En el darrer dia de Sant Jordi vaig rebre un llibre que em va sorprendre molt gratament: Los chamanes de la prehistoria, de Jean Clottes i Dadid Lewis-Williams (1). En aquestes dues setmanes que ens separen l'he pogut llegir íntegrament i avui, vist l'interès que m'ha despertat, us en vull fer un petit resum de les idees que crec que val la pena destacar. És una obra que sobretot m'ha aportat un enfocament que fins ara desconeixia (però que personalment intuïa aquesta possibilitat) sobre el simbolisme de l'art rupestre prehistòric, sobretot en el que significa dels tres tipus de pintures i gravats més enigmàtics: els antropomorfs, els símbols de caire abstracte i les mans.
 |
| 1. "Els orants". Pla de Petracós, Alacant. Art llevantí. ENLLAÇ |
Tot i que en l'obra de Clottes i Lewis-Williams s'aborda sobretot l'art paleolític, les seves teories sobre el seu significat provenen dels antropòlegs que han estat en contacte amb tribus que al segle XX encara disposaven del sentit originari de l'anomenat "art rupestre" transmès de forma tradicional.
En aquest cas a l'esquerra teniu pintures d'art llevantí, molt posteriors a l'art paleolític, però en les que abunden els antropomorfs i les línies i altres mostres esquemàtiques. Més abaix disposeu de l'explicació sobre la interpretació que fan aquests autors d'aquests tipus de pintures, que fonamentalment tracta sobre el ric univers xamànic.
 |
| 2. Esperit d'ajuda xamànic dels esquimals Arnaqaoq. ENLLAÇ |
Aquesta representació de la dreta és l'esperit d'ajuda Issitoq, del xamanisme dels esquimals Arnaqaoq (Alaska). És un esperit que ajuda als xamans d'aquelles terres a localitzar als que han violat els tabús. No podem dubtar de les similituds amb la imatge número 1, tot i la gran distància temporal i espacial que els separa, i les connotacions simbòliques corresponents sobre l'art rupestre prehistòric.
Un enfocament que com a tal, és i serà impossible de demostrar la seva validesa, ja que estem parlant de les intencions últimes dels autors de les pintures prehistòriques. Però no podem obviar que de la mateixa manera que la resta de teories sobre la funcionalitat de l'art rupestre paleolític, que suposadament tenen a vegades millor acceptació momentània. Dic això perquè els dos autors, de reconegut prestigi dins del seu àmbit (Jean Clottes és prehistoriador francès i David Lewis-Williams és arqueòleg sud-africà i doctor en antropologia social ) han estat molt criticats per altres especialistes prehistòrics en relació a aquesta obra i les seves teories. Una mostra d'aquesta polèmica i les crítiques rebudes la podem trobar en el mateix llibre, del que precisament gairebé una tercera part consisteix en això, amb el títol de "Després de Els xamans, polèmica i resposta".
 |
| 3. Portada del llibre. En l'enllaç el teniu de forma integra. |
A la dreta teniu la portada del llibre. En l'enllaç que trobeu al seu peu podeu consultar l'obra sencera (tot i que em segueix agradant més llegir i consultar qualsevol llibre en paper). Aquesta edició és de l'any 2010, però la primera edició original és de l'any 1996.
El revolt que va provocar en el món acadèmic aquesta obra és latent en la mateixa composició del llibre mateix. De 170 pàgines, ni més ni menys que 50 s'ocupen de les diverses crítiques, sovint irracionals i viscerals, que ha generat.
Doncs bé, anem a veure de forma resumida els punts més destacables d'aquesta interessant obra d'assaig.
Després de fer un breu esment sobre la manera en que els sacerdots i missioners cristians i protestants van descriure entre els segles XVII i XIX les cerimònies xamàniques a l'Àfrica, Amèrica o Sibèria (com no podia ser d'una altra manera eren vistos com a seguidors del Diable), els autors parlen sobre els estats de consciència alterada i les etapes del tràngol. Aporten també en pensament de que la tradició xamànica es remunta fins al Paleolític, ja que en tots els períodes i llocs, la humanitat ha conegut estats de consciència alterada extàtica o frenètica, a més d'al·lucinacions. De fet, afirmen també que la capacitat de passar, voluntàriament o no, d'un estat de consciència a un altre és una altra característica universal que forma part del sistema nerviós humà. Per tant, totes les cultures, i entre elles les del Paleolític Superior, s'han enfrontat, d'una manera o d'una altra, a aquest problema que contempla diferents estats de consciència (p. 15).
 |
| 4. Rèplica de vestimenta xamànica prehistòrica. ENLLAÇ |
En la imatge de la dreta podeu observar una rèplica moderna d'un atuell xamànic, que ha estat elaborat a partir de la troballa d'una tomba prehistòrica l'any 1930 a Bad Dürrenberg (Alemanya). Aquest atuell estava dipositat al costat d'una dona de 25 a 35 anys d'edat. la tomba tenia una antiguitat de 6000 a 9000 anys. Es molt similar a els atuells dels xamans siberians, que encara es conserven avui en dia.
És precisament en la descripció sobre les tres fases dels estats de consciència alterada on trobem la primera possible brillant explicació sobre alguns dels estranys dibuixos geomètrics i esquemàtics que apareixen en moltes de les coves i abrics rupestres de tot el món. Els autors, basant-se en els investigadors de neuropsicologia, que en la primera fase de l'estadi del tràngol els humans comencen a percebre formes geomètriques tals com punts, graelles, conjunts de línies o de corbes paral·leles entre si i meandres. Són el que a vegades es coneixen també com a fosfens lluminosos.
 |
| 5. Pintures rupestres de la Cova del Castillo, Cantabria. Art paleolític. Entre 30.000 i 40000 anys d'antiguitat. ENLLAÇ |
En el segon estadi del tràngol els punts i línies lluminosos es transformen en objectes carregats de significat religiós o emocional (depenent de l'estat anímic de la persona que pateix el tràngol). Finalment, a partir d'un remolí o túnel, es passa al tercer estadi. L'individu es sent atret pel remolí, al final del que hi ha una llum viva. En els laterals del remolí apareix un engraellat derivat de les imatges geomètriques de l'Estadi 1. Dins de la xarxa d'aquest engraellat, el xamà observa les seves primeres al·lucinacions en forma de persones, animals o altres elements. Quan surt del final del túnel es troba en l'estrany món del tràngol: monstres, humans i l'entorn són intensament reals. Les imatges geomètriques segueixen estan allà, però sobretot a la perifèria de les figures. Llavors l'individu sent també que pot volar i es transforma en ocell o qualsevol altre animal. En algunes representacions rupestres de tribus actuals en que apareixen figures amb formes híbrides animals i humanes es reconeixen com a bruixots o xamans en plena transformació. Mostra que pels autors evidencia que els casos paleolítics d'antropomorfs tinguin similar significat.
 |
| 6. Home bisont de la Cova Chauvet, 32900 a.C. França. ENLLAÇ |
També es força especial el significat que atorguen Clottes i Lewis-Williams a les pintures de mans que trobem a moltes coves paleolítiques i en d'altres espais rupestres posteriors. Un aspecte que primer s'ha de tractar és la possibilitat de la gran sacralitat de l'espai en si i el fet que aquestos llocs fossin triats precisament per la raó de que facilitessin els tràngols dels individus que hi accedien. A això li hem de sumar que dins de les grans coves o abrics s'aprofitaven els millors llocs que poguessin afavorir les representacions pictòriques, i no d'altres. Això pot explicar el perquè de la gran acumulació de dibuixos en determinats punts. Hem de tenir present, per exemple, que recentment s'ha demostrat que les coves d'Altamira van ser pintades ni més ni menys que durant 30.000 anys... A part d'aquesta tria especial del lloc, en el que respecte a les mans els autors sospiten que eren pintades amb alguna substància ritualment preparada i carregada de poder. El que importava no era deixar les empremtes de les mans a les parets sinó l'instant en que les mans es feien invisibles- Era doncs una manera en les mans penetressin en el món espiritual ocult darrera del vel de pedra, una connexió directa amb el món dels esperits...
 |
| 7. Cova de les Mans, Santa Cruz, Argentina. ENLLAÇ |
(1) Los chamanes de la prehistoria. Jean Clottes i David Lewis-Williams. Ariel Historia, Planeta Editorial, Barcelona, 2010.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada