diumenge, 12 de gener del 2014

Significat i característiques de la Deessa Mare




La figura de la Deessa Mare, tal com exposo en la meva obra La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremptes de la seva cristianització ha estat descrita de formes diverses. A ella s'hi han acostat historiadors de l'art, historiadors de la religió, artistes, antropolègs,arqueòlogues i persones de índoles  molt diverses. Abans de continuar oferint-vos entrades que parlin sobre ella, o que destaquin alguna de les seves múltiples facetes que segueixen vigents encara en els nostres temps, us vull oferir un recull de descripcions, per tal que pogueu compartir la seva complexa essència, (adjuntarem algunes fotografies de Grans Mares per tal que pogueu veure la seva universalitat):

  • És una imatge que inspira una percepció de l’univers com un tot orgànic, sagrat i viu, de la que Ella és el nucli; és una imatge de la que formen part (com els seus fills) la humanitat, la terra i tota forma de vida terrestre. Tot està entrellaçat en una xarxa còsmica que vincula entre si a tots els ordres de la vida manifestada i no manifestada, perquè tots ells participen de la santedat de la font original.

1. Gran Mare budista Prajnaparamita




  •   La seva figura té a veure amb l’arquetip de la Gran Mare. Segons Carl Gustav Jung, la Deessa Mare com origen sobrenatural del món, és un concepte innat de la ment humana, anterior al naixement, en part perquè l’experiència humana primària i universal és la de la gestació. D’aquesta experiència primària es deriva la tendència de la deessa a representar conceptes oposats complementaris com a dalt i a baix, creació i destrucció, seguretat i perill. Aquestes idees es representen com imatges circulars de la totalitat que evoquen a Uroboros (imatge simbòlica d’un dragó o serp que es mossega la seva pròpia cua, i que crea així un cercle sense fi). Representa la naturalesa cíclica de les coses, l’etern retorn.


2. Gran Mare Coatlicue amb cap i  faldilla de serps

      A l'esquerra i a sota dues imatges de la Deessa Mare asteca Coatlicue (la que té la faldilla de serps), també coneguda com Tonantzin. Deessa que donava la vida i la mort. La seva herència és molt visible avui encara a Mèxic. Podem trobar relacions interessants amb la figura mexicana de la Santa Mort i amb el fet de que on hi havia el seu principal temple, a la muntanya de Tepeyac (que va ser destruit pels conqueridors espanyols), s'aixeca el temple de la Verge de Guadalupe, figura de devoció trascendental pels actuals mexicans. Aquesta darrera coincidència, tal com explicarem una vegada i una altra, no és fruit de la casualitat.


3. Deessa Mare Coatlicue amb rostre i caps de calaveres


  •   La figura simbòlica de la Gran Mare apareix a través d’innumerables símbols, que pertanyen a la imatge primordial de les forces esbalaïdores i terribles de la natura que embolcallen el destí de l’ésser humà. La Deessa podia ser simbolitzada sota qualsevol forma de la natura; un arbre, una fruita, un animal..., que es van fènyer com formes simbòliques o hierofàniques  (M.Eliade) de la Gran Mare i el seu poder numinós.

4. Bees Goddess, Q. Casetti
Representació actual de la il·lustradora Q. Casetti, de la Deessa de les Abelles, una de les múltiples representacions de la Deessa Terra. A la Grècia antiga ja existia una deessa d'aquestes característiques anomenada Melissa.
La Mare de Déu, tal com veurem en entrades posteriors també va assumir aquest rol. Fins i tot hi ha alguna ermita on hi havia ruscos en el seu interior i hi havia una finestra que sempre que tenia que estar oberta per tal que les abelles poguessin acudir a "veure a la seva Reina".



  • Segons la gran arqueòloga Marija Gimbutas, no totes les imatge de deesses representen a la Deessa Mare. Algunes al·ludeixen a la Mare Terra, altres a la Mare de la Mort, però hi ha casos de “deïtats joves” a les que no és pot aplicar el terme general de Deessa Mare, per exemple la Deessa Ocell o la Deessa Serp del Paleolític que, diu, “no són sempre mares, com tampoc ho són altres moltes imatges  relacionades amb la regeneració tals com la deessa granota, peix o eriçó, les quals encarnen els poders de la transformació. És a dir “elles personifiquen la Vida, la Mort i la Regeneració, representant alguna cosa més que la fertilitat i la maternitat” en el seu simple paper reproductor. 

5. Figura de les anomenades Deessa Ocell, per Marija Gimbutas, sostenent un infant


  •  La Gran Deessa del Neolític, ara identificada amb l’agricultura i amb sacerdotesses que originalment eren dipositaries de la màgia de la pluja que feia créixer les plantes, va començar a aparèixer llavors per tot arreu com la mare de la terra i la fertilitat. Tot allò que significava manutenció se li va subordinar. Ella era la deessa de l’agricultura, ja fos arròs, civada, blat o qualsevol altre producte de la terra. Per aquesta raó a la Gran Mare després se la va començar a associar freqüentment amb un símbol vegetal. D’aquesta manera, el llaç o vincle entre la dona i planta va quedar establert a través de totes les etapes del simbolisme humà.


6. Tant la deessa Isis com la deessa Nut apareixen representade sovint com a arbre

7. Mare de Déu apareguda en una alzina
Tal com es pot observar en aquestes dues imatges, la relació de la deesses i  la Mare de Déu amb els arbres es més que evident. Les aparicions marianes en els arbres és mereixeran més endavant una entrada exclusiva. Però aquestes aparicions no només es van produir en els arbres, sino en multitud de facetes relacionades amb l'agricultura, simbologia que es remunta a temps neolítics.

Fotografies

3. Deessa Mare Coatlicue amb rostre i caps de calavereshttp://www.taringa.net/posts/info/14175730/Coatlicue-Diosa-Madre-de-los-Aztecas.html#
6. Deessa Nut com arbre: http://www.arsgravis.com/?p=3209
7. Mare de Déu apareguda en una alzina. Fotografia de l'autor sobre una làmina de Nuestra Señora del Ara (Fuente del Arco, Badajoz) del Fons Mariològic Santaló Rull.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada