La imatge arquetípica de la Gran Mare té i ha tingut un pes fonamental en les mentalitats dels éssers humans des dels nostres principis remots. Molts dels símbols sagrats de la Deessa Terra van ser associats a la Gran Mare, tal com afirma Eich Neumann a la seva obra La Gran Mare:
"Abans de que els fenòmens es fussionessin històricament en la figura humana de la Gran Mare, observem una multiplicitat de símbols que emergeixen de forma espontània i que formen part de la seva imatge encara informe i sense cristalitzar. Aquests símbols-majoritàriament símbols naturals oriunds de tots els regnes de la natura- estan en certa manera rubricats amb la imatge de la Gran Maternitat que desperta en ells i és a ells idèntica, siguin pedres o arbres, estancs, fruits o animals. Gradualment, es van vinculant a la manera d'atributs amb la figura de la Gran Mare, i configurant d'aquesta manera el grup simbòlic que envolta a la figura arquetípica i es manifesta en mites i ritus."
 |
| 1. Portada del llibre The Great Mother, d'Erich Neumann |
Molts autors afirmen aquest sincretisme entre la Mare de Déu i les antigues deesses mare, i un anàlisi mínimament seriós i rigurós posa en evidència que el que poden ser qualificats interessadament com a simples causalitats, ho deixen de ser per les aclaparadores dades que surten a la llum. Les mostres més clares són l'herència de títols, iconografies i cultes del Mediterrani antic que va heretar la Verge Maria.
Sigui com sigui, el pes que va anar agafant amb el pas dels segles la figura de la Mare de Déu, va fer que la seva ascendència dins la mentalitat cristiana anés augmentant i assolís una importància vital tal com antigament havia tingut la Gran Mare i les deesses de la Terra. Fins i tot el gran mitòleg Joseph Campbell situa a Maria dins de la tradició mítica i Arthur Cotterell, un altre important mitòleg afirma que en la persona de la Verge Maria, la deessa de la terra, la Gran Mare de les antigues religions, va aconseguir recuperar una part de la seva antiga preminència.
Els buscadors de la Mare de Déu
Vistos aquests punts, no ens pot ara estranyar gens que la nostra geografia s'omplís de temples dedicats a l'advocació de la Mare de Déu i que anessin apareguen de forma "miraculosa" centenars de imatges marianes en paratges que ja eren sagrats des de temps immemorials. En altre moment ja ens explaiarem. Tampoc és d'estranyar que alguns homes es percatessin de l'abundància d'indrets que acollien imatges de la Mare de Déu i tinguessin la necessitat de fer un recull d'aquesta evidència.Ara parlarem sobre aquests homes que van dedicar una bona part de la seva vida a buscar i ressenyar aquests temples i aquestes imatges.
Dos d'ells són coneguts a Catalunya i Espanya; el pare Narcís Camós i el folclorista Joan Amades.
Narcís Camós va ser un frare de l'Orde dels Predicadors, que va nèixer a Girona l'any 1621 i que va recórrer personalment (entre els anys 1651 i 1653) totes les capelles i santuaris marians existents al principat de Catalunya, reflectint-ho en una obra anomenada Jardín de Maria plantado en el principado de Catalunya (Barcelona, 1657). En aquest recull, va arribar a descriure més de 1.000 temples on es retia culte a la Mare de Déu.
 |
| 2. Un dels exemplars de l'obra de Narcís Camós del segle XVII |
Joan Amades,http://joanamades.cat/ va ser un gran etnologista català, conegut sobretot per la seva obra El costumari català, que va esdevenir una obra cabdal en l'estudi de la cultura popular catalana. Però el que volem destacar d'aquest savi cercador és una altra de les seves obres dins de la seva extensa bibliografia: Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya.
 |
| 3. Exemplar de Imatges de la MDD trobades a Catalunya |
www.ducablelibros.com
En aquesta obra Amades recull més de sis-centes imatges de la Mare de Déu, que segons les llegendes van aparèixer de forma miraculosa en tot tipus d'indrets. El nostre folclorista va desplaçar-se a principis del segle XX per multitud de llocs per recollir aquesta informació. A nosaltres el seu llibre ens ha servit per poder catalogar gran part d'aquestes imatges segons els tipus de lloc que, aparentment van cristianitzar: arbres, fonts, coves, roques, rius i llacs, etc.
En Joan Amades, conscient de que les imatges de la Mare de Déu trobades tenien un significat bastant profund en relació als cultes pre cristians, afirma a l'esmentada obra:
"aquestes imatges marianes, fortament aferrades a l'agre de la terra, en molts casos constitueixen vestigis de cultes naturalistes d'un pregon primitivisme que ni l'acció de la civilització ni la petjada del cristianisme no han assolit esborrar del tot.
L'home divinitzà i venerà les forces naturals i tot allò que adquiria als seus ulls quelcom d'excepcional o de sobresortint. Cada muntanya, cada roca, cada torrent, cada font i fins i tot cada arbre tenien la pròpia divinitat o el geni titular i protector".
Si bé aquests dos autors són ben coneguts per historiadors i estudiosos etnogràfics, la persona que esmentem a continuació és plenament desconeguda. L'atzar va fer que em posés en contacte amb la seva filla, la senyora Mercè Santaló, després que aquesta tingués coneixement del meu interès per la figura de la Mare de Déu en relació al treball que llavors estava realitzant La Deessa Mare en el Món Clàsic i les empremtes de la seva cristianització.
La senyora Mercé Santaló em va oferir la possibilitat de visitar la seva mare, i esposa del difunt Jordi Santaló Rull, i pogués consultar el seu extens fons mariològic.
La Col·lecció Mariològica Santaló Rull
Jordi Santaló Rull (20/07/1920-10/03/1990) va ser un ginecòleg barceloní que va dedicar part de la vida a recollir informació diversa sobre imatges de la Mare de Déu.
El seu fons documental és ingent, meticulós i molt ben ordenat. Consta gairebé de 3.000 documents, que són conservats per la seva esposa.
A partir de l’any 1949 en Jordi Santaló va recollir molta informació de l’Arxiu de la Diputació de Barcelona, però el que més li agradava era anar amb la seva dona per Catalunya i a altres pobles per Espanya on visitava les esglésies, santuaris, ermites i parròquies per fotografiar les imatges o recollir goigs, medalles i altres efectes marians.
Les fitxes que va crear per recollir la informació són força meticuloses. Algunes les enviava per correspondència i eren complementades per altres persones.
El famós historiador Antoni Pladevall i Font, que era amic de la família Santaló, també era un dels seus informadors. Un altre amic de la família Santaló va ser l’arquitecte Antoni Gaudí. El geni de Reus i el pare d’en Jordi Santaló i Rull, Pere Santaló i Castellví, eren molt amics.
 |
| 4. Pare de Jordi Santaló acompanyat de l'arquitecte Antoni Gaudí |
En aquesta curiosa fotografia podem observar al famós arquitecte Antoni Gaudí fumant un puro, el pare de Gaudí amb barret negre, camisa blanca i barba i el pare del ginecòleg Jordi Santaló Rull, en Pere Santaló Castellví (amic i metge d'Antoni Gaudí) en primer pla. La fotografia va ser presa en una de les excursions que feien a Montserrat.
En Jordi Santaló Rull va anar recollint meticulosament tota la informació que anava recollint sobre les imatges de la Mare de Déu en unes fitxes que va anar classificant de forma metòdica i disciplinada en carpetes i arxivadors. Es va crear també unes plantilles personalitzades on reflectia informació sistemàtica que anava aconseguint gràcies a les seves visites als llocs marians i a la correspondència que mantenia amb molts informadors. Tasca realment hercúlia en una època en que no existien els correus electrònics, faxos ni telèfons mòbils.
 |
| 5. Fitxa la Col·lecció MSR de la MDD d'Aranyó, Camós, Bisbat d 'Urgell |
Tal com podeu comprovar en la fotografia anterior, les fitxes eren força completes amb detalls interessants, com també són realment destacables les notes manuscrites dels seus informadors. En aquest cas el rector de Camós (sufragania de Moncortés) amb el català escrit d'aquella època. Les carpetes tenen en el seu marge detalls classificatoris tals com la població, el bisbat i la situació de la Mare de Déu corresponent.
Altres
dades que recull la Col·lecció Mariològica Santaló Rull, són fotografies de les
imatges i dels temples, així com pàgines de goigs.
 |
| 6. Informació diversa sobre Nostra Senyora dels Archs, Santa Pau, Girona |
En la fotografia anterior podeu observar altres dades que es recullen en la Col·lecció; pàgins de Goigs, estampes, fotografies de les imatges o dels temples.
També podeu llegir en la fitxa corresponent, com a peu de pàgina el doctor Santaló agraïa la participació del seu informador. Altres dades que recullia era si la imatge havia estat cremada en la Guerra Cívil, si havia estat amagada, la data de la seva festivitat, si la imatge porta el Nen en braços, si porta alguna cosa a les mans, etc. És interessant destacar la informació que aporta el seu informador de que la imatge "te cara de adolorida".
La Col·lecció disposa també d'un gran fons de medalles de Mares de Déu, que estan classificades en carpetes a part i que són arxivades de forma alfabètica.
 |
| 7. Diverses medalles de Mares de Déu |
Un cop fet aquest petit recull sobre la Col·lecció Mariològica Santaló Rull, i també amb la voluntat de retre un petit homenatge a la tasca del senyor Jordi Santaló Rull, volem exposar que en una propera entrada detallarem informació més extensa sobre el significat de les aparicions de les Mares de Déu trobades i la cristianització dels paratges anteriorment sagrats abans de l'arribada del cristianisme.
Fotografies
2. Un dels exemplars de l'obra de Narcís Camós del segle XVII. www.todocoleccion.net
3. Exemplar de Imatges de la MDD trobades a Catalunya, www.ducablelibros.com
4, 5, 6 i 7 fotografies de l'autor del blog de la Col·lecció Mariològica Santaló Rull.
Molt bé documentat i explicat .Enhorabona Sr.Jovani !
ResponEliminaBenvolgut Manel,
ResponEliminaEnhorabona per la feina i la precisió documental de les seves entrades. He de confessar que hi he entrat per una qüestió pràctica que no tracta de la qüestió mariològica. Tot seguit m'atreveixo a explicar-li el què i a demanar-li ajuda:
Estic fent una recerca d'imatges a incloure en un llibre que editarà la Diputació de Barcelona i m'interessaria comptar amb una fotografia de Pere Santaló Castellví. Veig que la família Santaló encara conserva una còpia de la fotografia amb Gaudí a Montserrat. Desconec si la imatge es pot accedir per algun altre camí (he vist publicat un fragment de la fotografia a Gaudí, la vida d'un visionari, de Castellar-Gasol), però em preguntava si em podria posar en contacte amb vostè d'alguna manera, per tal que, a la vegada, pogués contactar amb Mercè Santaló o la seva mare per demanar-los permís per a la publicació de la foto així com la imatge a alta resolució (que no sé si vostè ja la té en una qualitat suficient). Per poder parlar-ne, li dono un correu electrònic: bouvardipecuchet@gmail.com. Si em pot dir alguna cosa, li estaria molt i molt agraït.
Moltíssimes gràcies!
Ben cordialment,
Andreu
Gràcies pels seus comentaris Andreu,
EliminaTal com ja li he comentat per correu electrònic no crec que hi hagi cap inconvenient respecte a poder obtenir una còpia d'aquesta fotografia.
Quan vulgui em pot donar les seves dades de contacte.
Atentament,