Poço Santo: un altre pou sagrat a Portugal (Poço Santo: another sacred well in Portugal)

Tal com us vam explicar en la darrera entrada sobre la capella de Nossa Senhora da Rocha, a Portugal, ens vam trobar aquest estiu amb una mostra més de la sacralitat de la pedra, l'aigua i el mar, i la cristianització posterior d'aquests elements associats a la nostra estimada Mare Terra. No era la primera vegada, però, que des d'aquest bloc parlàvem sobre pous d'aigua que els nostres avantpassats van adorar i als que van agrair que poguessin obtenir el líquid preuat de les entranyes de la Mare. El testimoni d'aquesta sacralitat segueix viu de diverses maneres a tots els continents del món sense excepció. En entrades anteriors tenim diversos exemples, tals com els pous i el culte a l'aigua de la cultura de Nazca, a Perú, els de la cultura nuràgica de la illa de Sardenya o bé els balls al voltant dels pous sagrats de la illa d'Eivissa, que possiblement tenen alguna relació amb la deessa púnica Tànit.

L'exemple que us portem avui no és tracta d'un gran descobriment ni està envoltat d'un gran misteri o gaudeix d'una gran importància en l'espai geogràfic del seu entorn immediat. Potser per això mereix la pena en aquest cas que el destaquem, ja que passa desaparcebut, pel que sabem, tant en el respecta a estudis o autors que l'esmentin, com fins i tot la seva aparició gairebé nul·la a les xarxes socials (potser encara més sorprenent, per no dir excepcional).

1. Poço Santo, al municipi de Poches, dins del bonic Algarve portugés. Fotografia de l'autor del bloc

Tal com podeu observar en la fotografia, no ens trobem tampoc amb un lloc que gaudeixi de cap encant especial en l'actualitat. Desconeixem com podria ser el seu entorn abans de que es construís una urbanització al seu costat i la carretera local. Preguntat a diverses persones de la zona ens van comentar que el pou des de sempre ha estat un lloc sagrat, i que tenia una llegenda sobre una princesa mora. També van referir que en determinades dates de l'any hi havia romiatges fins al pou i també a la capella de la Verge que hi van aixecar just al seu costat.

2. Capella aixecada al costat del pou cristianitzant el culte pagà a l'aigua. Foto de l'autor del bloc

3, Capelleta de la Verge de Fatima

Tal com podeu observar en la fotografia de la dreta en la capella s'hi troba una imatge de la Mare de Déu, concretament de la Verge de Fatima. Aquesta Verge, de gran devoció a Portugal, també està lligada al culte a l'aigua sanadora. 

El Poço Santo també s'anomena el Poço Santo de Nossa Senhora. No podem saber actualment si aquest nom prové de la construcció relativament recent de la capelleta de la Verge, però podria ser que el nom fos més antic a la seva construcció, ja que les fonts, pous i mines d'aigua sovint van ser assimilats a la figura de la Deessa. Algunes deesses com les celtes Brigit o Coventina estaven associades als pous, fonts i mines d'aigua.

4. Representació de la deessa celta Coventina, del pou de Carrawbrough, nord d'Anglaterra.  ENLLAÇ

La llegenda sobre la princesa mora que hem referit pot ser una mostra més sobre el culte precristià del lloc i la figura d'alguna deessa, sacerdotesa o doncella de les aigües. No podem obviar que les llegendes i altres mostres del folklore contenen sota la seva patina fantasiosa elements simbòlics importants associats a realitats cultuals o religioses antiquíssimes.


Aixó doncs no podem saber l'antiguitat del culte al pou sagrat de Porches. Si que vam poder distingir que el nivell inferior del pou estava tallat a la mateixa roca i que la construcció de carreus visibles s'aixequen sobre aquesta base on arriben les aigües freàtiques. A ple estiu el pou contenia un cabdal visible d'aigua.
L'any 1995 es van fer excavacions arqueològiques en el Poço Santo, però no hem pogut accedir al document o informe que existeix al respecte, tot i que ho hem sol·licitat.

5. Interior del pou. Al fons es veu l'aigua i el substrat rocós. Foto de l'autor del bloc,

Nossa Senhora da Rocha, Algarve (La pedra, l'aigua i el mar). Nossa Senhora da Rocha, Algarve (The stone, the water and the sea).

Tornem a destacar avui un de tants i tants llocs de la nostra Deessa Terra que gaudeixen d'un encant força especial i que, des de temps desconeguts van ser triats per aixecar-hi un temple sagrat. Com passa sovint, es difícil assegurar des de quin moment hi ha indicis de sacralitat o culte, ja que no disposem de documents històrics que ens ho reafirmin, i em de basar-nos exclusivament en documents històrics posteriors, les troballes arqueològiques, les festivitats que encara perduren i alguna que altra llegenda. Tot sembla indicar que ens trobem en un indret on es congreguen tres elements claus de la simbologia del món de la Deessa Mare; la pedra (en el promontori rocós on s'aixeca el temple i que dona nom a la seva advocació), el mar que l'envolta i l'aigua que es troba en el seu pou.

1. Capella de Nossa Senhora da Rocha, Porches, Algarve, Portugal. ENLLAÇ

La capella de Nossa Senhora da Rocha (Porches, Algarve, Portugal), està aixecada en un promontori rocós que s'endinsa en el mar i que fins no fa gaires segles acollia també una fortalesa, que sembla ser, que al segle XVI tenia funcions defensives davant de les incursions dels pirates moros. Aquesta fortalesa però, ja existia en temps de la invasió musulmana i hi ha constància de que en el segle XIII es va construir precisament per protegir l'ermita, que tenia també una llegenda de època sobre una aparició mariana (1). Per tant, sembla que la vocació i culte en aquest lloc màgic i solitari és força antic, com també important.

2. Vista de l'entrada de l'ermita des del promontori rocós- Fotografia de l'autor del bloc.

La llegenda de l'aparició mariana en el segle XIII coincideix en el punt màxim de les llegendes d'aparicions marianes a la Península Ibèrica, i que tal com mantenim en el nostre treball La Deessa Mare en e Món Clàsic i les empremtes de la seva cristianització, reflecteix la gran expansió encara en la mitja Edat Mitjana dels cultes a llocs i elements naturals pagans i al corresponent esforç de l'Església Catòlica per eliminar-los o cristianitzar-los. Tal com exposem en aquest treball, el lloc de culte pagà paradigmàtic es corresponia amb una cova o un arbre al costat d'un pou o d'una font. En el cas de l'ermita de Nossa Senhora da Rocha hem comprovat l'existència d'un pou, que evidentment sorprèn per la seva posició estratègica al bell mig del promontori rocós dins de l'aigua salada marina...

3. Escales que condueixen al pou  de la capella. Fotografia de l'autor del bloc.

4. Pou de la capella de Nossa Senhora da Rocha. Fotografia de l'autor del bloc. 

Un altre punt a destacar són les tradicions que hi ha al voltant de la imatge de la Verge. Aquesta Mare de Déu i el seu temple tenen una forta connotació religiosa en el seu entorn. Just al davant de l'entrada del petit temple hi trobem una petita plataforma on els fidels hi deixen espelmes i flors. La Verge es treu en processó en la festivitat del primer d'agost, i es portada en braços fins a la platja, on des d'allà es beneïxen els vaixells dels pescadors. És una cerimònia molt antiga, que possiblement està inspirada en la que els romans ja celebraven amb les imatges de les deesses, coneguda com lavatio. Arribaven a banyar les imatges divines en les aigües del mar, els rius o les fonts i pous. D'aquesta manera es realitzava una cerimònia de purificació anual. El cas més conegut era el de la deessa Cibeles, precisament la principal deessa que mantenia la riquesa simbòlica necessària per inspirar els principis bàsics de la mariologia: la maternitat i virginitat de la Mare de Déu (2). En aquesta mateixa línia teòrica, hem de tenir present que les troballes arqueològiques d'aquest santuari contenen vestigis d'època romana, per tant no es molt esboigerat pensar que ja en els primers segles de la nostra era existís culte a alguna deessa o deu del mar.

5. Portic d'accés a la capella. Les columnes poden ser d'època romana tardana o visigòtica. Foto de l'autor del bloc.

6. La capella des de una altra perspectiva. Fotografia de l'autor del bloc.

(1) Forte e Capela de Nossa Senhora da Rocha. Joao Neto i Rosario Gordalina, SIPA, Porugal, 2012.

(2) Cristianismo primitivo y religiones mistéricas. VVAA. Editorial Catedra, Madrid, 2010. p. 534