Els pins sagrats: Les Verges del Pi (The sacred pines: The Virgin of the Pine)

Ara que fa ben bé quatre dies que hem deixat enrere les festes de Nadal, en el que entre d'altres coses hem celebrat l'arribada del nou Sol i la perennitat de la vida més enllà de la mort, és un bon moment per destacar la sacralitat de l'arbre de Nadal per excel·lència; el pi.

1. Pi de la Verge del Paso, o Pi Sant. La Palma, Illes Canàries. ENLLAÇ

Ja hem parlat en nombroses vegades sobre la gran importància de l'arbre com a element sagrat de la Deessa Terra i la seva associació amb la pedra i l'aigua, sovint al voltant d'una cova. També de la figura típica de la Mare de Déu com a fenomen utilitzat per l'Església per cristianitzar els cultes ancestrals que hi havia al voltant d'aquestes tres figures simbòliques. 

2. Sta. Maria i el nen a l'Arbre de la Vida. Nicholas Froment, 1476. ENLLAÇ

En el cas de l'arbre, la Verge es va poder integrar perfectament en l'Arbre de la Vida,tal com podem observar en la següent representació que trobem a la catedral francesa d'Aiz, de Nicholas Froment, de l'any 1476:






















Fins i tot també hem parlat de la figura del pi sagrat en una de les nostres entrades, en la que explicàvem la increïble festa del Pi de Centelles, on un exemplar d'aquesta espècie és penjat dins de l'església capgirat i tot engalanat de fruites i que molt possiblement tingui una estreta relació amb la Gran Mare frígia, la deessa Cibeles. En aquest cas el pi substitueix al seu paredre diví, el déu Atis.

3. Estampa de la troballa de la V. del Pi. ENLLAÇ

En canvi avui anem a recuperar algunes de les Verges que han estat trobades en pins i que com ja hem explicat de forma reincident van ser col·locades per cristianitzar els arbres que antigament eren sagrats.



Les Verges del Pi de les Illes Canàries

Les Illes Canàries van ser "conquerides" pels castellans a finals del segle XV. Els antics pobladors guantxes de les illes els hi van oposar molta ressistència. La conquesta de les Illes Canàries va significar també la conversió al cristianisme dels seus antics pobladors, sovint de forma forçada. La seva antiga religió girava al voltant de la seva Deessa Mare Chaxiraxi, tal com vam explicar anteriorment, i comprenia el culte a llocs i elements sagrats de la Deessa Terra, tals com coves, muntanyes, arbres, fonts, pedres sagrades i volcans, que eren considerats temples naturals. En l'anterior entrada de Chaxiraxi ja vam documentar com els castellans la van assimilar amb la Verge de la Candelària i li van aixecar la seva basílica on van obligar a batejar als indígenes en una pila bautismal. 

A partir d'aquí anem a veure un parell de casos que ens permeten assegurar el procés de cristianització de pins que eren considerats sagrats, tot i que només a les Canàries hi ha constància de molts més casos de pins sagrats...

El primer exemple el podem trobar en la Verge del Pi de l'ermita del Paso, a la illa de La Palma, Illes Canàries. El més interessant d'aquest cas és que l'ermita va ser aixecada al costat del pi centenari que afortunadament encara existeix i que podeu observar en la imatge número 1. Es tracta d'un longeu exemplar de pi canari, el més alt de l'arxipèlag, amb una edat aproximada entre els 600 i els 800 anys. Els que afirmen que té 775 anys, el situen així com el més antic d'Europa...

Si destaquem el que ens explica la tradició sobre la troballa de la Verge en el pi, no costa gaire de poder establir fàcilment la història real, que va seguir el patró comú de la cristianització de l'arbre a través de la col·locació d'una imatge de la Verge en les branques, el tronc o en la seva copa. Fins i tot també tenim constància d'una altra pràctica cristianitzadora, sovint prèvia abans d'aixecar ermites, esglésies o basíliques al seu costat, que consisteix en col·locar una campana al punt més alt de la copa de l'arbre, sent anomenats així com a pins campaners (podeu consultar una entrada molt interessant al respecte (Mil y un nombres de los pinos canarios).

4. Representació de la fornícula dins del pi sant del Paso, la Palma. ENLLAÇ

La tradició ens situa la cristianització en el just moment de la conquesta castellana, com no podia ser d'una altra manera:

"La tradició explica que en els temps de la Conquesta, per uns pastors i per altres soldats d'Alonso Férnandez de Lugo, que descansaven a l'ombra d'un pi extraordinari, les hosts de l'Adelantat que amb enganys i traició va reduir al indòmit Tanausú, un d'ells va pujar al gegantí arbre i va quedar sorprès al trobar entre les seves branques una bella imatge, la imatge de la Verge del Pi."Programa. Fiestas Trienales de Ntra. Sra. del Pino (El Paso, La Palma). 2003, pág. 4

La imatge es va instal·lar en una fornícula en el tronc del mateix arbre i no va ser fins l'any 1876 que es va construir la primera ermita de la Verge del PI al Paso, de La Palma, tal com podeu observar en la representació de la imatge número 4.

L'altre cas, més important per tractar-se de la patrona de les Illes Canàries, és la Verge del Pi de Teron, de la illa de Gran Canària. En aquest cas el pi original centenari on s'aixeca la basílica ha desaparegut, però hi ha constància de que al segle XV, tenia uns 42 metres d'alçada i més de 6 metres de diàmetre. 

5. Santuari de la Verge del Pi de Teron (Gran Canària), amb dos grans exemplars de pi canari al costat. ENLLAÇ 

Avui en dia, tot i així, es troben alguns grans exemplars de pi canari pel voltant del santuari. Les tradicions sobre la troballa de la imatge de la Verge del Pi de Teron posen evidència l'existència d'un lloc sagrat paradigmàtic en relació a la Deessa Terra, ja que figura la trilogia comentada inicialment: arbre, pedra sagrada i font. Anem a veure el que diu un testimoni recollit respecte a la troballa de la Verge a finals del segle XVIII:

Els nostres pares ens han dit que dirigits per un resplendor meravellós la van trobar en l'eminència d'in pi, envoltada de tres bells dragos, dels que de les seves branques es formava una espècie de nínxol; que una làpida molt llisa li servia de peanya i que del tronc d'aquell arbre naixia una font perenne d'aigües medicinals.

Fernando Hernánez Zumbado, Novena a Nuestra Señora, 1782.

La làpida que feia de peanya a la Verge no era una pedra qualsevol, consistia un monòlit amb petjades gravades amb forma de peus. És a dir una pedra amb inscultures que segurament seria prehistòrica. Si li sumem el balneari d'aigües guaridores i que el lloc de Teror, Teruri o Aterure (Terres vermelles en canari) es possiblement un santuari dels antics indígenes de la illa de Gran Canària, podem entendre perquè és el lloc religiós més important de l'arxipèlag...

El Pi de les Meravelles, que era com s'anomenava l'antic arbre sagrat, sembla ser que va ser arrencat l'any 1684 per un gran ventolera. Un altre punt d'enorme interès és que en el cambril de la Verge del Pi, dins de la basílica, es conserva una creu de fusta que s'afirma que està feta de la seva fusta, i que rep el nom de Creu Verda, un altre detall que remunta la sacralitat del pi amb la immortalitat i l'etern verdor (del mateix simbolisme es fonamenta l'arbre de Nadal).

Les Mares de Déu del Pi a Catalunya

A Catalunya, tenim constància també de diversos casos d'advocacions de Verges trobades en pins o pinedes. El cas més conegut és el l'església de Santa Maria del Pi, a la part antiga de la ciutat de Barcelona, però en el llibre de Joan Amades, Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, apareixen tres casos més:

• Mare de Déu de Pineda: Venerada a Vila-seca de Solcina (Baix Camp). La tradició afirma que la va descobrir un pastor entre el brancatge d'un pi mentre guardava ovelles. 
• Mare de Déu de PInós: Uns pastors del terme de Sant Pau de Pinós (Merlès) la van trobar dalt d'un pi.
• Mare de Déu de la Pinya: Uns carboners la van trobar en una feixina de pi, al terme de la Pinya, prop d'Olot.

Les tradicions de la troballa de la Verge de l'església de Santa Maria del Pi també guarden certs paral·lelismes amb d'altres similars. En aquestes es destaca la gran antigor de la troballa, ja que afirmen que un pescador la trobar en unes branques d'un pi, quan el mar arribava a la mateixa zona de la Plaça del Pi on es troba el temple actual, cosa que evidentment havia de ser fa uns mil o dos mil anys...

6. Façana de Santa Maria del Pi, Barcelona, i a l'esquerra un probable descendent del Pi sagrat original. ENLLAÇ