La cristianització de Tenerife (The Christianitzation of Tenerife)

Tot i que ja hem fet un parell d'entrades en les que hem tractat alguns dels punts dels que parlarem avui sobre la illa de Tenerife i la seva cristianització, tals com els pins sagrats cristianitzats a les illes Canàries i l'assimilació de la deessa mare guantxe Chaxiraxi amb la Mare de Déu de la Candelària (patrona de les illes Canàries) volem afegir noves dades recollides recentment sobre el terreny i aportar també alguna fotografia interessant al respecte. 

De forma introductòria hem de tenir present que la cristianització de les illes Canàries és tardana en comparació a la Península Ibèrica i gran part del continent europeu. Tal com ja hem referit en reiterades ocasions la cristianizació d'Europa comença de forma massiva amb la romanització (en el moment en que el cristianisme esdevé el culte oficial de l'Imperi) i es prolonga durant l'Edat Mitjana (de forma sistemàtica entre els segles XII i XIV a partir sobretot de l'aparició de les Verges Trobades i les ordes religioses). En canvi no serà fins a finals del segle XV que s'imposarà el culte cristià als pobladors canaris, que seguien mantenint un culte variat segons la illa però que principalment mantenia la creença sobre una parella superior divina en la que Chaxiraxi era la deessa mare que sostenia l'univers i que era fins i tot la mare del Déu masculí Acoran o Alcorac. Era de forma resumida una religió animista i politeista, tal com succeeix amb la majoria de pobles primitius (sense que aquest terme pugui ser considerat de forma negativa) i en la que el culte a la Deessa Mare i els elements naturals de la Terra tenen un paper fonamental.

L'anomenada conquesta de les Illes Canàries per part dels espanyols va durar 94 anys, des de 1402 fins 1496, i el fet de la cristianització va ser un dels motius fonamentals. Tal com diu Espinosa, A (Historia de Nuestra Señora de la Candelaria); "la guerra que els espanyols van fer...als naturals de les illes...va ser injusta, sense tenir cap raó...perquè ni ells posseïen terres de cristians, ni sortien dels seus límits i termes per infestar ni molestar a les alienes. Doncs dir que els hi portaven l'Evangeli, havia de ser amb predicació.. i no amb tambor i bandera". 

Anem al detall doncs amb alguns dels aspectes que permeten comprendre com la cristianizació de Tenerife es va establir, a part de l'obligació del baptisme de la població indígena, suplantant els antics cultes considerats pagans, entre els que hi havia la sacralització dels elements naturals (arbres, pous, muntanyes...) o de la seva antiga deessa Chaxiraxi.

El culte als arbres: El Pino del Buen Paso

No ens cansarem de repetir que els arbres van ser un dels principals símbols sagrats pels nostres ancestres i prova d'això ho trobem en l'elevat número de imatges marianes que van "aparèixer" entre les seves branques o al seu tronc. En en cas de del Pi del Bon Pas que encara existeix a la població de Icod de los Vinos, a Tenerife, no va aparèixer cap Mare de Déu en el seu voltant, però si que es va perpetuar la seva sacralitat a partir de la celebració de la primera missa que hi ha constatada històricament a les Illes Canàries. No pot ser un motiu baladí, es del tot evident que el fet de que els conqueridors espanyols triessin aquest lloc demostrava el gran valor sagrat que donaven al seu pi centenari els aborígens tinerfenys. 

1. Pi del Bon Pas. Icod de los Vinos, Tenerife. Fotografia de l'autor del bloc.

Hores d'ara, tal com podeu observar a la imatge, no es tracta d'un exemplar de pi canari que es mostri gaire majestuós ja que les ventades i les podes han fet que quedi força esquifit però el que cal destacar és la seva història, de la que hi ha constància en la placa que hi ha instal·lada a la seva base, juntament amb les tres creus que testimonien l'èmfasi posat en la seva cristianització d'arbre sagrat anterior.

2. Les tres creus i la placa. Fotografia de l'autor del bloc.

3. Placa a la base del Pino del Buen Paso. Fotografia de l'autor del bloc.

Tal com s'observa a la placa, en aquest lloc segons la tradició es va oficiar a Icod la primera missa pel capellà de les tropes avançat a la seva arribada a l'antic regne de Belicar, l'any 1496. Per tant, si hem de creure en aquesta tradició històrica tot just es va finalitzar la "conquesta" de les Illes Canàries a l'any 1496 es va iniciar la cristianizació d'aquest territori pagà davant d'aquest arbre, que es reconeix que va esdevenir sagrat per aquesta cerimònia, una manera evident de sincretització del culte a l'arbre anterior...

Llocs cristianitzats a través de Nostra Senyora de la Candelària: coves, platges i el pou

Un aspecte sorprenent sobre l'aparició de la Mare de Déu de la Candelària a Tenerife es sense cap mena de dubte els diversos llocs que van esdevenir sagrats gràcies a  les seves diverses aparicions, desaparicions i trasllats. 

Les diverses tradicions afirmen que l'aparició de la imatge de la Mare de Déu de la Candelària precedeix a la conquesta dels espanyols durant el segle XVI. La situen entre finals del XIV i inicis del XV. El primer de tot que hem de dir és que es tracta d'una Verge Negra, amb tot el significat que això comporta i del que ja hem parlat en alguna ocasió. Un altre aspecte singular sobre el que hem de tractar abans de parlar sobre els llocs que gràcies a Ella van ser cristianitzats és el fet que la diferencia en la seva advocació: la Candelària, per dos motius diferents que poden tenir a veure amb el seu origen pagà...

Per un costat hi ha autors que relacionen el seu origen sincrètic amb un estel singular. Candelària prové de candela, de llum, que és el que justificava pels cristians que en la seva onomàstica del dia 2 de febrer es fessin processons amb ciris encesos. Aquesta llum que segons l'Església tenia a veure a la relació de la Mare de Déu com far o guia dels creients cristians suplantaria com tantes altres vegades cultes no cristians anteriors. En aquesta ocasió tindria a veure amb l'estel Canopo, que pels antics guantxes s'identificava amb la Gran Deessa Chaxiraxi i que aquests haurien d'haver heretat de la seva procedència berber (segons el professor Jose Barrios Garcia en la seva tesi doctoral: The guantxe lunar calendar and the Virgin of Candelaria), un estel que esdevenia la referència principal per l'organització del seu calendari solar. El professor Barrios afirma que existeixen fonts documentades sobre la importància de "l'estel del Sur" en l'eix cosmològic de la cultura berber continental assenyalant la creença de que Canopo és l'estel principal del cel, la més antiga, la mare de tots els estels (tal com afirma el prehistoriador Miguel Martin).

4. L'Estel Canopo sobre la muntanya Azufre, Mazo, Canàries. ENLLAÇ

Però encara hi ha una altra teoria força curiosa i interessant sobre el perquè se li va donar el nom de Mare de Déu de la Candelaria a la imatge que va aparèixer a Tenerife durant el segle XIV. Alguns autors (com Alfredo Mederos Martin i Gabriel Escribano Cobo en el seu estudi El limite occidental del Menceyato de Güimar, Tenerife y el lugar de la aparición de la Virgen de la Candelaria, sincretismo de la diosa lunar Juno Caelestis) identifiquen a aquesta Mare de Déu amb la deessa Juno Caelestis africana, que també tenia la seva festivitat principal en els primers 15 dies d'agost, l'anomenada festivitat de Begnesmet, que era quan recollien les collites. I més encara, també afirmen que la platja de Chimisay on va ser trobada la imatge, i que també era anomenada com el Port de la Cera, era un punt de recalada de vaixells però també un indret on apareixia sovint l'ambre gris marí, que es confon sovint amb cera ja que també és inflamable...

5. Recreació actual de l'aparició de Ntra. Senyora de la Candelària als guantxes a la platja de Chimisay. ENLLAÇ

Però que és l'ambre gris marí?

L'ambre gris, també conegut com vòmit de balena, és una substància pastosa que creen els catxalots en els seus estomacs per protegir-se dels pics cornis o dents dels calamars gegants i sèpies dels que s'alimenten, i que a vegades apareix a les platges. Era molt preuat en l'antiguitat i ho segueix sent encara avui en dia per la producció de perfums, per les seves propietats com a fixador d'aromes i olors. Els autors anteriorment esmentats destaquen en el seu estudi que triar el nom de la Candelaria, podia tenir a veure doncs amb les importants troballes de cera o ambre gris que valoraven altament els guantxes. Fins i tot esmenten alguns rituals dels guantxes dels que hi ha constància en el segle XVII en el que encenien llums a la platja on van trobar la Verge i també deixaven pedres d'ambre gris a la platja, que ells havien trobat anteriorment, com si haguessin aparegut en aquell moment. 

6. Ambre gris amb dent de calamar. ENLLAÇ

Anem a veure doncs, els llocs tenen una relació important amb les tradicions i llegendes sobre l'aparició de la Verge de la Candelaria i que així van poder ser cristianitzats.

Tal com ja hem esmentat el primer lloc on va aparèixer la imatge va ser a la platja de Chimisay, a Tenerife. Algunes fonts parlen de que els dos pastors guantxes la van veure per primera vegada en un pujol al costat del mar. Altres diuen que la van trobar en una plana que actualment rep el nom del Pla de la Verge.

7. Mural actual on està representada l'aparició de la Candelaria. ENLLAÇ

En aquest mural anterior, es pot observar com l'artista ha captat i ha volgut mostrar la sincretització entre els elements de la Natura o de la Deessa Terra i l'aparició de la Verge. La roca i la Imatge són la mateixa cosa i emergeixen de l'aigua del mar tal com les antigues deesses marines.

Hi ha també en la mateixa platja de Chimisay un pou que guarda relació amb l'aparició mariana, un pou d'aigua al costat del mar no és gaire usual i amb molta seguretat havia de tenir un caire sagrat anterior. Hem de tenir present que, tal com hem exposat en reiterades ocasions les imatges de la Mare de Déu trobades (tal com és el cas de Catalunya en el que hi ha constància de més de 800)  van "aparèixer" en arbres, coves, muntanyes (cims i rocs entre d'altres) i elements aquàtics (pous, rius, gorgs, mar..) entre d'altres. Tal com observem a Tenerife el patró segueix sent el mateix, ja que la motivació de tot plegat era sincretitzar l'antiga religió en el cristianisme.

8. Pou d'aigua a la platja on va aparèixer la Candelària. ENLLAÇ

A partir de la troballa de la imatge a la platja, algunes tradicions situen el seu trasllat a la cova de Achbinico, a poca distància del lloc originari de l'aparició. Sobre aquesta cova, com passa molt a sovint en la narració mariana, s'acaba aixecant una ermita, que actualment està sota l'advocació de Sant Blai. Aquesta cova ermita, que hem pogut visitar recentment, guarda en el seu interior una rèplica de la primitiva imatge de la Verge de la Candelaria. Mostra perfectament l'adaptació que van haver de realitzar al construir el petit temple en les roques ennegrides al costat mateix de les ones del mar que xoquen sovint amb força. Les excavacions arqueològiques realitzades en el seu interior i rodalies han confirmat que el lloc era utilitzat des d'època aborigen com assentament estacional i suposadament com lloc de culte, entre d'altres circumstàncies hi havien diversos focs simultanis visibles des de l'exterior. Tal com diuen diversos autors que han excavat en el lloc; "son nombrosos els indicis documentals i arqueològics amb els que es compta per recolzar la hipòtesi d'una continuïtat temporal en el contingut simbòlic de la Cova d'Achbinico, individualitzant-la com espai prioritari en el conjunt històric al que pertany."

Els mateixos autors, a partir de l'estudi de la cova afirmen també, a part del sivretisme entre el culte previ de lloc i  la relació de la Verge de la Candelària amb l'antiga divinitat femenina guantxe, Mare de l'Univers, inspirant-se també en expressions de Alonso de Espinosa (1594): "Aquests comportaments religiosos de naturalesa sincrètica apareixen molt ben reflectits en l'obra d'Espinosa, encara que l'autor pren com a punt d'inici la instal·lació de la Mare de Déu de la Candelaria a l'interior de la cova, obviant així tot el procés anterior d'aculturació religiosa que possiblement desconeixia. En qualsevol cas, l'expressió més clara d'aquestes actituds de sincretisme ve representada per la identificació de la Candelaria com ·la mare del sustentador de cel i terra, quedant d'aquesta forma assimilada a un dels denominats éssers de la cosmogonia aborigen".  

9. Ermita de Sant Blai en la cova d'Achbinico. Fotografia de l'autor del bloc.

10. Interior de l'ermita cova amb la rèplica de la imatge de la Candelària. Foto de l'autor del bloc.

Visitant-la vam poder descobrir una altre versió que no consta en els arxius i que ens van voler explicar dues dones canàries que es trobaven a prop deixant uns ciris... Si observeu la imatge número 9, hi ha una altra gran cova al costat esquerra del temple. Just en aquesta altra cova hi havia ciris i altres ofrenes repartides per terra i les roques. En canvi no hi havia cap ofrena ni ciri a l'interior de l'ermita. Veient que les dues dones estaven fent algun tipus de pregària, al preguntar el motiu ens van respondre que originalment la imatge de la Verge havia estat trobada en aquesta cova, i no en la que hi ha instal·lada l'ermita. Fins i tot ens van comentar que una part d'aquesta cova donava directament a les ones del mar, però que recentment havia estat tancava amb roques i formigó per tal que algunes persones no s'anessin a treure la vida en aquest lloc tirant-se al mar...Vam poder comprovar directament com la força simbòlica dels llocs tel·lúrics preval intensament i es perpetua tot i la intervenció del culte cristià a través de les seves imatges i temples...

11. Interior de la cova oberta al costat de l'ermita de Sant Blai, amb ciris i ofrenes. Fotografia de l'autor del bloc.

Finalment, també trobem una altra cova que figura en la tradició de l'aparició de la Verge de la Candelària i que amb força seguretat havia de tenir un caràcter sagrat previ. Les fonts que tracten sobre l'aparició de la Verge, sovint no coincideixen, són una amalgama de narracions simbòliques a vegades no coincidents o fins i tot contradictòries que tracten d'afirmar la presència de la Verge per confirmar la presència del culte cristià. En algunes de les tradicions es diu que en una altra cova, la  de Chinguaro, es on es va portar la imatge just després d'aparèixer a la platja de Chimisay. La raó és que en aquesta cova hi vivia el "mencey" de Güimar (és a dir el rei guantxe d'aquella zona), i per tant el mateix rei va voler que la portessin. Va estar en aquest lloc durant un temps fins que la van traslladar a la cova d'Achbinico. Curiosament el nom que rebia el nom de la imatge en aquell moment i lloc era l'estrangera", reconeixent algun autor que anteriorment en la mateixa cova es retia culte a la deessa Chaxiraxi". A sobre de la cova es va construir també una ermita, que es va derruir als anys 70 del segle XX, i actualment es troba un temple cristià que dona pes amb la seva gran creu de la cristianització de l'antic lloc pagà guantxe...

12. L'ermita i la cova. Dibuix de JJ Williams, principis s. XIX. ENLLAÇ

13. La cova a l'actualitat. ENLLAÇ

Els pins sagrats: Les Verges del Pi (The sacred pines: The Virgin of the Pine)

Ara que fa ben bé quatre dies que hem deixat enrere les festes de Nadal, en el que entre d'altres coses hem celebrat l'arribada del nou Sol i la perennitat de la vida més enllà de la mort, és un bon moment per destacar la sacralitat de l'arbre de Nadal per excel·lència; el pi.

1. Pi de la Verge del Paso, o Pi Sant. La Palma, Illes Canàries. ENLLAÇ

Ja hem parlat en nombroses vegades sobre la gran importància de l'arbre com a element sagrat de la Deessa Terra i la seva associació amb la pedra i l'aigua, sovint al voltant d'una cova. També de la figura típica de la Mare de Déu com a fenomen utilitzat per l'Església per cristianitzar els cultes ancestrals que hi havia al voltant d'aquestes tres figures simbòliques. 

2. Sta. Maria i el nen a l'Arbre de la Vida. Nicholas Froment, 1476. ENLLAÇ

En el cas de l'arbre, la Verge es va poder integrar perfectament en l'Arbre de la Vida,tal com podem observar en la següent representació que trobem a la catedral francesa d'Aiz, de Nicholas Froment, de l'any 1476:






















Fins i tot també hem parlat de la figura del pi sagrat en una de les nostres entrades, en la que explicàvem la increïble festa del Pi de Centelles, on un exemplar d'aquesta espècie és penjat dins de l'església capgirat i tot engalanat de fruites i que molt possiblement tingui una estreta relació amb la Gran Mare frígia, la deessa Cibeles. En aquest cas el pi substitueix al seu paredre diví, el déu Atis.

3. Estampa de la troballa de la V. del Pi. ENLLAÇ

En canvi avui anem a recuperar algunes de les Verges que han estat trobades en pins i que com ja hem explicat de forma reincident van ser col·locades per cristianitzar els arbres que antigament eren sagrats.



Les Verges del Pi de les Illes Canàries

Les Illes Canàries van ser "conquerides" pels castellans a finals del segle XV. Els antics pobladors guantxes de les illes els hi van oposar molta ressistència. La conquesta de les Illes Canàries va significar també la conversió al cristianisme dels seus antics pobladors, sovint de forma forçada. La seva antiga religió girava al voltant de la seva Deessa Mare Chaxiraxi, tal com vam explicar anteriorment, i comprenia el culte a llocs i elements sagrats de la Deessa Terra, tals com coves, muntanyes, arbres, fonts, pedres sagrades i volcans, que eren considerats temples naturals. En l'anterior entrada de Chaxiraxi ja vam documentar com els castellans la van assimilar amb la Verge de la Candelària i li van aixecar la seva basílica on van obligar a batejar als indígenes en una pila bautismal. 

A partir d'aquí anem a veure un parell de casos que ens permeten assegurar el procés de cristianització de pins que eren considerats sagrats, tot i que només a les Canàries hi ha constància de molts més casos de pins sagrats...

El primer exemple el podem trobar en la Verge del Pi de l'ermita del Paso, a la illa de La Palma, Illes Canàries. El més interessant d'aquest cas és que l'ermita va ser aixecada al costat del pi centenari que afortunadament encara existeix i que podeu observar en la imatge número 1. Es tracta d'un longeu exemplar de pi canari, el més alt de l'arxipèlag, amb una edat aproximada entre els 600 i els 800 anys. Els que afirmen que té 775 anys, el situen així com el més antic d'Europa...

Si destaquem el que ens explica la tradició sobre la troballa de la Verge en el pi, no costa gaire de poder establir fàcilment la història real, que va seguir el patró comú de la cristianització de l'arbre a través de la col·locació d'una imatge de la Verge en les branques, el tronc o en la seva copa. Fins i tot també tenim constància d'una altra pràctica cristianitzadora, sovint prèvia abans d'aixecar ermites, esglésies o basíliques al seu costat, que consisteix en col·locar una campana al punt més alt de la copa de l'arbre, sent anomenats així com a pins campaners (podeu consultar una entrada molt interessant al respecte (Mil y un nombres de los pinos canarios).

4. Representació de la fornícula dins del pi sant del Paso, la Palma. ENLLAÇ

La tradició ens situa la cristianització en el just moment de la conquesta castellana, com no podia ser d'una altra manera:

"La tradició explica que en els temps de la Conquesta, per uns pastors i per altres soldats d'Alonso Férnandez de Lugo, que descansaven a l'ombra d'un pi extraordinari, les hosts de l'Adelantat que amb enganys i traició va reduir al indòmit Tanausú, un d'ells va pujar al gegantí arbre i va quedar sorprès al trobar entre les seves branques una bella imatge, la imatge de la Verge del Pi."Programa. Fiestas Trienales de Ntra. Sra. del Pino (El Paso, La Palma). 2003, pág. 4

La imatge es va instal·lar en una fornícula en el tronc del mateix arbre i no va ser fins l'any 1876 que es va construir la primera ermita de la Verge del PI al Paso, de La Palma, tal com podeu observar en la representació de la imatge número 4.

L'altre cas, més important per tractar-se de la patrona de les Illes Canàries, és la Verge del Pi de Teron, de la illa de Gran Canària. En aquest cas el pi original centenari on s'aixeca la basílica ha desaparegut, però hi ha constància de que al segle XV, tenia uns 42 metres d'alçada i més de 6 metres de diàmetre. 

5. Santuari de la Verge del Pi de Teron (Gran Canària), amb dos grans exemplars de pi canari al costat. ENLLAÇ 

Avui en dia, tot i així, es troben alguns grans exemplars de pi canari pel voltant del santuari. Les tradicions sobre la troballa de la imatge de la Verge del Pi de Teron posen evidència l'existència d'un lloc sagrat paradigmàtic en relació a la Deessa Terra, ja que figura la trilogia comentada inicialment: arbre, pedra sagrada i font. Anem a veure el que diu un testimoni recollit respecte a la troballa de la Verge a finals del segle XVIII:

Els nostres pares ens han dit que dirigits per un resplendor meravellós la van trobar en l'eminència d'in pi, envoltada de tres bells dragos, dels que de les seves branques es formava una espècie de nínxol; que una làpida molt llisa li servia de peanya i que del tronc d'aquell arbre naixia una font perenne d'aigües medicinals.

Fernando Hernánez Zumbado, Novena a Nuestra Señora, 1782.

La làpida que feia de peanya a la Verge no era una pedra qualsevol, consistia un monòlit amb petjades gravades amb forma de peus. És a dir una pedra amb inscultures que segurament seria prehistòrica. Si li sumem el balneari d'aigües guaridores i que el lloc de Teror, Teruri o Aterure (Terres vermelles en canari) es possiblement un santuari dels antics indígenes de la illa de Gran Canària, podem entendre perquè és el lloc religiós més important de l'arxipèlag...

El Pi de les Meravelles, que era com s'anomenava l'antic arbre sagrat, sembla ser que va ser arrencat l'any 1684 per un gran ventolera. Un altre punt d'enorme interès és que en el cambril de la Verge del Pi, dins de la basílica, es conserva una creu de fusta que s'afirma que està feta de la seva fusta, i que rep el nom de Creu Verda, un altre detall que remunta la sacralitat del pi amb la immortalitat i l'etern verdor (del mateix simbolisme es fonamenta l'arbre de Nadal).

Les Mares de Déu del Pi a Catalunya

A Catalunya, tenim constància també de diversos casos d'advocacions de Verges trobades en pins o pinedes. El cas més conegut és el l'església de Santa Maria del Pi, a la part antiga de la ciutat de Barcelona, però en el llibre de Joan Amades, Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, apareixen tres casos més:

• Mare de Déu de Pineda: Venerada a Vila-seca de Solcina (Baix Camp). La tradició afirma que la va descobrir un pastor entre el brancatge d'un pi mentre guardava ovelles. 
• Mare de Déu de PInós: Uns pastors del terme de Sant Pau de Pinós (Merlès) la van trobar dalt d'un pi.
• Mare de Déu de la Pinya: Uns carboners la van trobar en una feixina de pi, al terme de la Pinya, prop d'Olot.

Les tradicions de la troballa de la Verge de l'església de Santa Maria del Pi també guarden certs paral·lelismes amb d'altres similars. En aquestes es destaca la gran antigor de la troballa, ja que afirmen que un pescador la trobar en unes branques d'un pi, quan el mar arribava a la mateixa zona de la Plaça del Pi on es troba el temple actual, cosa que evidentment havia de ser fa uns mil o dos mil anys...

6. Façana de Santa Maria del Pi, Barcelona, i a l'esquerra un probable descendent del Pi sagrat original. ENLLAÇ