diumenge, 1 de març del 2015

Els destructors del Sagrat (Destroyers of the Sacred)

 
1. Sant Bonifaci després de talar l'arbre sagrat germànic, quadre de Emil Doepler, 1905.

        
No penso penjar ni una sola imatge dels fets inclassificables que han succeït aquesta setmana a Mosul (Irak), amb la destrucció indiscriminada per part dels fanàtics de les estàtues mil·lenàries, mostres de la cultura i religió mesopotàmica prehistòrica. El sol fet de posar les seves imatges ja formaria part de la propaganda que aquestes persones volen escampar per tot el món.
La novetat d'aquesta barbàrie existeix precisament en la difusió dels seus vídeos i fotografies, llastimosament només en això, ja que el procediment destructiu del que per altres persones és sagrat és molt antic i repetitiu en la nostra espècie. La tristesa és que puguem presenciar aquestes imatges, tal com vam poder fer amb la demolició dels Budes de Bamiyan. Us imagineu poder contemplar com Sant Bonifaci talava el gran roure sagrat germànic al segle VII, o com els cristians van destruir el temple d'Artemisa d'Efes l'any 401? O quan Carlemany va destruir tots els santuaris dels Saxons al segle IX? Millor que no...

La destrucció del que és Sagrat no és parlar només de ídols  o representacions figurades de divinitats o éssers divins, han estat també llocs, monuments o éssers vius com poden ser els arbres o boscos. Avui parlarem d'alguns d'aquests exemples, dels que evidentment no tenim vídeos ni fotografies (només ho farem de la colonització americana i de la tala d'arbres sagrats), però dels que tenim el testimoni històric o algunes representacions i dels que alguns tenen una relació directa amb la Deessa Terra, sovint desprestigiada i en directa competència amb la religió catòlica, però també amb les altres dues religions monoteistes, la jueva i la musulmana, ja que sobretot en les dues darreres el culte es dedica exclusivament a un Déu sense forma o representació, fora del temps i l'espai, infinit i per tant inassolible per a l'enteniment humà. Per aquesta raó es considera que qualsevol representació d'un ésser que posseeixi un ànima és il·lícita i ha de ser destruïda. Per això, igual que el judaisme, l'Islam ordena enderrocar els ídols, seguint l'exemple del seu profeta Mahoma, que va enderrocar als ídols de la Kaaba.



La destrucció dels ídols americans per part dels colonitzadors espanyols

Per tal de sotmetre als nadius americans a la religió cristiana, missioners i soldats van seguir les indicacions corresponents de l'Església Catòlica de destruir temples i ídols, amb la clara intenció de que els indígenes abracessin la nova religió i prescindissin de les seves antigues creences. Com ja hem explicat en anteriors entrades, sovint aquestes creences es van seguir mantenint gràcies a la fusió amb sants i sobretot amb la Mare de Déu.



2. La creu sobre el Sagrat indígena


  • Una de les  obres on consten aquestes indicacions destructives es De indiarum iure, (De la política indiana) de Juan de Solórzano Pereira, en la que aquest jurista del segle XVII justifica legalment l'ocupació espanyola de les Índies. En el segon dels sis llibres que formen aquesta obra, al títol vuitè Obligació d'escoltar la fe, tenim els següents punts: 

87. Si és lícit i quan als predicadors cristians que estan entre els infidels, sobretot si són indis, destruir i demolir els seus temples i els seus ídols. 88. Els Sants Pares no només van elogiar sinó que van aconsellar desterrar dels temples i als ídols i als infidels.89. S'addueixen els Cànons del Concili d'Elvira i de Cartago sobre la destrucció dels temples i ídols dels pagans. 90. Sant Agustí anomena circunceliones als que destrueixen per tot arreu els ídols dels infidels. 91. Exposició d'un passatge del Concili d'Elvira en el que es nega la palma a aquell que es mata per enderrocar ídols. 93. Per implantar la religió verdadera entre els indis, és molt convenient treure'ls primer els ídols. 94. Com s'ha d'interpretar uns passatges de Sant Agustí i del Concili d'Elvira que prohibeixen destruir els ídols. 95. Els Apòstols i altres sants destruïen amb una sola paraula, buf o senyal de la creu els ídols, encara que fossin de bronze. 96. Sant Joan Evangelista va destruir amb una sola oració el temple de Diana d'Efes. 97. Narració dels miracles de San Procopi, Fèlix i molts altres sobre la destrucció d'ídols. 98. Afirma Juan Botero que per la llibertat dels soldats en destruir ídols dels indis, van ser conduits aquests indis més fàcilment a la nostra religió.   


3.Hernan Cortés i els seus soldats destrueixen els ídols i el temple major de Tenoxtitlan, on posteriorment s'aixecarà la catedral de Mèxic.



  • Un altre exemple el tenim en el que diu Fray Pedro de Gante, conegut com el primer constructor de temples cristians a Mèxic:

"En esta provincia de México hemos bautizado yo y otro fraile mi compañero, más de doscientos mil, y aun tantos, que yo mismo no sé el número. Con frecuencia nos acontece bautizar en un día catorce mil personas; a veces diez, a veces ocho mil. Cada provincia pueblo y parroquia tiene su iglesia o capilla, con imágenes de pincel, cruces y estandartes, que atestiguan gran amor y devoción a Dios Nuestro Señor. Todas las iglesias son granes: unas de doscientos pies de largo, otras e trescientos." (...) "...nosotros con ellos vamos a la redonda destruyendo ídolos y templos por una parte, mientras ellos hacen lo mismo en otra, y levantamos iglesias al Dios verdadero". (...) "Yo por la misericordia de Dios y para gloria y honra suya, en esta provincia de México donde moro, que es otra Roma, con mi industria y el favor divino, he construido más e cien casas consagradas al Señor, entre iglesias y capillas, algunas de las cuales son templos tan magníficos como propios para el culto divino, no menores de trescientos pies y otras de doscientos. Cada vez que salgo a predicar tengo sobrado que hacer en destruir ídolos y alzar templos al Dios Verdadero".


La tala d'arbres sagrats

Tant per grecs com celtes i altres pobles de l'antguitat, l'arbre era considerat com sagrat i, entre d'altres,  com una representació viva de la divinitat de la Mare Terra. 
El culte als arbres és dels més estesos al món. Diferents espècies arbòries han estat considerades com a sagrades des de la prehistòria. L'Arbre de la Vida és un dels símbols religiosos més antics, que està representat en pintures rupestres prehistòriques i que ha estat considerat com una epifania de la Terra Mare.

Entre els celtes, per exemple, tant l'epigrafia gal-romana com els textos irlandesos aboquen llum sobre la importància dels arbres sagrats entre els celtes. Gràcies a les dedicatòries, coneixem déus del roure i el faig. A Irlanda hi ha una serie d'al·lusions a un arbre sagrat (bile), paraula que es pot comparar amb el topònim francès Billom, el Biliomagus original gal, "la plana o el clar de l'arbre sagrat". I noms mitològics irlandesos tals com Mac Cuilinn, "Fill del Grèvol" i Mac Ibar "Fill del Teix", conten la mateixa història.  (Els celtes, T.G.E. Powell)    


4. Extersteine, Alemanya. La creu s'implanta sobre l'arbre sagrat tallat. S.XII.


Evidentment, l'Església va fer uns grans esforços per poder eliminar tot el culte que tenien els arbres i boscos a gran part d'Europa. Quan no va poder eliminar aquest culte el va sincretitzar mitjançant la figura de la Mare de Déu, que en el cas de Catalunya va "aparèixer" en molts troncs i branques d'arbres sagrats (segons el meu estudi La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització tenim constància de més de 150 imatges de la Verge trobades en arbres, només a Catalunya).


 
5. Roure a Rupit (Osona) on va ser trobada la Mare de Déu del Roure. Fotografia de l'autor del bloc.


 

 Anem a veure alguns dels casos coneguts de destructors i destrucció d'arbres sagrats:

  • El faig de l'oracle de Dódona. A l'antiga Grècia, a Dódona hi havia un oracle en el que tres ancianes profetesses interpretaven els murmuris de les branques d'un faig mogut pel vent. L'any 391 d.C. els cristians van tallar el faig sagrat, finalitzant l'oracle de Dódona.
  • Martí de Tours, conegut també com Sant Martí (un dels sants més coneguts del cristianisme), va destacar en el segle IV per la seva tasca d'evangelització de la Galia, fundador de monestirs i creador de miracles. Però també per la seva fama de destructor de temples pagans i arbres sagrats, una de les seves activitats "didàctiques". 


6. Sant Martí de Tours i l'arbre sagrat.

En aquest capitell de la Basílica de Vézelay (França) es pot distingir part de la llegenda del sant que parla del  miracle en que va convèncer als mateixos pagans que tallessin ells mateixos l'arbre sagrat tot indicant la superioritat del Déu cristià que va fer que no fos xafat per l'arbre.



  • A Orient també tenim notícies del mateix caràcter. Hipaci, l'abat el monestir  anomenat Rufinià, a prop de Calcedònia, baixava sense avisar de tant en tant als temples del Camp de Bitínia (Àsia Menor), tallava i cremava arbres sagrats, acompanyat de monjos i pel seu propi compte. A Constantinopla, els bisbes propers a la Cort, com Joan Crisòstom, obtenien edictes, reclutaven bandes de monjos i amb fons privats emprenien campanyes de destrucció de temples pagans i arbres.  
7. Carlemany i la tala de l'arbre sagrat Irminsul
  • L'arbre sagrat dels saxons, el roure Irminsul. En la imatge 4 podeu apreciar una representació de Sant Nicodem i Josep d'Arimatea que ajuden a baixar a Crist de la creu, que ha estat aixecada sobre la soca del roure sagrat talat. En el segle IX Carlemany dins de la política de conversió cristiana, fidel defensor i propagador de la religió cristiana, va fer talar l'Irminsul i cremar-lo. En la imatge 7 es pot apreciar la tala del mateix arbre i com Carlemany dona les ordres, mentre els presoners saxons ho contemplen desconsolats.

a

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada