Continuem el nostre camí pel món del Somni de la Deessa Terra amb una de les festivitats catalanes més sorprenents i úniques. Desconec si existeix en algun altre lloc una cerimònia d'aquestes característiques i aprofito aquestes línies per convidar a algun dels lectors o lectores que segueixen aquest bloc des de llocs molt llunyans que ho poden fer saber si és així...
La festa de la que avui parlarem és una de les mostres més clares de com l'Esglèsia ha hagut d'assimilar amb més o menys oposició, aquelles tradicions populars que la gent de contrades molt diferents ha anat mantenint ben vives i sagrades, tot i que a simple vista no puguin tenir cap vincle aparent amb la tradició cristiana. En alguns casos, com és el d'aquesta entrada, les festivitats o actes s'han arribat a celebrar dins dels murs dels temples cristians amb elements i connotacions difícils d'explicar mitjançant el credo catòlic. Però en qüestió de sentiments sagrats, tal com ja vam explicar amb la imatge neolítica de la Mare de Déu de Lledó, tot és possible. En el nostre treball La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, esmentem multitud de casos de Mares de Déu que van aparèixer "milagrosament" entre les soques, troncs i branques d'arbres que havien estat sagrats. Però perquè eren tan importants els arbres en l'antiga religió?
 |
| 1. El pi capgirat i penjant del presbiteri de l'Església de Sta. Coloma, Centelles |
L’arbre des de ben antic ha estat per l’home una
representació de la vida en el cosmos. Nascut i arrelat sota terra,
desenvolupat sobre la terra i estès en el cel és el millor reflex del
simbolisme axial. És allò que es capaç de reunir els tres nivells que té tot el
que existeix. Tot té un inici, un desenllaç i un final. L'anomenat Arbre de la Vida manté el seu simbolisme de forma gairebé universal, i apareix a cultures diverses i de forma també intemporal.
 |
| 2. arbre de la Mort et de la Vie, Berthold Furtmeyer, 1481 |
 |
| 3. Deessa Inanna-Ishtar com a gran arbre |
Mols pobles de la Terra han cregut en l’existència de l’Arbre del
Món, aquell que neix en el centre de la Terra , en el seu melic i del que les seves
branques superiors arriben fins als palaus celestials. És l’arbre com a eix el
que uneix les tres zones còsmiques. Cel, Terra i Inferns que es poden travessar
successivament mitjançant aquest eix.
Aquest eix que passa per una obertura pel que els deus baixen a la Terra i els morts baixen a
les regions subterrànies; pel mateix que els xamans en èxtasis poden pujar o
baixar durant els seus viatges al Cel o als Inferns. (Mircea Eliade. El
Chamanismo y las técnicas arcaicas del extasis).
 |
| 4. Arbre del Món xamà |
Arbre que com a eix
esdevé a més símbol de la
fertilitat. Com l’Arbre Maig de Cornellà de Terri o com el Pi de Centelles que
és capgirat dins de l’església i guarnit de pomes i que ens demostren
l’antiguitat en el culte als arbres dels països de cultura indo-europees.
Anem a fer un petit resum de aquesta festivitat religiosa popular amb un origen clarament pagà i que gaudeix plenament d'un significat directe amb la figura de la Gran Mare Terra, en aquest cas amb la renovació de la natura pel solstici d'hivern. Si voleu, podeu accedir a una descripció detallada d'aquesta festa, declarada Festa patrimonial d'interès nacional, l'any 2010 (memòria del catàleg del patrimoni festiu de Catalunya).
El dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve i festiu a Catalunya, els galejadors (fills de la vila de Centelles que van vestits de forma tradicional catalana) surten de la vila i van a la muntanya a triar l'arbre que serà tallat quatre dies més tard. Ha de ser un pi amb tronc recte i capçada rodona, de bon tamany però el suficient perquè pugui passar per la porta de l'església i pugui ser penjat al presbiteri.
El dia 30 de desembre és el dia central de la festivitat, de bon matí, a les set, els galejadors assisteixen a la missa. Quan surten ja comencen a fer els primers trets de trabuc. Van en comitiva fins al bosc on està "l'arbre sagrat".
Allà, com no pot ser d'una altra manera, fan un bon esmorçar i tallen el pi amb una destral. Un cop han tallat l'arbre el pujen al carro, que es tirat per dos grans bous. El traslladen fins a la porta de l'església de Santa Coloma.
El soroll dels trabucs cada cop puja més de tó. Força estona, dins dels carrers i places de Centelles el sò dels decibels és immesurable. El fum i l'olor de la polvora aporta un clima realment irreal.
Arriba el moment del clímax de l'acte. Els galejadors descarreguen el pi, el pujen per les escales i l'entren dins de l'església.
A l'entrada del temple executen un acte de comunió amb la natura: fant ballar el pi, mentre li canten "ara balla el pi". Un dels galejadors té fins i tot el privilegi de pujar a dalt del pi i saludar al poble amb la barretina. El ball del pi és encara amb la seva posició natural, amb la capçada a la part superior i el tronc a la inferior; és com un comiat solemne al seu "estat natural", ja que un cop acabat el ball es tomba i s'entra dins de l'església arrossegant-lo fins el presbiteri, on es penjat cap per vall. Abans, de la brancada li pengen cinc penjolls de pomes (quatre als extrems i una al mig) i una garlanda ornamental de pa d'àngel i galetes.
Ara és el punt culminant d’inversió d’ordre del cel a la terra en el moment del solstici hivernal, de recorregut cap els propis estels guiats per la deessa (aquest cop en la forma de Santa Coloma, patrona de la vila i a la que se li penja literalment al damunt el pi capgirat ple de pomes i neules). El pi es pujat per una corda amb les branques cap a sota fins a una bona alçada.
Mentre el pi es hissat i capgirat el poble de Centelles canta emocionat:
El dia 26 de desembre, dia de Sant Esteve i festiu a Catalunya, els galejadors (fills de la vila de Centelles que van vestits de forma tradicional catalana) surten de la vila i van a la muntanya a triar l'arbre que serà tallat quatre dies més tard. Ha de ser un pi amb tronc recte i capçada rodona, de bon tamany però el suficient perquè pugui passar per la porta de l'església i pugui ser penjat al presbiteri.
El dia 30 de desembre és el dia central de la festivitat, de bon matí, a les set, els galejadors assisteixen a la missa. Quan surten ja comencen a fer els primers trets de trabuc. Van en comitiva fins al bosc on està "l'arbre sagrat".
 |
| 5. Galejadors disparant abans de tallar el pi escollit |
Allà, com no pot ser d'una altra manera, fan un bon esmorçar i tallen el pi amb una destral. Un cop han tallat l'arbre el pujen al carro, que es tirat per dos grans bous. El traslladen fins a la porta de l'església de Santa Coloma.
 |
| 6. Transportant el pi amb el carro tirat pels bous |
El soroll dels trabucs cada cop puja més de tó. Força estona, dins dels carrers i places de Centelles el sò dels decibels és immesurable. El fum i l'olor de la polvora aporta un clima realment irreal.
 |
| 7. El pi entre el fum dels trabucs |
Arriba el moment del clímax de l'acte. Els galejadors descarreguen el pi, el pujen per les escales i l'entren dins de l'església.
 |
| 8. Entrant el pi a l'Església de Santa Coloma de Centelles |
A l'entrada del temple executen un acte de comunió amb la natura: fant ballar el pi, mentre li canten "ara balla el pi". Un dels galejadors té fins i tot el privilegi de pujar a dalt del pi i saludar al poble amb la barretina. El ball del pi és encara amb la seva posició natural, amb la capçada a la part superior i el tronc a la inferior; és com un comiat solemne al seu "estat natural", ja que un cop acabat el ball es tomba i s'entra dins de l'església arrossegant-lo fins el presbiteri, on es penjat cap per vall. Abans, de la brancada li pengen cinc penjolls de pomes (quatre als extrems i una al mig) i una garlanda ornamental de pa d'àngel i galetes.
 |
| 9. El pi guarnit amb pomes, neules, estels i òsties |
Ara és el punt culminant d’inversió d’ordre del cel a la terra en el moment del solstici hivernal, de recorregut cap els propis estels guiats per la deessa (aquest cop en la forma de Santa Coloma, patrona de la vila i a la que se li penja literalment al damunt el pi capgirat ple de pomes i neules). El pi es pujat per una corda amb les branques cap a sota fins a una bona alçada.
 |
| 10. El pi capgirat i guarnit és alçat dins el presbiteri del temple cristià |
Mentre el pi es hissat i capgirat el poble de Centelles canta emocionat:
“Patrona de Centelles
Coloma, ocell del Cel,
guieu vers el camí de les estrelles
aquest poble fidel “
Podeu visionar l'impressionant moment del cant i l'enlairament del pi.
 |
| 11. L'abre invertit dins el temple cristià |
La festa de Centelles és una de les festes dels arbres
que es celebren en el cicle d’hivern, al voltant del seu solstici i que duren
fins les de Sant Sebastià (curiosament el sant que va morir assagetat lligat al
tronc d’un arbre el dia 20 de gener).
Però no sempre es va celebrar en aquesta data:
“En el cas que ens ocupa de la Festa del pi, no se sap de cert des de quan
es celebra, però la referència més antiga que es coneix data del 1620, quan el
dia 22 de març es reberen les relíquies de Santa Coloma de Roma, encara que el
culte a la Santa era anterior, de mà de Fra Joaquim Soler de l'Ordre dels
Predicadors, data en què hi hagueren trets d'arcabús i s'oficiaren completes
sota l'organització de la Confraria del Roser, també dita de la Gala, cosa que
no és d'estranyar si tenim en compte que abans el Roser es celebrava el 25 de
Març.
Actualment la Festa del Pi es celebra el 30 de desembre, vigília de Santa
Coloma, però és necessari assenyalar que el dia 22 de març era també
precisament el dia en què a Frígia es sap que començaven les festes dedicades a
la deesa Cibeles, fins el 25 de Març. “
“El pi de centelles. Mite, ritu i experiència”. Prudenci Reguant.
Cossetània Edicions.
Aquesta obra de Prudenci Resguard és una autèntica joia
de saviesa de la que es poden destacar molts punts i detalls que ens il·luminen
alguns dels racons amagats en del somni de la Deessa Terra. Resguard afirma sense
dubtes que Santa Coloma és una cristianització de la deessa mare frígia Cibeles. Entra
en profunditat en altres aspectes relacionats amb la Festa del Pi com són els
àpats sagrats, els galajadors, els orígens
del culte frigi a Rhea, els rituals lítics de fundació o la unció de l’arbre.
Una altra via de relació amb la Deessa. Relació que pren
força amb les celebracions que es realitzaven cada mes de març com a
recordatori de la mort d’Atis, el company de Cibeles:
“Si los juncos cortados son ya un ser divino, como debe serlo también,
místicamente el toro inmolado, los ritos del 15 de marzo son más bien un rito
de muerte, la muerte del dios para que pueda renacer, y son paralelos a los
ritos del 22 de marzo, que conciernen al pino cortado, que es Atis”
Alfred Loisy. Los misterios paganos y el misterio
cristiano.”.
Hi ha a més un altre símbol de la Festa del Pí de Centelles que també la relaciona amb l'univers de la Gran Mare Cibeles, els bous. El carro amb la que els galajadors traslladen l'arbre que han tallat a dalt a les muntanyes, ha de ser tirat per dos bous. Aquests dos bous estan especialment criats per aquesta festivitat. Els bous ens recorden els animals que eren immolats a la deessa frígia i als que, com ja hem esmentat en una entrada anterior també acompanyen sovint les aparicions de les Verges trobades. Els bous troben les imatges marianes en els llocs que anteriorment havien estat sagrats.
Fotografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada