Com ja he comentat en diverses ocasions hi ha llocs on la Deessa Terra es mostra amb la seva millor cara. En poques ocasions tenim la fortuna de que cap dels nostres congèneres encara no l'hagi desgraciat. Us he volgut mostrar en entrades anteriors alguns d'aquests paratges destacables; el Santuari de Núria, Sant Miquel del Fai, el Santuari de la Fontcalda o la muntanya sagrada australiana Uluru entre d'altres.
El cas d'avui és una autèntica joia paisatgística que esperem que es conservi així durant molts anys; l'únic gran congost de Catalunya. Com passa sovint en aquestes espais, sempre ha d'haver alguna empresa sense escrúpols pendent de destruir-lo o alterar-lo en "pro del bé comú". Una empresa hidroelèctrica té la intenció d'aixecar una presa per fer un embasament.
 |
| 1. Vista del Congost de Mont-Rebei, per on discorre el riu Noguera Ribagorçana. |
El Congost de Mont-Rebei el forma el riu Noguera Ribagorçana en el moment en que travessa la Serra del Montsec. El més impressionant és, però, poder contemplar-ho caminant pel camí excavat a la paret del congost. Hi ha punts en que les parets arriben, ni més ni menys, que a 500 metres d'alçada i on la seva separació entre els dues vessants s'apropa només fins a 20 metres. Aquesta passejada no és aconsellable a persones que puguin tenir vertigen, tot i així en dies festius és enormement transitada per tot tipus de persones, fins i tot famílies amb nens petits.
 |
| 2. Fotografia de l'autor del blog on s'aprecia el camí del Congost i els caminants. |
Una altra manera de poder copsar la seva esplendor es fer una excursió amb caiac pel riu, el que provoca també un efecte de vertigen contrari, al poder observar aprop les dues grans parets rocoses de banda i banda del congost que s'enlairen fins el cel. No es gaire complicat llogar un caiac en el mateix congost i la tranquil·litat de les aigües del Noguera Ribagorçana en aquest trajecte fa que moltes persones ho puguin gaudir.
 |
| 3. En pocs llocs del nostre entorn podem viure l'esplendor de la Terra com aquest. |
I com no podia ser d'una altra manera, en el mateix congost tenim dos petits temples aixecats a Mares de Déu trobades, que ens indiquen que molt abans de l'expansió de la religió cristiana els pobladors de les rodalies veneraven algun dels múltiples aspectes de la Deessa Terra. Com ja sabeu, perquè ho hem exposat en moltes de les entrades del blog, la figura de la Verge a partir del segle XII va ser un magnífic mètode perquè l'Església pogués absorbir el gran nombre de pagans que seguien adorant la Vella Religió de formes diverses. Les aparicions de imatges de la Mare de Déu de forma "miraculosa" en coves, muntanyes, rius, arbres, fonts, coves, plantes, etc en són un testimoni aclaparador.
En el cas del Congost de Mont-Rebei trobem dues ermites dignes de tenir en compte en aquest sentit, ja que la seva posició estratègica i per estar situades a la part meridional i septentrional ens les poden fer veure com autèntiques Senyores del Congost. Ara us explicaré perquè...
Avui en dia ens és impossible poder trobar cap informació que ens pugui confirmar una possible teoria sobre l'emplaçament d'aquestes dues ermites. En el nostre treball La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització esmentem els diversos aspectes sagrats que van aconseguir ser sincretitzats mitjançant la figura de la Verge. Un d'ells són els ritus de pas. En alguna ocasió hem pogut constatar que les imatges de les Mares de Déu trobades van aparèixer en llocs que eren sagrats per la principal raó de què eren rutes importants i en els punts perillosos els viatgers demanaven la protecció de la divinitat o dels genis tutelars del lloc.
 |
| 3. Mapa del Congost de Mont-Rebei |
Si coneixeu el Congost de Mont-Rebei podreu estar d'acord amb mi en què les dues ermites que a continuació detallaré es troben en els dos extrems de la part més estreta i agrest del congost, el què es correspon amb el tram més engorjat, a part de què gaudeixen d'una visió espectacular sobre el paisatge. En el plànol de l'esquerra podeu veure la situació de la Mare de Déu del Congost, al Nord i la de la Mare de Déu de la Pertusa, a la part sud del Congost.
La Senyora Nord de Mont-Rebei: la Mare de Déu del Congost
En la part més septentrional del congost (en aquest cas a la banda occidental, és a dir l'aragonesa) trobem l'ermita de la Mare de Déu del Congost. En la fotografia que teniu a continuació la podeu observar encimbellada dalt del turó de la dreta (banda aragonesa). A sota el riu Noguera Ribagorçana en direcció sud-oest. A l'altra banda de la llengua de terra que es veu a la part inferior esquerra de la fotografia es on comença la part més
 |
| 4. L'ermita de la Mare de Déu del Congost o de la Llagosta. Fotografia de l'autor del blog. |
 |
| 6. Vista actual de l'ermita de la MDD del Congost. |
L'ermita de la Mare de Déu del Congost, també anomenada Nostra Senyora del Congost, es va construir l'any 1070 simultàniament amb una torre de vigilància, de la que encara es conserven restes. Al segle XIII es va restaurar i va adquirir l'aspecte semblant al que té actualment, que podeu distingir amb més claredat en la imatge que teniu a la dreta.
Aquesta ermita, rep també un altre nom que també volem destacar i que avui possiblement ja no s'utilitza. Ens referim a la Mare de Déu de la Llagosta o Mare de Déu Llagostera. Això és que refereix Joan Amades en la seva obra Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya:
Mare de Déu del Congost: Venerada a Xiribeta, en una ermita pròpia, situada en un turonet
proper al riu Noguera. Fou trobada allí, un any d'una terrible plaga de llagosta, que assolava tots els conreus. I, el mateix dia, després d'haver trobat la imatge, va desaparèixer tota la llagosta, fins al punt de ser impossible trobar-ne cap, quan un moment abans era difícil de transitar pels camps. Aquesta circumstància la féu advocada contra la llagosta: hi ha qui diu que hi fou portada per aquests ortòpters. També se l'anomena Mare de Déu de la Llagosta i Mare de Déu Llagostera.
Per tant, segons el gran folclorista Joan Amades, Nostra Senyora del Congost fou també advocada contra les plagues de llagostes. Aquesta circumstància no és única d'aquesta advocació, ja que no era extraordinari que les Verges fossin convocades per protegir les adversitats naturals que posaven en risc les collites i que provocaven grans estralls en la fràgil economia rural de l'Edat Mitjana o els temps del Barroc. La mateixa Mare de Déu de la Mercè de Barcelona o Nostra Senyora de Queralt de Berga en són dos exemples. També hi ha advocacions més llunyanes, com la Virgen de la Langosta, de Alpeñés (Terol) o de l'advocació canària de la Virgen de la Guia, que fins i tot en la seva imatge apareixen representades les llagostes com a record de la plaga de principis del segle XIX en la que se li va demanar protecció.
 |
| 7. Detall de la imatge de la Virgen de la Guia (Gran Canaria) |
Tant en la ma del Nen com en la de la Mare de la Virgen de la Guia (Gran Canària) es poden observar la representació de les llagostes. Ens podem fer la següent pregunta: a part del seu caràcter protector contra aquests insectes, no es troba també un significat de supremacia sobre ells? No podem ignorar aquest aspecte ambivalent, aquesta reialesa sobre el regne animal típic de la Gran Mare.
El que sí que és força inual és que l'advocació popular de la Mare de Déu insinui que la imatge va ser portada pels mateixos insectes i que rebi el seu nom, no com a protectora sino com a pròpia Senyora de la Llagosta. Aquesta potestat o naturalesa de control i connivència amb determinats insectes és una de les múltiples facetes de la Deessa Mare o Deessa Terra, tal com ja hem explicat en altres entrades, en les que destaca com a Senyora de les Abelles o Senyora de les Formigues Alades.
La Senyora Sud del Congost: la Mare de Déu de la Pertusa
L'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa formava part del castell del Sant Llorenç, des d'on es controlava el Congost de Mot-Rebei. Està documentada des de l'any 1162, amb el nom de Petrapertusa.
Joan Amades diu que va ser trobada per uns pastors. També afirma que era reconeguda com a Mare de Déu del Roser.
Sense cap mena de dubte, la panoràmica i vistes que es poden contemplar des del seu emplaçament no poden deixar indiferent a ningú.
 |
| 8. Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa presidint el Congost de Montrebei |
Fotografies
1. Vista del Congost de Mont-Rebei, per on discorre el riu Noguera Ribagorçana.
2. Fotografia de l'autor del blog on s'aprecia el camí del Congost i els caminants.
3. En pocs llocs del nostre entorn podem viure l'esplendor de la Terra com aquest.
4. Mapa del Congost de Mont-Rebei
5. L'ermita de la Mare de Déu del Congost o de la Llagosta. Fotografia de l'autor del blog.
6. Vista actual de l'ermita de la MDD del Congost.
7. Detall de la imatge de la Virgen de la Guia (Gran Canaria)
8. Ermita de la Mare de Déu de la Pertusa presidint el Congost de Montrebei
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada