però, com existeix discussió sobre el seu nom, que s'anomeni "home", doncs sembla haver estat fet d'humus (joc de paraules entre homo i humus "terra")

És a dir que Higí , no només recull en aquesta faula que la Terra és la mare de la humanitat, sinó que la pròpia paraula home prové de la paraula humus, que és el nom llatí de la terra (no hem de confondre aquesta terra amb la Terra planeta o la divinitat mitològica, sinó la terra com a part sòlida de la superfície de la Terra, en contraposició a l'aire o l'aigua).  

Fotografies

1. La deessa Tellus (Terra) en un dels frisos de l'altar de l'Ara Pacis
2. Relleu complert del fris de l'Ara Pacis on apareix Tellus 
3. La Verge i el Nen, de Sandro Botticelli