Sant Aniol d'Aguja, un altre exemple de la cristianització de les coves i l'aigua (Sant Aniol d'Aguja, another example of the Christianization of the caves and the water)

En molts moments ja hem tractat en aquest blog com el Cristianisme, a partir del mateix moment de la seva oficialitat en l'Imperi Romà, va combatre amb força totes les mostres de cultes pagans. Les antigues divinitats per tant van ser condemnades i perseguides, i els seus seguidors sobretot del mon rural es van anar convertint a la nova religió, però sovint de forma superficial. Però els antics rituals, cerimònies, balls i cançons, van continuar existint amb algunes modificacions que podien permetre passar el "filtre" dels censors religiosos. 

Els llocs naturals de la Deessa Terra no van deixar de ser adorats. Els més habituals eren els arbres, les coves i els punts d'aigua (fonts, rius, llacs), (si tenim en compte les aparicions de imatges de la Mare de Déu en aquests indrets només a Catalunya). A més, trobem casos en que els llocs sagrats consistien precisament en la "triada" d'aquests símbols paradigmàtics: un arbre, sovint centenari, al costat d'una cova en la que hi ha una font o al costat d'una font. L'aigua de la font, que abans era considerada com a sagrada i guaridora, passa (amb l'establiment corresponent del temple cristià construït en el lloc) a santa i miraculosa.

Respecte a les coves cristianitzades hem exposat diversos exemples, només cal que accediu a l'etiqueta corresponent d'aquest blog. Avui parlarem d'un nou cas, en un dels llocs que considero que disposa d'un entorn amb més bellesa; el monestir de Sant Aniol d'Aguja, a la vall de Sadernes (Garrotxa, Girona). El riu i els gorgs que l'envolten són per mi una de les excursions que millor serveixen per omplir l'esperit i netejar "impureses"...

1. El Gorg Blau, a Sant Aniol d'Aguja. ENLLAÇ

El nom de Sant Aniol d'Aguja prové del monestir benedictí del mateix nom. Aquest monestir el van aixecar en el segle IX, monjos benedictins que havien fugit dels normands des del monestir de Santa Maria d'Arlès (Rosselló). Un monestir que inicialment tenia caràcter de santuari, ja que les tradicions afirmaven que en ell  s'hi havia establert Sant Aniol per fer-hi penitència, procedent del Vallespir (actualment francès). 

Aquestes tradicions basades en el santoral i les llegendes solen amagar entre línies possibles raons que motiven la cristianització del paganisme en els llocs rurals. En el cas dels Gojos de Sant Aniol i la llegenda podem trobar diversos indicis que ens fan creure en la cristianització d'una cova i les aigües que provenen del seu interior. Segons aquestes tradicions el sant guaria els mals d'ull amb l'aigua que regalimava de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església i que va esdevenir una atracció pels pelegrins. Aquesta argumentació llegendària  ens confirma, com en moltes altres ocasions, l'existència d'una cova que ja era sagrada molt abans de l'aparició del cristianisme, i que ja era visitada per romeus també des de temps molt antics. 

Podeu pensar que estem en el terreny de les conjectures, però són masses els indrets d'Europa en el que es repeteixen les mateixes llegendes de sants i verges, en llocs cultuals dels antics pobladors precristians. La cova de l'Abat es troba precisament a sota del monestir, a la que s'accedeix per unes escales que hi ha a l'interior del temple cristià, i encara disposa d'una petita afluència d'aigua que prové de les filtracions tel·lúriques. No he pogut trobar cap fotografia d'aquesta cova, que encara existeix com a cripta del temple, ni de les escales que la comuniquen.

2. Monestir de Sant Aniol d'Aguja, ENLLAÇ

La mateixa malaltia del mal d'ull que refereix la tradició, que curava el sant amb les aigües sagrades de la cova, no deixa de ser una "malaltia espiritual" típica de les tractades en el món del xamanisme. L'absis de l'església és a tocar de la riera de Sant Aniol, amb el que seria un lloc idoni d'antic santuari precristià de cova + aigua. Els gorgs i salts d'aigua de d'aquesta riera són realment espectaculars, cosa que ens pot fer pensar en un zona més àmplia de caràcter sagrat pels pobladors abans de l'arribada dels monjos benedictins. Monjos que tenien una missió principal durant l'Edat Mitjana, com les altres ordres monàstiques cristianes; l'abolició del paganisme. 

3. El Salt del Brull, ENLLAÇ

Per posar un altre exemple que ens reforça aquesta teoria sobre la cristianització dels antics cultes pagans podem referir un altre temple dedicat a la figura de Sant Aniol, a la mateixa comarca volcànica de La Garrotxa: en aquest cas Sant Aniol de Finestres. En aquesta església romànica, gràcies a unes obres que es van realitzar en el seu presbiteri l'any 1997, es va descobrir un mosaic de l'epoca romana que va permetre datar a l'estructura del segle II i I a.C. Els especialistes creuen que per les característiques i dimensions existiria un templet pagà abans que el temple cristià. La disposició i simbologia és la mateixa que Sant Aniol d'Aguja: un lloc subterrani a pocs metres i el naixement d'un dels afluents de la riera del Llémena. Això els fa pensar  que es tractaria d'un santuari dedicat a les nimfes que habitaven els boscos i les aigües. Un santuari, doncs, d'un dels aspectes més habituals de la Deessa Terra.

4. Sant Aniol de Finestres, La Garrotxa. ENLLAÇ

Un altre temple amb el nom de Sant Aniol, en aquest cas Sant Aniol de Finestres (també a La Garrotxa, Girona) està aixecat sobre un antic temple romà dedicat a les nimfes de les aigües i els boscos.