En alguna de les entrades que he anat realitzant he comentat algunes obres d'art que tenen relació amb la Deessa Terra; Algunes obres d'art inspirades per la Deessa Terra. Tal com ja avançava en aquell moment, tenim exemples d'obres d'art contemporànies que han estat
inspirades fonamentalment per alguns dels punts simbòlics del seu
llenguatge. Elements simbòlics que ja han anat sortint en les diferents
entrades del nostre blog; com poden ser la fertilitat, la lluna,
l'aigua o l'arbre, i que complementen la imatge de la dona com a
representació de la Deessa Terra. Només són algunes mostres,
seleccionades fonamentalment perquè els seus propis autors fan
referència a la seva inspiració. Avui ens centrarem en l'obra La Madonna de Port Lligat per veure alguns d'aquests símbols.
Salvador Dalí és, sens dubte, un dels artistes més coneguts a nivell mundial sobretot per la seva originalitat en la vessant artística surrealista. Creador en múltiples arts; polifacètic, trencador, polèmic i inspirat sobretot pel món oníric i l'art renaixentista. Polèmic també en la seva relació amb el Franquisme, ambivalent amb aquest com en altres aspectes de la seva vida. Aquesta ambivalència té el seu màxim exponent en el seu bigoti.
Aquest sembla ser que està inspirat en el general Josep Margarit, lluitador incansable català del segle XVII contra la monarquia castellana, i que es va haver de refugiar a França, com també està inspirat amb el gran geni andalús Diego Velázquez, pintor molt admirat pel nostre inigualable artista universal. En el registre pictòric és on va adquirir més renom mundial, però les seves composicions artístiques de tota mena que podem apreciar en el seu museu de Figueres o en la seva casa de Port Lligat són dignes d'evocar sorpresa i admiració.
No cal ser un gran entès en les obres dalinianes per saber que una de les seves grans fonts d'inspiració (per no dir la que més) va ser la seva muller i musa Gala. Això és més que evident en el gran nombre de quadres i obres en les que ella apareix representada. Es pot desprendre que, per Salvador Dalí, Gala era el màxim exponent del que es pot entendre com l'Etern Femení. Només cal llegir aquesta dedicatòria de la seva obra autobiogràfica Diari d'un geni, per sortir de dubtes:
"Dedico aquest llibre al MEU GENI, GALA GRADIVA, HELENA DE TROYA, SANTA HELENA, GALA GALATEA PLÁCIDA."
3. Començament automàtic d'un retrat de Gala, Dalí, 1932. |
En aquest quadre podem observar el rostre de Gala com a Deessa Terra. Com si fos un esperit de la vegetació diverses oliveres neixen del seu cap. Tot i que en aquest cas se la compara amb el mite de Dafne, té més similituds amb la seva identificació amb la Terra que en una mera conversió de dona en arbre.
Anem a centrar-nos, doncs, en el quadre que ens interessa, La Madonna de Port Lligat. Dalí te diversos quadres on Gala està representada com a Verge Maria o també com a diversos personatges femenins mitològics. En aquesta pintura Gala encarna a la Mare de Déu, la Madonna. En el seu ventre hi ha un receptacle eteri on es troba el Nen Diví, que al mateix temps disposa d'un altre receptacle on es troba un tros de pa. Està suspesa dins del cel i en el fons es veuen les dues illes de Port Lligat. Tal com fa sovint el pintor català, recull nombrosos símbols que aparentment no guarden cap relació, però que formen part del seu ric i extens imaginari. Un dels més interessants és la petxina que apareix representada a la part superior del quadre, de la que penja un ou. Aquest mateix simbolisme amb clara al·lusió a la fecunditat femenina apareix en un altre quadre renaixentista, del que diuen que Dalí va prendre com inspiració en aquesta obra seva. Ens referim a l'obra mestra de Piero della Francesca, la Sacra Conversació. La mateixa posició de la Verge, amb les mans recollides sembla confirmar que Dalí s'hi deuria inspirar en ell.
4. La Sacra Conversació, Piero della Francesca, 1472. |
La petxina, tal com vam fer referència en l'entrada anterior Afrodita i Santa Maria del Mar, era àmpliament representada en l'antiguitat com a símbol de la deessa Afrodita/Venus, al ser incloent de diversos símbols fecunds, com són l'aigua i la semblança amb l'òrgan reproductor femení. L'ou que penja de la petxina és un reforç encara major sobre l'analogia amb la Deessa Mare que està situada en la part inferior del quadre. La Dona que donarà llum al seu Fill Diví. En la nostra entrada sobre els ous de Pasqua ja ens vam estendre en aquest sentit; el dia de la Mona i els ous de Pasqua.
Els especialistes reconeixen en el quadre de Piero della Francesca un ou d'estruç, que es podria correspondre també amb el mateix que penja del quadre de Dalí i li atorguen un sentit de vida i naixement, o fins i tot un símbol alquímic amb el mateix caire. Aquest receptacle de vida també era un dels elements artístics obsessius del geni català, tal com podem observar en el seu museu de Figueres i en la casa museu de Port Lligat o en molts dels seus quadres.
5. Un dels ous de la casa museu de Dalí a Port Lligat. |
Finalment no volem obviar el punt més important del quadre a nivell central i on conflueixen les diferents línies de la perspectiva, que és el receptacle amb el tros de pa. El pa que per Dalí és símbol de la vida, tal com trobem en les antigues deesses dels cereals i de la Terra. En un dels seus poemes, anomenat Font de Vida, hi fa la següent referència:
6. El receptacle amb el pa de vida. |
"Jo se on està
el pa de vida
tant blanc és
que tancant els ulls
el continuu a veure per transparència
pa de vida
jo se on està el forn
en les flames del que
he vist prefigurada
la imatge tan estimada
de Gala tan estimada
forn de les totèmiques garlandes
li serveixen d'adornament"
Finalment, en cas que volgueu disposar d'un gran compendi sobre l'obra daliniana us aconsello visitar aquesta pàgina d'ARTSY, on podeu trobar ni més ni menys que fins 452 obres d'art del nostre gran geni.
Fotografies
Fotografies
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada