Si mirem la paret de la cova den Cogul, a les Garrigues (Lleida), amb els ulls del científic (de l'arqueòleg o de l'historiador de l'art) veure'm una composició de figures humanes i animals de diverses èpoques i de diversos estils pictòrics.
 |
| 1. Pintura prehistòrica de la Roca dels Moros, amb grafits ibers i romans. |
Les primeres figures, cronològicament parlant, són els tres bous amb les banyes en forma de mitja lluna, de colors negre i vermell.
Posteriorment venen les nou figures femenines, vermelles i negres, amb llargues faldes, de la fàcies llevantina, que no formen una escena, tal com a vegades s'ha dit, ja que van ser pintades per parelles. A continuació venen els caprins i el cérvol de la part central i dreta. Fins aquí tindríem representacions de fàcies llevantina.
L'home itifàl·lic, de color negre, que trobem entre les dones està relacionat amb l'arquer que caça un animal a la part superior dreta de la paret. Ambdós són de la fase pictòrica anomenada esquemàtica.
També trobem altres animals. I d'època encara més posterior hi ha inscripcions amb caràcters ibers i llatins que ens demostren la utilització o les visites al lloc durant el transcurs de molt de temps. El culte i la sacralitat del lloc segueix com a mínim fins a època romana, ja que una de les inscripcions diu el següent:
"SECUNDIO VOTUM FECIT" : és a dir que un tal Secundio va fer un vot; testimoni per tant de que en temps històrics era encara un lloc sagrat.
Fins aquí podríem tenir una breu relació del que podem afirmar els especialistes. Es podria allargar fins on volguéssim sobre les dimensions exactes mil·limètriques de cada dibuix pictòric, les composicions cromàtiques i estilístiques de cada figura, les composicions químiques utilitzades en els pigments, etc...
Si ho mirem amb els ulls del poeta veurem a nou sacerdotesses que estan executant un ball fàl·lic o de fertilitat al voltant de l'home itifàl·lic. Estan a punt de destrossar-lo amb les seves mans per poder devorar-lo després. L'home, atemorit, intenta escapolir-se però sap que es en va... No ho aconseguirà.
Les nou sacerdotesses celebren la festivitat de les Lenees, en el solstici d'hivern. Les nou dones es fan cada cop més velles segons se les mira en el sentit de les agulles del rellotge, respecte a la mitja lluna que forma la seva figura. Representen les triades de la Lluna Nova, la Lluna Vella i la Lluna Nova. La més vella és Atropos, el membre més vell de la triada de la Lluna Vella.
 |
| 2. Les nou sacerdotesses ballant al voltant de l'home itifàl·lic |
Robert Graves, el cèlebre poeta i escriptor, així ho va veure i així va deixar constància en la seva gran obra "La Deessa Blanca". Una obra grandiosa en tots els aspectes i en la que ens dona testimoni de la seva gran erudició sobre el llenguatge mitològic de l'Europa antiga mediterrània, juntament amb els seus enormes coneixements poètics, històrics i mitològics. Sorprèn, a més, que sigui ell qui al referir-se a aquestes pintures de la Roca dels Moros de Cogul, les presenti com el document més antic que perdura de la pràctica religiosa europea.
 |
| 3. Robert Graves, Wimbledon (Anglaterra) 1895- Deià (Mallorca) 1985 |
L'inconmensurable poeta, erudit i mitòleg Robert Graves, conegut sobretot per la seva novel·la clàssica Jo Claudi, però desconegut sovint per la seva gran obra mitològica i poètica, en la que sol fer referències a la Deessa. Ell sempre es va considerar un poeta per sobre de tot. Molts dels seus poemes curts requereixen precisament el coneixement de la seva obra La Deessa Blanca per a poder ser compresos.
¿Tenim doncs el privilegi de conservar el document més antic en que es representa alguna de les cerimònies que giraven al voltant del culte a la Deessa Terra i els seus cicles?
Fotografies
1. Pintura prehistòrica de la Roca dels Moros, amb grafits ibers i romans.
2. Les nou sacerdotesses ballant al voltant de l'home itifàl·lic.
3. Robert Graves, Wimbledon (Anglaterra) 1895- Deià (Mallorca) 1985
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada