Per poder endinsar-nos en les interessants idees i relacions de les que parlarem a continuació, primer de tot es bo conèixer l'ingredient més important del nostre descobriment, i no és altre que la planta que els antics habitants del que avui coneixem per Mèxic anomenaven magüei. Aquesta planta, coneguda per nosaltres com agave (de la que hi ha més de cent espècies), la podem trobar actualment a molts llocs de la geografia mundial i procedeix precisament de Mèxic, tal com afirmen alguns especialistes, des d'on es va estendre arreu a partir de la colonització espanyola.
1. Mayahel, la deessa asteca del magüei. |
Les evidències arqueològiques ens indiquen que ja fa més de 10.000 anys que els grups nòmades i seminòmades utilitzaven diferents tipus d'agave per a l'obtenció de fibres i aliments. Va arribar a ser per això una planta sagrada pels pobles precolombins meso-americans, però també per altres aspectes que la fan una planta força singular, excepcional i importantíssima. Entre d'altres perquè pocs vegetals poden oferir tant a la humanitat: teles per poder vestir, paper, aliments, sostre per les cabanes o cases i medicines.
Planta d'agave en una de les plantacions actuals. Es segueixen obtenint, entre d'altres, la beguda del pulque a Mèxic que ara es comercialitza de manera industrial. Segueixen existint també les antigues botigues i bars on es serveix, que s'anomenen pulqueries, encara que estan desapareixent.
Però sobretot també havia de ser ressaltada pels pobles precolombins perquè d'ella hi extreien begudes alcohòliques i espirituoses, entre d'altres l'aiguamel, el mescal i el pulque. Aquesta darrera precisament era una beguda considerada també sagrada de consum reservat pràcticament als sacerdots i les classes altes dels asteques. És a dir com els altres pobles del món els antics meso-americans també tenien la seva beguda iniciàtica que utilitzaven en cerimònies i en altres rituals per alterar la consciencia.
3. Troballa arqueològica amb ofrenes de vasos sagrats on es bevia el pulque, en forma de plantes de magüei |
No ens ha de resultar doncs gens estrany que amb el caràcter sagrat del magüei i amb les seves connotacions màgiques aquest vegetal singular fos tingut com a diví i tingués per tant la seva divinitat femenina associada amb sincronia amb la Deessa Terra, des d'on creixia en els paratges semidesèrtics mexicans. La deessa per excel·lència era MAYÁHUEL o Mayalt, la Senyora o Deessa del Magüei. També coneguda en l'antic llenguatge nahuatl com LA QUE ESTÀ ENVOLTADA DE BRANQUES.
4. Representació moderna de la deessa Mayahuel, dins d'una planta de magüei |
Els mites sobre aquesta deessa ens estableixen els vincles clars entre el Cel i la Terra, entre la sacralitat dels dos hemisferis. Un d'ells explica que el déu Quetzalcóatl va raptar a una jova verge celeste, i la va convèncer de baixar a la terra per amar-se. La jove va ser desmembrada per les tzitzitnime, estrelles fugaces, i el déu va enterrar les seves parts. D'aquestes va renéixer la deessa com a planta de magüei, i per d'aquesta manera s'acceptava l'origen celeste de la planta. Tal com ja hem avançat abans, la gran importància de les plantes del magüei entre els pobles mexicans precolombins era deguda a les múltiples beneficis que s'hi obtenien de totes les seves parts, però sobretot perquè es considerava que la deessa Mayahuel havia entregat als homes el pulque, la beguda sagrada que s'obtenia a partir del rascat de la part central de la planta per obtenir l'aiguamel, que després era fermentat al afegir-hi algunes herbes anomenades patécatl, que era el nom de la parella de la deessa. Les representacions de la deessa eren variades, encara que la forma en que més se la representava era acompanyada per la mateixa planta del magüei (imatges 1, 4 , fins i tot era també representada alletant un fill, el que tenia clares connotacions amb la seva faceta de Deessa Mare, tal com ho seria posteriorment la seva cristianització en la Verge del Remei, trobada dins d'una planta de magüei.
5. Representació de plantes de magüei en el Codex precolombí de Viena, segle XV. |
En aquesta representació precolombina del segle XV, del Codex de Viena, es poden apreciar dues plantes de magüei, sense el cor central , que és d'on s'obté l'aigua mel que donarà origen al pulque i el mescal (el famós tequila és un dels diferents tipus que hi ha de beguda de mescal).
6. Escultura actual de la deessa Mayahuel a la ciutat de Tequila, Mèxic. Al seu peu les plantes de magüei. |
La cristianització de Mayahuel, deessa del Magüei a través de la Verge del Remei
Com ja hem explicat en nombroses ocasions en el nostre bloc, l'Església va mantenir una campanya intensa, tant a l'antiga Europa medieval com a l'Amèrica colombina per eradicar els cultes pagans, sobretot del món camperol i rural. Aquesta eradicació es va portar a terme de formes diverses; destruint temples i elements sagrats, transformant-los a través del símbol de la creu i la predicació de la nova religió, com també a través de la figura de la Mare de Déu, que va començar a aparèixer de forma "miraculosa" en aquells llocs i elements sagrats que seguien sent adorats pels pagans. A Europa aquest fenomen d'aparicions marianes (escultures de la Verge) va succeir fonamentalment entre els segles XII i XIV, però en alguns casos tardans fins i tot en el segle XVII. A Amèrica evidentment, ho trobem a partir de l'arribada dels colonitzadors espanyols, sobretot pels volts de mitjans del segle XVI fins al segle XVII. El procés de cristianització a partir de les imatges de la Verge, el que a Catalunya es coneix com Mare de Déu trobada (es celebra la seva festivitat el dia 8 de setembre, i tenim més de sis-cents casos coneguts) consisteix en l'aparició d'una escultura mariana a dins, a sobre o al costat del lloc sagrat pagà. En el cas català el major nombre de imatges aparegudes va ser en elements vegetals (arbres, arbustos, plantes, prats, boscos, etc). El cas de la mexicana Verge del Remei (Virgen de los Remedios) és un altra cas clar de cristianització del magüei i de la seva deessa corresponent MAYAHUEL.
7. Aparició de la Verge del Remei sobre la planta del magüei. |
Il·lustració de l'obra La milagrosa invención de un tesoro escondido en un campo que halló un venturoso cacique, y escondió en su casa, para gozarlo a solas, del jesuita Francisco de Florencia. En aquesta obra s'explica l'aparició de la Verge del Remei a sobre d'una planta de magüei, l'any 1540 a un indi convers anomenat Juan de Aguilar.
El santuari de la Verge del Remei de Mèxic, està aixecat sobre l'antic poble d'Otomcapulco, que es tradueix literalment, on abunden els otomies, poble precolombí que es caracteritzava precisament per tenir una cultura lligada de manera profunda amb el pulque del magüei, a més sembla ser que segons diuen les llegendes hi havia també un santuari prehispànic. La llegenda sobre l'aparició de la Verge la relaciona amb la figura d'Hernán Cortés, ja que inicialment aquest conqueridor la va col·locar en un altar del Temple Major de la capital asteca. Després de la seva derrota en l'anomenada Nit Trista, el 30 de juny de 1520, Cortés i els seus soldats es van haver de retirar precipitadament de Tenochtitlan i diuen que ja no es va saber res més de la imatge de la Verge, fins que l'any 1540, un indi cacic, caminant pels paratges propers a la població de Tacuba va escoltar una veu i va escoltar les paraules de la Verge que li deien "busca'm en aquest poble". Poc després l'indi va trobar la petita imatge de fusta de la Verge del Remei a sota d'un magüei.
8. Representació de camperols adorant a la Verge apareguda en un magüei. |
Ens trobem com tantes i tantes vegades amb una llegenda o tradició que emmascara la maniobra evident de l'Església de cristianitzar l'antic culte que seguiria vigent encara entre els pobladors del lloc. La imatge de la Verge, que aglutina la força simbòlica de les antigues divinitats femenines de la Terra, aconsegueix fins l'actualitat
9. Escultura de la Verge entre magüeis. |
Fins i tot aquestes idees de transposició de imatges simbòliques queden reflexades avui en dia en l'art urbà, tal com podem obvservar en aquest grafit d'Oaxaca (Mèxic) on es fa una associació clara i directa entre la Verge dels Remeis, apareguda en un magüei i l'obtenció de la beguda del mezcal, en aquest cas de la marca Cuish.
Fotografies
1. Mayahel, la deessa asteca del magüei.
2. Planta d'agave en una plantació.
3. Troballa arqueològica amb ofrenes de vasos sagrats on es bevia el pulque, en forma de plantes de magüei
4. Representació moderna de la deessa Mayahuel, dins d'una planta de magüei
5. Representació de plantes de magüei en el Codex precolombí de Viena, segle XV
6. Escultura actual de la deessa Mayahuel a la ciutat de Tequila, Mèxic.
7. Aparició de la Verge del Remei sobre la planta del magüei.
8. Representació de camperols adorant a la Verge apareguda en un magüei.
9. Escultura de la Verge entre magüeis.
10. Grafit urbà d'Oaxaca, Mèxic.
10. Grafit urbà d'Oaxaca, Mèxic. |
Fotografies
1. Mayahel, la deessa asteca del magüei.
2. Planta d'agave en una plantació.
3. Troballa arqueològica amb ofrenes de vasos sagrats on es bevia el pulque, en forma de plantes de magüei
4. Representació moderna de la deessa Mayahuel, dins d'una planta de magüei
5. Representació de plantes de magüei en el Codex precolombí de Viena, segle XV
6. Escultura actual de la deessa Mayahuel a la ciutat de Tequila, Mèxic.
7. Aparició de la Verge del Remei sobre la planta del magüei.
8. Representació de camperols adorant a la Verge apareguda en un magüei.
9. Escultura de la Verge entre magüeis.
10. Grafit urbà d'Oaxaca, Mèxic.