En una de les primeres entrades d'aquest bloc, que rep el nom de la meva obra d'assaig La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització, feia referència (entre d'altres punts) als diversos aspectes de la cultura grega clàssica que van seguir contenint elements i simbologia important en relació a la figura de la Deessa Mare i la Terra. La mitologia clàssica grega recull sovint aquesta herència i una de les mostres més clares és el cicle de vida i mort que queda reflectit en la deessa Demèter (Deessa Mare) i el rapte de la seva filla Persèfone pel déu de l'inframón Hades, i que es reconegut sovint com una al·legoria als cicles estacionals, a l'etern retorn de la primavera i la tardor. Aquest cicle era celebrat any rere any en un dels santuaris més sagrats de la vella Grècia, Eleusis. Avui parlarem una mica sobre aquest lloc sagrat relacionat amb la Mare Terra.
 |
| 1. Representació pictòrica del rapte de Persèfone per Hades. |
Una de les característiques de les idees religioses que giren al voltant de la Deessa Terra i al Deessa Mare és que la vida, la història no és lineal. Ens trobem amb un univers cíclic, on no hi ha un inici i un final de les coses. Els misteris religiosos grecs i romans mantenien en les seves cerimònies tot aquest univers simbòlic que, des de la prehistòria, s'havia anat transmetent de generació en generació. Una tradició, que precisament pel fet de ser mistèrica no podia ser transmesa de forma escrita. Això no vol dir que no ens hagi arribat que és el que podia representar tot el que contenien aquelles cerimònies secretes que només estaven reservades pels iniciats o mystes, ja que tal com va dir molt encertadament el gran historiador Pierre Vilar, "sabem que, en quan l'escriptura s'acabà inventant, l'orgull dels poderosos la va utilitzar per abocar a la posteritat cròniques, llistes de dinasties, relats de batalles; i durant molt de temps, la història va ser això. Afortunadament també van haver poetes. Però tinc la debilitat de trobar més verídiques que la poesia, i més commovedores que les cròniques, les runes dels pobles, plànols de cases, pintures sobre roca, vaixella en la que han menjat homes, joies que adornaven a les dones, instruments creats per l'home, i també desgraciadament, armes!"
Faig referència a les paraules de Pierre Vilar, ja que és gràcies a alguns textos clàssics i també, sobretot, a les representacions artístiques, que avui en dia podem saber alguna cosa del significat real dels misteris eleusins. Però també ajuden, i molt, els avenços científics i la mirada multidisciplinar. L'obra de referència El camino a Eleusis, una solución al enigma de los misterios, (R. Gordon Wasson; especialista en l'estudi de fongs enteògens, Albert Hofmann; químic i precursor en la sintetització química del LSD i Carl A.P.Ruck , filòleg especialista en el Món Clàssic) ens permet intuir el que es feia i es sentia entre els murs del santuari sagrat.
 |
| 2. Portada del llibre El camí a Eleusis |
Els misteris que es celebraven a
Eleusis, congregaven cada tardor una munió de
pelegrins que celebraven uns rituals secrets on s’evocava com Persèfone (
Core o Proserpina pels romans) havia estat raptada pel senyor de la mort Hades (o Plutó) mentre la noia
collia flors. La seva mare Demèter (Ceres pels romans) havia estat buscant a la seva filla fins
poder-la recuperar.
Eleusis era el principal santuari dels Atenesos, després del de
l’Acròpolis. A uns trenta quilòmetres de la ciutat d’Atenes es troba
actualment
la població d’Elefsina, on en temps
clàssics s’aixecava el santuari. El camí que unia les dues viles a antiguitat rebia el nom de Via Sacra. Avui en dia aquest camí no te
res de
sagrat, excepte el nom. El recorregut actual parteix entre edificis
industrials
de la capital grega i passa per baixos suburbis mentre ascendeix
lentament cap
a les primeres estribacions de la cordillera que limita per occident la
plana
àtica. El viatger de l’Antiguitat solia aturar-se al cim i descansava en
un
petit bosc de llorers consagrat a Apol·lo, més endavant passava per
diversos rierols salobres que es creia que
manaven d’una font subterrània i que constituïen la frontera entre els
dos
mons: el dels vius i el dels morts.
 |
| 3. Cova d'Hades a Eleusis |
Aquesta cova al santuari d'Eleusis, anomenada la cova d'Hades forma part del cicle mitològic del rapte de la jove donzella Persèfone, com a lloc d'entrada i/o sortida a l'Inframon. Com moltes altres vegades, la cova forma part de la simbologia pròpia de la sacralitat de la Deessa Terra.
S’anomenaven misteris perquè ningú,
sota pena de mort, podia revelar el que succeïa al santuari i eren considerats
els més sagrats de Grècia. S’ha escrit molt i s’han argumentat teories diverses
sobre el que representaven aquests misteris i quins eren els rituals que es
portaven a terme entre els murs del telestèrion, o sala d’iniciació.
Diversos autors, com Karl Kerenyi a Eleusis: Imagen arquetípica de la Madre y la
hija o Carl P. Ruck a El camino a
Eleusis, sostenen que en aquesta sala no es realitzava cap representació
teatral o dramàtica. El segon, a més, afirma a l’igual que els autors R. Gordon
Wasson i Albert Hofmann, que a les cerimònies es consumien substància
al·lucinògenes produïdes pel Claviceps
purpurea, un fong parasitari de la civada i el blat.
També es consumirien altres tipus de drogues obtingudes del cascall o dormidora (Papaver somniferum), d'on s'obté l'opi. En moltes de les representacions artístiques del cicle eleusí es poden contemplar les deesses Demeter i/o Persèfone amb els cereals i el cascall, com és la que tenim a sota.
 |
| 4. La deessa Demèter amb espigues de cereals, cascalls i serps. |
Les referències que ens han arribat d'alguns dels autors clàssics també ens permeten deduir que els iniciats dels misteris eleusins no rebien cap tipus d'ensenyament o coneixement de forma racional, únicament havien de viure una experiència indescriptible. Aristòtil va dir al respecte: "Els iniciats havien de patir, sentir, experimentar certes emocions i estats d'ànim.; no estaven allà per aprendre res".
És innegable que la cerimònia que es realitzava al santuari d'Eleusis i el seu caràcter altament sagrat en la religió grega, evidenciava un nexe evident amb la Deessa Mare i la Deessa Terra, concretament amb la terra i els seus fruits, l'inframón, la vida i la resurrecció. En aquesta representació inferior podem observar a Perfèfone i Hades com a senyors de l'inframon.
 |
| 5. Persèfone i Hades com a senyors de l'Inframòn. |
Fotografies
1. Representació pictòrica del rapte de Persèfone per Hades.
2. Portada del llibre El camí a Eleusis.
3. Cova d'Hades a Eleusis.
4. La deessa Demèter amb espigues de cereals, cascalls i serps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada