Les Valls sagrades de la Deessa Terra: Þingvellir (Islàndia). (The Sacred Valley of the Goddess Earth: Thingvellir (Iceland)

Encentem avui nous comentaris sobre llocs màgics i sagrats de la Deessa Terra, en aquest cas d'algunes valls que han tingut una gran importància en diverses cultures i periodes històrics. 

Si fem una recerca sobre totes les entrades anteriors del nostre bloc, que vam iniciar a principis de l'any 2014, podreu observar que ja hem fet esment d'alguna vall que els nostres avantpassats van considerar que tenia un poder o encant força especial. Podem esmentar per exemple una de les nostres entrades més visitades, la del santuari de la Vall de Núria, o també el Santuari de Sant Miquel del Fai, que presideix una vall estreta i amb salts d'aigua espectaculars.

Avui, però, parlarem d'una altra vall força diferent, però no menys interessant. Diferent perquè ens hem de desplaçar fins a un dels llocs més septentrionals habitats de la Deessa Terra, i per algun motiu més que ara explicarem i que el fa únic en el món. Ens referim a la vall de Þingvellir, a la illa d'Islàndia. 

1. La vall de Thingvellir, Islàndia- ENLLAÇ

Thingvellir, un dels parcs narcionals islandesos, és únic per diversos motius. Primer de tot a nivell històric. La seva etimologia amb islandès ja ens indica la seva peculiaritat: Thing: assemblea i Vellir: esplanada. Es sol traduir doncs com a Camps de l'Assemblea o Planes del Parlament. 

No sé si coneixereu el cèlebre discurs de Pau Casals davant de les Nacions Unides, l'any 1971, en motiu de l'estrena del Himne de les Nacions Unides, que ell mateix havia compost. En aquest discurs ens deia el geni del violoncel, que Catalunya havia tingut el primer parlament, molt abans que Anglaterra. Tot i que en part Pau Casals tenia raó sobre la gran antiguetat d'aquesta institució catalana (les primeres Corts catalanes és remunten a l'any 1283, i tenen uns antecedents en les assemblees de Pau i Treva i la Cort Comtal del segle XI), al segle X ja va existir en un altre lloc un parlament on es decidien litigis. Els víkings de Islandia, l'any 930 d.C. van establir el primer parlament democràtic del món en aquesta vall, que possiblement havia de ser un lloc sagrat, com ho havien estat també els arbres que per molts llocs d'Europa congregaven els consells municipals dels pobles i veïns. Just mil anys després, Thingvellir va ser declarat per les lleis d'Islàndia com "santuari nacional de tots els islandesos", i l'any 2004 la UNESCO el va declarar com a lloc patrimoni de la humanitat. 

 2. Lloc de la vall de Thingvellir on es reunia el parlament víking al segle X. ENLLAÇ

Els víkings van escollir aquest lloc per a dirimir els conflictes entre els diversos caps i les seves gents, per diverses raons. Una d'elles podria ser la sonoritat natural que afavoria la gran paret rocosa que hi havia just al darrera del lloc on es realitzaven els debats. Tot i que el punt exacte es desconeix es sap que existia un promontori anomenat "la Roca de la LLei". En l'actualitat s'aixeca una bandera islandesa com a testimoni de la importància nacional i simbòlica, d'identitat nacional, en el que es suposa que era la Roca de la LLei. En aques punt és on probablement es reunia l'Althing, l'assemblea que representava a tots els habitants d'Islàndia.

3. En el lloc on oneja la bandera islandesa es suposa que estava la Roca de la Llei. ENLLAÇ

Altres raons poden ser l'antiguitat com a lloc sagrat, ja que fins l'any 1000 els vikings d'Islandia no es van convertir al cristianisme. Cristians i pagans van arribar a tenir enfrontaments en aquest indret de reunió, i tal com ja hem anat relatant en diverses entrades anteriors, el cristianisme es va imposar per la força. Segons es descriu en l'Islendingabók (El Llibre dels Islandesos),l'any 1000,l'orador Þorgeir va llençar els ídols o icones paganes a les aigües de les cascades de Gooafoss (literalment les cascades dels déus), que es troben en la part septentrional de la illa. 

4. Representació figurada de la Roca de la Llei i l'assembla vikinga. ENLLAÇ

El mateix Þorgeir va anunciar des de la Roca de la Llei de Thingvellir que tots els islandesos havien de ser batejats i ser cristians de forma pública, però que de forma privada podien seguir amb els ritus pagans. Però com va passar tristement amb la resta de llocs on es va estendre el cristianisme, el paganismen a partir d'aquell moment va ser perseguit i erradicat. Això permet suposar que el lloc de Thingvellir tenia una importància capdal a nivell polític i també religiós en els antics pagans, i potser per això ara és un lloc molt important en la religió neopagana nordica anomenada Asatrú, que es centra en les antigues divinitats nòrdiques com Odin o la deessa de la fertilitat Freyja, com també en la Mare Terra.

5. Mapa d'Islànda i la confluència de les plaques. ENLLAÇ

Per encara hi ha una altra singularitat en aquest lloc sagrat pels víkings i pels actuals islanedoso, que té una rellevància especial pel que respecta a l'essència del nostre blog, és a dir per la pròpia Deessa Terra. La vall on es troba Thingvellir és a la confluència entre dues parts vives de la pell de la Mare Terra: dues plaues tectòniques continentals. La placa tectònica nord-americana i la placa tectònica euro-asiàtica es toquen en aquesta vall màgica. En la imatge superior podeu observar a la part inferior esquerra assenyalat amb un símbol de color blanc la vall de Thingvellir (a uns 40 quilòmetres al nord-est de la capital d'Islàndia) i en color vermell la confluència de les dues plaques tectòniques esmentades.  

 

Nostra Senyora dels Ponts (Our Lady of Bridges)

Tal com vam avançar en la darrera entrada, és de justícia que parlem sobre diverses Mares de Déu que tenen alguna relació amb l'element simbòlic dels ponts. En la darrera ocasió vam poder destacar els diversos ponts que trobem per la geografia europea i que les tradicions afirmen que van ser aixecats pel Diable mateix. Si bé en aquell cas argumentavem que el pes considerable sobre aquestes llegendes es trobava en el fet que els ponts unien punts oposats i salvaven punts perillosos, en el cas de les Verges o Mares de Déu pot ser que tingui bastanta força el fet del seu simbolisme protector sobre els vianants que recorrien els camins. Tal com també vam comentar, no serien els únics llocs en que la figura de Nostra Senyora assumia aquest rol apotropaic en caminants i viatgers. Capelles aixecades en honor de Mares de Déu les podem trobar en portals, camins, cruilles, ports, etc.

En la imatge que teniu just a sota d'aquest paràgraf teniu un exemple del que estem dient, una ermita dedicada a la Verge del Pont, just al costat d'un pont medieval i en en una de les rutes més importants de l'imaginari medieval, la ruta de Sant Jaume, en aquest cas en el Camí Francès tot just quan acaba d'entrar a Lleó. Sovint les celebracions rurals que estan a vegades lligades a aquests llocs sagrats des de temps immemorials, ens poden fer intuir la seva importància. Podeu observar una dança que es realitza en aquesta ermita per la festivitat de Sant Marc, el dia 25 d'abril, anomenada el ball de la Tantáriga, que finalitza amb un "visca la Verge del Pont". Amb tota seguretat ens trobem amb la cristianització d'algun ball ritual precristià lligat a les festes de l'arribada de la primavera, i potser la vinculació amb el lloc de pas situat al voltant del pont.

1. Ermita de la Verge del Pont, Sahagún, Lleó. Al costat del Camí de Sant Jaume i un pont medieval. ENLLAÇ

Un altre exemple interessant el trobem, de forma sorprenent encara avui en dia, en l'Anglaterra protestant, en una de les zones en que els romans es van establir per extreure un dels subministres vitals de la seva economia; el ferro. Un dels pocs casos que queden sobre capelles aixecades en ponts medievals està dedicat precisament a la Mare de Déu, en aquest cas a Rotherham, a South Yorkshire, i a sobre del riu Don. Diuen que aquesta capella pont és la millor conservada d'Anglaterra. Precisament va ser construida al segle XV pels viatgers que transitaven en el pont i camí que duia fins a Londres. La Senyora rebia els agraiments o pregaries per haver tingut o per tenir un cami amb bona fortuna, segur, sense cap perill. 

2. Capella de Nostra Senyora del Pont, Rotherham, Anglaterra.  S. XV. ENLLAÇ 

En l'Antiguitat aquest paper l'havien tingut altres divinitats com podien ser la deessa Hecate, la deessa Fortuna, el déu Lugh, els Lars, el déu Mercuri, el déu Ianus, o el déu Términus (1). Són el que han estat anomenades a vegades, entre d'altres, com divinitats liminars, és a dir deus i deesses que es troben i custòdies  els límits. També compartien aquest significat les divinitats que presidien els portals i portes de les antigues ciutats. Un exemple especial, amb sentit similar el podem observar en la imatge inferior, de la comarca de Matarranya, a Terol. Aquesta capella dedicada a a la Verge del Pilar  està construida sobre el portal de Maella, en una antiga via de comunicació, i en un dels quatre portals que hi havia en la muralla de la Vila, encara en el segle XVIII.

La simbologia plàstica d'aquesta capella és molt interessant, ja que a banda i banda de la porta del petit temple estan esculpides les dues columnes simbòliques que marquen els dos límits i que coincideixen de forma simètrica inversa amb la part inferior del portal. Però encara hi ha un altre element que reforça més aquest aspecte simbòlic. Podeu observar com just a sobre del dintell de la porta del petit temple i ha representat un altre parell de columnes i en el centre de totes dues està el pilar sagrat. Suposem que es tracta del Pilar que dona nom a la Verge, i del que ja vam parlar en una entrada anterior del nostre bloc: el Pilar de la Deessa Mare.

3. Capella de la Verge del Pilar, Maella, Terol. En  un antic portal que simula un pont. ENLLAÇ

Podem suposar que antigament el culte als ponts i a les seves divinitats  estava força extès, ja que només a Catalunya tenim diverses tradicions que parlen sobre imatges de Mares de Déu que "miraculosament" van aparèixer en ells. Segons el llibre de Joan Amades (2) , que hem citat en reiterades ocasions, tenim els següents casos:

• Mare de Déu del Pont (2). Uns pescadors la van trobar sota el el pont de la Tet, a Perpinyà. Una altra la van trobar uns llenyataires sota el pont de Llebron, a Estaon, al Pallars.
• Mare de Déu del Pont d'Orís. Venerada a Sant Serní (Pallars Jussà). Fou trobada per un pastor i descoberta per un bou. Per tal d'afavorir la construcció de la vella capella, el riu Noguera va canviar el seu curs. (Tal com veiem en aquesta tradició a la imatge se li reconeix el poder sobre les aigües del riu, un dels aspectes màgics i sagrats que vam comentar en la nostra entrada anterior sobre les divinitats pontifícies).
• Mare de déu del Pontarró. Venerada en una capelleta al peu del Pont del Diable, de Martorell, i més tard a l'església  parroquial. (En aquest cas singular i paradigmàtic  trobem la conjunció de l'element diabòlic de l'entrada anterior amb la de la Verge).
• Mare de Déu del Sol del Pont. Venerada a Roda de Ter. Fou trobada sota el pont del Ter i se li aixecà una capelleta al cap del pont.

4. Pont vell sobre el Ter a Roda de Ter (Osona). ENLLAÇ 

Tal com podeu observar en la imatge de la dreta, a Roda de Ter, sobre el el riu, tenim el pont vell que uneix els dos marges. Curiosament a banda i banda del pont trobem dos temples (el més proper a nosaltres la capella de la Verge del Sol del Pont, el més llunyà l'església de Sant Pere de Roda). Pont sagrat per dos cantons, amb l'antiga Deessa en un costat i el Pontífex a l'altre...

(1). Culto a los caminos, límites y fronteras: dioses protectores. Marta Plaza Beltran. Revista de Folklore , n. 344.
(2) Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya. Joan Amades, Editorial Selecta Catalonia, Barcelona, 1989.