La cristianització del paganisme i del culte a la Deessa Terra és un continu motiu en les entrades del blog que esteu llegint. Els esforços que va fer l'Església, a partir del moment en que el culte cristià va esdevenir oficial en l'Imperi Romà, per poder erradicar els ritus i tradicions que no encaixaven en el seu credo va mostrar múltiples formes: des de la destrucció d'espais i símbols sagrats pagans (arribant a la mort dels individus que seguien aquestes creences, tal com havia passat anteriorment amb els propis cristians) fins a formes més subtils com podien ser la cristianització dels antics temples, llocs o festivitats paganes.
El cas del que avui parlarem és un de tants en els que es fa molt difícil (per no dir impossible) poder trobar una explicació "cristiana" del perquè apareix en un espai sagrat d'aquesta religió elements "estranys" que no tenen cap sentit en les pràctiques ni simbologia catòlica. Ens referim a l'església de San Miguel de Arretxinaga; una mostra realment sorprenent de la cristianització de grans roques de pedra sagrades de de l'Edat de Pedra. Pedres que continuen aixecades dins del temple cristià aportant una imatge realment surrealista i màgica, i que tenen una antiguitat de 40 milions d'anys. Tal com diuen alguns; un temple dins d'un altre temple...
 |
| 1. Les tres grans pedres sobre l'altar de Sant Miquel d'Arretxinaga. |
Aquesta ermita es troba la petita localitat de Markina-Xemein, a Bizkaia (País Vasc). Evidentment ens trobem amb tres grans rocs megalítics que ja eren sagrats en l'Edat de Pedra. Un dels indicis que ens demostren que els homes prehistòrics ja els tenien com a part important del seu imaginari religiós és que en l'any 1904 es va trobar a sota tres trossos de sílex i una pedra de magnesita dels que han anat apareixent en els jaciments de l'Edat de Pedra. El seu nom fa referència a aquestes pedres singulars, ja que Arretxenaga significa en eusquera "lloc on descansen o jeuen les pedres".
Tampoc és pot obviar el sant al que es va dedicar aquesta ermita cristiana. Tal com ja vam comentar en la nostra entrada de Sant Miquel del Fai, aquest sant arcangel és una de les figures cristianes a les que s'hi han aixecat més temples en llocs que anteriorment havien estat pagans, cosa que també passa amb la figura de Sant Jordi (com referim en l'entrada dedicada a Sant Jordi de Puigsesloses). Els dos són matadors de dracs i dimonis, simbologia sencilla que aborda el símil sobre el culte cristià que trepitja o elimina els antics cultes pagans o diabòlics, cultes que sovint anaven associats a espais o aspectes sacres de la Mare Terra.
Tal com afirma Jose Maria Satrústegui en el seu article "Reminiscències del culte precristià en la devoció de Sant Miquel" les referències bíbliques de Sant Miquel no són gaire freqüents en les Sagrades Escriptures. Quan a ell es refereix és com a defensor de jueus i cristians. La més coneguda és a l'Apocalipsis on apareix com abanderat dels àngels reials en lluita oberta contra el drac: "i es va travar una batalla en el cel: Miquel i els seus àngels van iniciar el combat contra el drac. I el drac va lluitar i amb ell els seus àngels, i no van poder resistir, i no es va trovar lloc ja per ells en el cel". Satrústegui afirma també que els primers temples cristians (basíliques) dedicats a Sant Miquel es van aixecar curiosament sobre llocs amb antics cultes pagans i afegeix que un dels primers temples cristians de Navarra, San Miguel de Excelsis, amb restes carolingis, també hauria d'aixecar-se damunt de llocs sagrats pagans. I cita al cardenal A.I. Schuster; "la primitiva església va veure a Sant Miquel, vencedor de Satanàs, com abanderat en la lluita contra el paganisme. És el que el va situar per damunt dels altres sants".
Tal com afirma Jose Maria Satrústegui en el seu article "Reminiscències del culte precristià en la devoció de Sant Miquel" les referències bíbliques de Sant Miquel no són gaire freqüents en les Sagrades Escriptures. Quan a ell es refereix és com a defensor de jueus i cristians. La més coneguda és a l'Apocalipsis on apareix com abanderat dels àngels reials en lluita oberta contra el drac: "i es va travar una batalla en el cel: Miquel i els seus àngels van iniciar el combat contra el drac. I el drac va lluitar i amb ell els seus àngels, i no van poder resistir, i no es va trovar lloc ja per ells en el cel". Satrústegui afirma també que els primers temples cristians (basíliques) dedicats a Sant Miquel es van aixecar curiosament sobre llocs amb antics cultes pagans i afegeix que un dels primers temples cristians de Navarra, San Miguel de Excelsis, amb restes carolingis, també hauria d'aixecar-se damunt de llocs sagrats pagans. I cita al cardenal A.I. Schuster; "la primitiva església va veure a Sant Miquel, vencedor de Satanàs, com abanderat en la lluita contra el paganisme. És el que el va situar per damunt dels altres sants".
 |
| 2. Sant Miquel matant el drac dins de les pedres. |
Un altre aspecte a tenir en compte són les tradicions que es segueixen mantenint vives respecte a les enormes pedres sagrades i que ens informen del seu antic passat relacionat amb la fertilitat i la curació de la Gran Mare Terra. Segons els gran José Miguel Barandiarán existia la tradició de que els solters que passaven pel mig dels tres blocs de pedra es casarien abans d'un any, com també que alguns dels trossets de pedra que es podien arrencar podien curar algunes malalties. El temple actual és del segle XVIII i està aixecat sobre altres contruccions anteriors: la coberta és amb forma de vuit teulades i està dins de la ruta de Sant Jaume, el que li afegeix de nou un altre element de importància màgica ancestral.
Fotografies
1. Les tres grans pedres sobre l'altar de Sant Miquel d'Arretxinaga.
2. Sant Miquel matant el drac entre les pedres.
 |
| 3. L'ermita de San Miguel de Arretxinaga, tal com diuen alguns; temple que conté un altre temple. |
Fotografies
1. Les tres grans pedres sobre l'altar de Sant Miquel d'Arretxinaga.
2. Sant Miquel matant el drac entre les pedres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada