Les pedres bressol de la Mare de Déu

Tal com argumento de forma extensa en el meu treball  La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització, la figura de la Verge o la Mare de Déu va ser la millor eina que va tenir l'Església per poder cristianitzar les creences i llocs relacionats amb la Deessa Terra que des de antuvi eren sagrats i adorats. Ho va facilitar la simbologia sincrètica de la Mare de Déu amb les antigues deesses mare que havien arribat fins l'Edat Mitjana gràcies a grecs i romans.

Els megàlits, llocs sagrats com a mínim des de temps neolítics, seguien tenint una força simbòlica especial que congregava  als vilatans del món rural (a pagesos i camperols sobretot), que els seguien adorant amb ofrenes, processons i romiatges. Moltes d'aquestes dinàmiques, que els eclesiàstics no van poder sempre eradicar amb condemnes i destruccions, van poder continuar sent sagrades gràcies a les "miraculoses aparicions" de imatges de la Mare de Déu (la Verge). Per posa un sol exemple molt a prop de Mollet del Vallès (Barcelona), a la zona rural de Gallecs, hi havia fins no fa gaires anys un dolmen anomenat popularment com La Pedra Salvadora. Hi ha constància, fins i tot fotogràfica, de que encara als anys 30 del passat segle XX es va fer una gran processó amb la finalitat de fer ploure. (1)

1. Cista de megàlits que rep el nom de Bressol de la Mare de Déu (Correà, Espunyola, Berguedà). ENLLAÇ 

En anteriors entrades ja hem tractat algun d'aquests casos. Alguns casos són els de Sant Jordi de Puigseslloses (en el que el temple cristià està construït al costat mateix d'un dolmen de grans lloses de pedra), l'ermita de la Mare de Déu de Camp-real de Massoteres (en la que a poca distància es troba la Pedra Ferrada, una gran roca amb inscultures prehistòriques), o l'església de San Miguel de Arretxinaga (Bizkaia, en la que en el seu interior hi ha grans megàlits).

El que tractarem avui són un parell d'exemples més que confirmen l'aparició d'imatges marianes en llocs que anteriorment havien estat sagrats. Tenen a més una característica única que els fa encara més importants, ja que remarquen la pròpia aparició de la imatge mariana amb el seu propi nom, ni més ni menys van ser batejats com a lloc de naixement de la Mare de Déu; són popularment coneguts com bressols de la Mare de Déu. 

El Bressol de la Mare de Déu de Correà, Espunyola (Berguedà, Barcelona).

Segons el llibre de Joan Amades (2), que ja hem citat en moltes ocasions, la Mare de Déu dels Torrents de Correà (Espunyola, Berguedà) va ser trobada per un pastor dins d'un dolmen i és per aquesta circumstància que aquest monument va prendre el nom de Bressol de la Mare de Déu. 

Aquest dolmen al que Amades refereix, consta actualment de diverses lloses de pedra en forma de caixa (que podeu contemplar en la imatge número 1). Podem suposar, i difícilment ens equivocarem, que antigament aquestes lloses de pedra seguien sent tingudes com a lloc sagrat o màgic i alguna ma interessada va voler deixar la imatge de la Mare de Déu, que actualment es troba a l'ermita de la Mare de Déu dels Torrents, per tal que els camperols traspassessin el seu culte fins el temple cristià que es va aixecar a prop del dolmen (de idèntica manera que la Pedra Ferrada de Massoteres, Lleida).

2. Rètol senyalitzador de l'ermita Ntra. Sra. del bosc i el cromlech, Espunyola. Foto de l'autor del bloc.

La zona on va ser trobada aquesta imatge havia de ser rica en monuments megalítics, ja que a escassos centenars de metres trobem també un altre ermita que està aixecada molt a prop d'un cromlec (cercle de pedres verticals que poden encerclar a megàlits, tals com menhirs o dólmens).

  

El Santuari de la Verge de Pastoriza (Arteixo, a Corunya).

En aquest santuari marià gallec, també trobem una llegenda o tradició que parla sobre l'aparició de una imatge de la Mare de Déu entre unes roques, que antigament havien de ser sagrades. El contingut màgic i assimilat amb la fertilitat de les pedres segueix vigent de nou, en les creences de que les dones embarassades i els romeus que s'hi acosten donen tres voltes al voltant de les pedres. 

Les llegendes recullen també la repetida història comú de que la talla mariana va ser amagada durant les incursions paganes de finals del segle IX o X, entre les roques. En aquest cas però són les incursions normandes, i no les musulmanes que apareixen en els casos de tradicions catalanes. 

3. Coves i pedres bressol de la Verge de la Pastoriza, Arteixo, a Corunya. ENLLAÇ

Un altre aspecte summament interessant, és que la cova i les pedres que formen el conegut Bressol de la Mare de Déu, comuniquen amb un passadís i unes escales amb el santuari de la Verge de Pastoriza. Aquesta connexió és una reafirmació més del caràcter cristianitzador del lloc sagrat anterior, de caràcter clarament tel·lúric.

(1) Revista Notes, Centre d'Estudis Molletans. volum 31. gener de 2016.p. 188. 

(2) Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, Joan Amades. Ed. Selecta Catalonia.