LA DEESSA MARE I LES EMPREMPTES DE LA SEVA CRISTIANITZACIÓ: un llibre que no ha estat publicat

En el blog que esteu consultant, us aniré citant i mostrant alguns fragments d’una obra que encara no ha estat editada. Les editorials amb les que ens hem posat en contacte, tant el senyor Josep Maria Valero (antic crític literari de l’editorial Barcanova) com jo mateix, ens han respost amb negatives diverses. El silenci, el ara no és el moment, aquesta obra no encaixa en la nostra línia, etc..

Abans de que us faci cinc centims del recorregut del treball, aprofito aquestes línies per mostrar el meu enorme agraïment al senyor Josep Maria Valero. Primer de tot per les llargues hores que ha ocupat del seu temps per tal de pulir els detalls lingüistics i per afegir interessants observacions al respecte, en segon lloc per creure en el valor d'aquesta obra i animar-me a continuar endavant en la seva difussió.

Origen de l’obra

La Deessa Mare i les empremtes de la seva cristianització parteix d’un treball d’investigació efectuat, l’any 2011 per l'autor del blog com a finalització del Màster de Filologia Clàssica de la UNED “El Mundo Clásico y su proyección en la Cultura Occidental”. La tutora d’aquest treball (el nom real de la tessina és en La Deessa Mare en el Món Clàssic i les empremtes de la seva cristianització) va ser la professora i investigadora del Consejo Superior de Investigaciones Científicas Matilde Conde Salazar.http://www.cchs.csic.es/personal/matilde.conde Aquest treball d’investigació va obtenir una qualificació d’excel·lent després de ser exposat davant d’un tribunal a Madrid.

Posteriorment, i amb la intenció de que aquest treball pogués ser publicat, gràcies a la participació d'en Toni Villalobos (professor i autor de diversos llibres infantils i juvenils http://tonivillalobosllambrich.wordpress.com/) em vaig posar en contacte amb una persona relacionada amb el món editorial, concretament el senyor Josep Maria Valero Llorens,https://sites.google.com/site/autorslh/index-d-autors/josep-maria-valero-llorens persona amb amplia experiència com a crític d’obres literàries de l’editorial Barcanova i que actualment gaudeix de la seva jubilació. El senyor Valero va accedir a llegir el treball i em va oferir alguns consells per tal que aquest pogués ser d’interès a un públic relativament ampli. Un cop orientat el treball en aquesta direcció, el senyor Valero el considerar com a “bo, seriós, interessantíssim, ben argumentat, de fàcil lectura, amb informació excel·lent i ben comunicada”.

Breu sinopsi del treball

L’obra reflecteix amb elements objectius l’elevada importància que ha tingut en el nostre imaginari la sacralitat de la idea de la Deessa Mare, vinculada a la fertilitat i la divinitat de la natura, del mon , dels conreus i dels animals. Aquesta idea, que pot semblar anacrònica en la nostra societat actual de les tecnologies d’última generació, la informació i els mitjans audiovisuals o l’ateisme i l’agnosticisme imperant, agafa un altre caire si valorem alguns aspectes puntuals de les festivitats i tradicions encara vigents a Catalunya i a Espanya.
Darrera d’aquesta idea perdura encara la identificació de la divinitat amb la força femenina, que es perd en la nit dels temps.

1. La deessa o l'enigma, de Josep Clarà. Plaça  Catalunya. Fotografia de l'autor del blog 

Aquesta escultura és per mi un exemple paradigmàtic del que intento transmetre en aquest espai i en la meva obra. L’enigma de la deessa poden ser moltes coses, pot ser la seva força i bellesa, la capacitat de contenir la vida o la seva mirada cap els vianants que passen pel seu voltant preocupats i distrets en les seves cabòries quotidianes. Ella els contempla tranqui-la i serena subjectant entre els seus dits el fruit esfèric que conté la fertilitat, la fecunditat i l’abundància, com moltes de les imatges sedents de la Mare de Déu. L’essència d’aquest missatge ha estat percebut generació rere generació des de temps immemorials:

“La deessa és l'exaltació apassionadament sensual de la forma. Tota ella està com recollida en un embadaliment de bellesa, amb sa paganisme. Parla dels cànons clàssics amb paraules noves i criteris inèdits. El món antic s'endevina latent amb una gràcia dolça de l'actitud, en aquesta línia fàcil i clara que insinua i recobra les masses. Al rostre puríssim hi ha com l'abstracció d'evocacions remotes i felices; a la calma íntima, voluptuosa, amb que els membres s'uneixen sense la més petita violència anatòmica, amb la senzillesa feliç dels versos d'una estrofa perfecta, espera una futura llibertat de dansa. Al tors, fort i delicat al mateix temps, amb la granada pomposa dels pits capaços d'alletar semidéus i herois, se sent circular la vida”.

Discurs de José Francés sobre aquesta escultura en la benvinguda de Josep Clarà en el seu ingrés a la Reial Academia de Belles Arts de San Fernando de Madrid. 

2. La deessa Ceres, de Manolo Hugué, Caldes de Montbui

Una altra escultura de deessa mare, en aquest cas la deessa Ceres. Ens mostra a les seves mans dos dels atributs característics de la Deessa Terra, les espigues de cereals i el fruit esfèric, símbol de la plenitud i la fertilitat.
Al fons les ruïnes de les termes romanes ens evoquen una antiguitat que ve de molt lluny.

3. Detall del fruit a la ma de Ceres

Podem dubtar de que la Mare de Déu de Montserrat ha deixat de ser un element sagrat inherent als catalans, després de valorar les nombroses visites que rep de persones que no es consideren creients i que li segueixen demanant o agraint favors? Podem ignorar les grans mostres de fervor que aixequen encara algunes imatges marianes, com són la Mare de Déu dels Desamparats de València o la Virgen del Rocío, amb  milers i milers de devots i devotes fidels que acudeixen a elles enfervorits per demanar la salut i fortuna dels seus petits? Aquestes manifestacions solen ser provocades entre d’altres per l’arquetip de la Deessa Mare, que incrementa el seu paper protector quan s’identifica amb el rol matern, nocions que perduren en la nostra ment des de la nostra concepció.

4. Romeu besant l'esfera de la Moreneta

L'esfera de la Deessa Terra segueix a les mans de moltes de les imatges de les Mares de Déu. En aquest cas la de la Moreneta, patrona de Catalunya. 

Els pelegrins, turistes i visitants del monestir de Montserrat segueixen sentint l'impuls d'honorar i demanar favors a la Deessa Mare i continuen l'antic ritual de besar la pedra rodona.

L’obra, tal com ja indica el seu títol, té dues parts diferenciades. La segona part és la que, sota el nostre punt de vista, aporta un major interès i dóna mostres de gran originalitat. Però és necessària la lectura de la primera part per entendre i contextualitzar-la millor.

A la primera part posem en evidència la gran importància que va tenir la figura de la Deessa Mare en el Món Clàssic, amb el seu origen d'arrels prehistòriques. Tal com comprovem, la seva herència es va perpetuar en el Món Grec a través d'algunes deesses que van mantenir els seus atributs i funcions. La relació amb la fertilitat de la terra, les dones i els animals va continuar vigent, així com la seva unió amb el seu fill i amant, quedant això reflectit en els textos clàssics i en els vestigis artístics i arqueològics. 

Els seus atributs són diversos i la seva naturalesa ambivalent; és tant benèfica com terrible, dona la vida i la mort. Se li retia culte en santuaris dispersos pel Mediterrani i la seva influència es va plasmar en aspectes vitals de la cultura grega tals com l’origen dionisíac del teatre, els cultes eleusins, l’oracle de Delfos o l’Acròpoli d’Atenes. Ens fixem en els textos clàssics per a conèixer la seva figura transcendent.

5. Les Dones d'Elusis, Jean Delville  

En la segona part comprovem com la figura de la Deessa Mare es va cristianitzar a partir del segle IV dC i així es va poder perpetuar fins l’actualitat. Les empremtes de la cristianització les trobem en la seva síntesi amb la figura de la Mare de Déu i també en alguns dels temples pagans que posteriorment van ser utilitzats com edificis religiosos cristians. 

6. Subsòl de l'emita de la Mare de Déu de Santiga (Vallès Oriental)

Tal com podem observar en aquesta fotografia de l'autor del blog, en els fonaments de l'ermita de la Mare de Déu de Santiga trobem les restes d'una vila romana. L'antiguitat del culte d'aquesta Mare de Déu és segons les llegendes encara més antic que el de la Moreneta (per això alguns afirmen que té aquest nom). Si considerem que pels voltants de l'ermita s'han trobat abundants restes del neolític antic i les d'un jove guerrer iber, més el fet que la imatge aparegués en una heura (planta sagrada per celtes i grecs i associada al déu Dionis) ens indiquen la possibilitat de la cristianització d'un culte pagà anterior.

Ens fixem en el fenomen de  les Mares de Déu trobades, molt més important del que ens podem imaginar, i en els goigs marians (composicions poetic-musicals populars en honor de la Verge). Aquest segon objectiu l’hem focalitzat principalment a Catalunya. Comprovem com el significat i totes les característiques de l’antiga Deessa Mare s’han traspassat a la figura de la Mare de Déu i han arribat fins els nostres dies gràcies a la seva figura, que segueix sent considerablement important en la nostra societat, aparentment laica i amb escassos valors religiosos.

Si en la primera part del treball, un dels llibres fonamentals que s'han consultat és "El mito de la Diosa" (en cap cas de forma exclusiva, ja que s'han consultat unes cent trenta obres), en la segona part ens ha sigut de gran ajut una col·lecció mariològica inèdita a la que hem pogut tenir accés de forma exclusiva. Ens referim a la Col·lecció Mariològica Santaló Rull (que disposa de més de 3.000 fitxes sobre imatges marianes catalanes i espanyoles). Aquesta col·lecció conté la informació recollida pel ginecòleg Jordi Santaló Rull (20/07/1920-10/03/1990) que a partir de l'any 1949, de forma totalment autodidacta va recopilar informació de l'arxiu de la Diputació de Barcelona i va ser orientat pel seu amic, el gran historiador Antoni Pladevall Font. 

7. Informació sobre la MDD de l'Abellera , de la Col·lecció Mariològica Santaló Rull

Part de la informació l’hem extret també de l’obra Imatges de la Mare de Déu trobades a Catalunya, del conegut folklorista Joan Amades. Les aparicions de les Mares de Déu ens permeten desenvolupar diversos apartats en els que observem la cristianització d’elements diversos: l’aigua, els arbres, la pedra, la cova, els animals, la Terra, la guerra i la caça, o els símbols de pas i de camí.

L’obra conté també una introducció, unes conclusions finals i un annex de fotografies relacionades amb diversos apartats del treball, efectuades pel mateix autor i per algunes persones que les han ofert desinteressadament.

8. Ermita de la Mare de Déu de l'Abellera, Prades (Baix Camp)

Fins i tot en els llocs més agrestos de la Mare Terra van anar apareixent. una per una, imatges de la Mare de Déu, que algunes mans interessades van voler deixar i que van permetre que el culte en aquells paratges inhòspits continués, moltes vegades fins a l’actualitat. 

Fotografies

1. La deessa o l'enigma de Josep Clarà. Plaça  Catalunya. Fotografia de l'autor del blog 
2. La deessa Ceres, de Manolo Hugué, Caldes de Montbui. Fotografia de l'autor del blog
3. Detall del fruit a la ma de la deessa Ceres. Fotografia de l'autor del blog
4. Romeu besant l'esfera de la Moreneta. Fotografia de l'autor del blog
5. Les Dones d'Elusis, Jean Delville. Fotografia copiada de:
 http://ellaberintogriego.blogspot.com.es/2012/09/la-noche-de-los-misterios-septimo-dia.html
6. Subsòl de l'emita de la Mare de Déu de Santiga (Vallès Oriental). Fotografia de l'autor del blog
7. Informació sobre la MDD de l'Abellera , de la Col·lecció Mariològica Santaló Rull. fotografia de l'autor del blog
8. Ermita de la MDD de l'Abellera (Prades, Baix Camp). Fotografia cedida per Gerard Gómez Bigorra