Amb el que direm a continuació no pretenem de cap manera poder afirmar allò que els mateixos especialistes no han estat capaços de poder determinar. És a dir si existia un autèntic patró en el gran número de casos de persones (majoritàriament dones) que van estar jutjades i condemnades per practicar la bruixeria a Europa, fonamentalment entre els segles XV i XVIII. La caça de bruixes va arribar fins i tot als Estats Units, on el cas més famós va ser el de les bruixes de Salem, l'any 1692. A Catalunya, segons l'historiador Antoni Pladevall es van jutjar, com a mínim, entre els segles XVII i XVIII unes 400 persones acusades de bruixeria, tot i que en el segle XV algunes dones ja van ser condemnades a mort (tal com esmenta Jaume Roig en el Llibre de les dones, escrit entre 1455 i 1462).
La sardana, el ball típic català, tant seriós i pausat, prové dels antics balls rodons a les que acusa que ballaven les bruixes en les nits de lluna plena. Diversos textos ho testimonien. Podeu consultar un article molt interessant de Jordi Bilbeny, la sardana i la religió de les bruixes.
Les teories que sostenen que aquestes persones seguien una antiga religió neolítica que girava al voltant de la dona i la fertilitat, i en les que el Diable era una assimilació dels déus cornuts Pa o Cernunnos han estat molt criticades i actualment tenen poca credibilitat més enllà de les seguidores de la religió Wicca. Els autors més reconeguts que van afirmar aquesta relació entre l'antiga religió i les bruixes van ser l'alemany Ernest Jarcke, l'any 1928, Franz Joseph Mone l'any 1938, i sobretot l'arqueòloga Margaret Alice Murray, entre els anys 20 i 60 del segle XX.
Tot i que Margaret Murray és coneguda fonamentalment per ser una de les autores que van afirmar que les bruixes seguien una antiga religió i té diverses obres al respecte com la que observem en aquesta portada, també va ser una arqueológa que va treballar en les excavacions dels poblats talaiotics menorquins als anys 30 del segle XX.
1. Bruixes i bruixots ballant una sardana sota la lluna plena |
La sardana, el ball típic català, tant seriós i pausat, prové dels antics balls rodons a les que acusa que ballaven les bruixes en les nits de lluna plena. Diversos textos ho testimonien. Podeu consultar un article molt interessant de Jordi Bilbeny, la sardana i la religió de les bruixes.
Les teories que sostenen que aquestes persones seguien una antiga religió neolítica que girava al voltant de la dona i la fertilitat, i en les que el Diable era una assimilació dels déus cornuts Pa o Cernunnos han estat molt criticades i actualment tenen poca credibilitat més enllà de les seguidores de la religió Wicca. Els autors més reconeguts que van afirmar aquesta relació entre l'antiga religió i les bruixes van ser l'alemany Ernest Jarcke, l'any 1928, Franz Joseph Mone l'any 1938, i sobretot l'arqueòloga Margaret Alice Murray, entre els anys 20 i 60 del segle XX.
2. Portada del llibre El culte de les bruixes a Europa occidental |
Tot i que Margaret Murray és coneguda fonamentalment per ser una de les autores que van afirmar que les bruixes seguien una antiga religió i té diverses obres al respecte com la que observem en aquesta portada, també va ser una arqueológa que va treballar en les excavacions dels poblats talaiotics menorquins als anys 30 del segle XX.
Altres teories afirmen que el fenòmen de la bruixeria va ser provocat precisament pels propis predicadors que afirmaven la seva existència, altres que va ser una elaboració teòrica dels propis inquisidors i autors de l'època o també hi ha teories socio-econòmiques o antropològiques que tenen les seves pròpies línies d'explicació del fenomen. Nosaltres el que farem serà una petita contribució que preten sobretot considerar l'abundància d'aquest fenomen en l`àmbit català (sobretot per la cultura popular) tant en un marc geogràfic com històric i també precisar aquells elements que podrien ser indiciaris de que hi hagués un posit religiós precristià, com també les similituds del fenomen amb el xamanisme. Tot plegat diversos aspectes, que segons el nostre punt de vista, estan lligats fermament amb les creences de la gent amb la Terra, la natura, els cicles naturals i la màgia que envoltava totes elles des temps prehistòrics.
La gran importància de la bruixeria en la cultura popular catalana
Quan pensem en el fenomen de les bruixes i la bruixeria molt probablement ens venen el cap les imatges de les bruixes de llegendes i de películes, en segles llunyans entre l'edat i el barroc. Potser fins i tot recordem les famoses bruixes dels contes dels germans Grimm. En canvi les bruixes han estat fins fa poc molt més a prop de la realitat mental dels nostres avantpassats. En l'entorn rural a principis del segle XX( que era un espai on vivien moltes persones abans dels grans éxodes a les ciutats) no era estrany creure que alguna de les persones de la vila era una bruixa o bruixot. Fins i tot avui en dia queden algunes reminiscències en entorn rural, com pot ser el fet de col·locar en els marcs de portes i finestres algunes flors per allunyar a les bruixes.
Avui en dia encara podem trobar flors com la carlina o creus fetes amb el palmó beneit el Diumenge de Ramsa clavades a les portes i finestres de cases d'algunes viles de les comarques del Pirineu o la Garrotxa
3. Flor carlina i creu feta amb palmó beneit a una porta |
Avui en dia encara podem trobar flors com la carlina o creus fetes amb el palmó beneit el Diumenge de Ramsa clavades a les portes i finestres de cases d'algunes viles de les comarques del Pirineu o la Garrotxa
Cels Gomis i Mestre (1841-1915), en la seva obra LA BRUIXA CATALANA, Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915, ho refereix d'aquesta manera:
"Amb prou feines existeix cap poble a Catalunya, on no hi hagi una bruixa o més. Tothom sap qui són, tothom les coneix per llurs noms, tothom les mira amb un cert respecte barrejat de por, tothom procura fugir-ne fent-los pas quan les troba pel camí per no atreure's la seva maolvolença. Però hi ha pobles priviliegiats, pobles en que les dones ja neixen bruixes, pobles en que la bruixeria passa de mares a filles com una herència de maledicció. Solivella, Miravet, Altafulla, Badalona, Llers, Ventalló i Arbúcies són els que tenen fama d'haver donat un major nombre d'adeptes al Príncep de les Tenebres.
Poques són les contrades on no hi ha un gorg, una cova, una plana, un turó, un puig, que no porti el terrorífic nom de les bruixes. Per cap diner del món no hi aniria ningú de nit, a cap d'aquests indrets maleïts."
Una simple recerca ràpida en el buscador del Institut Cartogràfic de Catalunya, ens aporta uns 80 topònims amb nom de bruixa o bruixes. Llocs geogràfics diversos reben aquest nom popular; serra, carena, sot, pic, clot, cingles, font, puig, roca, bac, pont, faixa, barranc, pla, toll, torrent, canal, mola, turó, tossal, coll, ereta, altar, prat, bosc, camp, era, bassa, salt, collet, torre, plaça. D'aquests llocs, a avegades, hi ha tradicions populars que expliquen el perquè d'aquest nom. Alguns d'aquests llocs tenen encara cert encant i misteri. Un exemple clar és la Cova de les Bruixes de Mallorca, que podeu observar en la fotografia següent.
Una simple recerca ràpida en el buscador del Institut Cartogràfic de Catalunya, ens aporta uns 80 topònims amb nom de bruixa o bruixes. Llocs geogràfics diversos reben aquest nom popular; serra, carena, sot, pic, clot, cingles, font, puig, roca, bac, pont, faixa, barranc, pla, toll, torrent, canal, mola, turó, tossal, coll, ereta, altar, prat, bosc, camp, era, bassa, salt, collet, torre, plaça. D'aquests llocs, a avegades, hi ha tradicions populars que expliquen el perquè d'aquest nom. Alguns d'aquests llocs tenen encara cert encant i misteri. Un exemple clar és la Cova de les Bruixes de Mallorca, que podeu observar en la fotografia següent.
4. Cova de les bruixes, Mallorca. |
Un altre exemple és el paratge anomenat la Plaça de les Bruixes, a Riells del Fai. En aquest turó diuen les tradicions que es reunien les bruixes.
Es digne també de consideració la gran quantitat de plantes que tenen també el qualificatiu de "bruixa". Segons refereix la farmacèutica M.Àngels Bonet i Galobart (Les plantes de les bruixes, dins del número 5 de la revista Vallesos) algunes tenen aquest nom per ser tòxiques com és el cas de la morella vera, també anomenada tomatera de bruixa. Altres perquè provoquen per contacte irritacions a la pell, com ho fa la lleteresa o llet de bruixa. Algunes són males herbes, de les que els pagesos han de tallar constantment perquè no envaeixin els sembrats, com les anomenades bruixes (el margall bord). Però les més, interessants per tenir en compte els coneixements naturals que disposaven moltes de les dones que eren conegudes com bruixes, són les plantes que segurament han merescut la denominació pel fet de ser usades en medicina popular tot i contenir substàncies potencialment perilloses, de manera que és possible que el seu ús quedés tradicionalment reservat a persones especialitzades en l'elaboració de remeis. La ruda, coneguda com herba de bruixa i que és abortiva si és pren en proporcions elevades seria un bon exemple.
5. L'anomenada Plaça de les Bruixes, a Riells del Fai (Barcelona) |
Es digne també de consideració la gran quantitat de plantes que tenen també el qualificatiu de "bruixa". Segons refereix la farmacèutica M.Àngels Bonet i Galobart (Les plantes de les bruixes, dins del número 5 de la revista Vallesos) algunes tenen aquest nom per ser tòxiques com és el cas de la morella vera, també anomenada tomatera de bruixa. Altres perquè provoquen per contacte irritacions a la pell, com ho fa la lleteresa o llet de bruixa. Algunes són males herbes, de les que els pagesos han de tallar constantment perquè no envaeixin els sembrats, com les anomenades bruixes (el margall bord). Però les més, interessants per tenir en compte els coneixements naturals que disposaven moltes de les dones que eren conegudes com bruixes, són les plantes que segurament han merescut la denominació pel fet de ser usades en medicina popular tot i contenir substàncies potencialment perilloses, de manera que és possible que el seu ús quedés tradicionalment reservat a persones especialitzades en l'elaboració de remeis. La ruda, coneguda com herba de bruixa i que és abortiva si és pren en proporcions elevades seria un bon exemple.
6. Planta d'estramoni que brota de forma espontània |
L'estramoni (Datura stramonium) o herba talpera era utilizat com a tractament eficaç de l'asma però també el feien servir les bruixes en els seus ungüents abans d'emprendre els viatges nocturns. També utilitzaven la belladona (Atropa Belladona) i el jusquiam negre o herba queixalera (Hyoscyamnus niger).
Un altre punt a tenir en compte sobre la consistència de la bruixeria a terres catalanes són l'existència dels comunidors a prop de les esglésies. Els comunidors són petites construccions en forma de porxada, normalment oberts als quatre vents, que eren utilitzats pels capellans per conjurar i exorcisar el temps. Els conjurs sovint eren adreçats en contra de les bruixes, ja que popularment es creia que les bruixes creaven les tempestes i les calamarçades que destruien els conreus. Fins i tot, encara a principis del segle passat en el mon rural hi havia gent que creia que les bruixes viatjaven dins dels núvols provocant les pedregades. En el llibre de Cels Gomis trobem diversos exemples. Només a la zona dels dos Vallesos hi ha 11 comunidors.
7. Dues imatges del comunidor de la Mare de Déu de Salgàs (Berguedà) |
Fotografies
1. Bruixes i bruixots ballant una sardana sota la lluna plena
2. Portada del llibre El culte de les bruixes a Europa occidental
3. Flor carlina i creu feta amb palmó beneit a una porta
4. Cova de les bruixes, Mallorca.
5. L'anomenada Plaça de les Bruixes, a Riells del Fai (Barcelona)
6. Planta d'estramoni que brota de forma espontània
7. Dues imatges del comunidor de la Mare de Déu de Salgàs (Berguedà)